(Barcelona, 1945 – )
Músic. Especialista en música i instruments antics, especialment flautes, ha estat professor d’aquest instrument al Conservatori Municipal de Barcelona, des del 1981 director del Museu de la Música d’aquesta ciutat.
Com a concertista, individualment o amb el grup Ars Musicae, que dirigí, ha fet un gran nombre de concerts i enregistraments fonogràfics.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 – )
Matemàtic. Estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb un treball sobre la teoria de les funcions enteres.
Vinculat des del començament a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un impulsor del departament de matemàtiques del qual fou professor.
Ha promogut l’estudi de diversos problemes de la teoria de funcions analítiques d’una i diverses variables complexes i els seus treballs inclouen el comportament a la frontera d’aquestes funcions.
Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques del 1982 al 1986.
(Tiana, Maresme, 1945 – )
Pintor. Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària. Estudià a Llotja i s’interessà així mateix per la història de la pintura moderna.
Desenvolupà les seves primeres activitats artístiques en el terreny del dibuix i del gravat. Evolucionà vers l’expressionisme i alhora manifestà una creixent preocupació pel color, que és l’element dominant en les seves creacions més recents.
(Barcelona, 7 agost 1878 – 31 març 1945)
Dibuixant i enginyer industrial. Fill de Gaietà Cornet i Mas. Deixeble del pintor Pere Borrell.
Col·laborà com a dibuixant amb el pseudònim Cor-net a les revistes “L’Esquella de la Torratxa”, “Cu-Cut!”, “En Patufet”, “La Veu de Catalunya”, “Lectures” i “L’Esquitx”, i conreà la caricatura política. El 1922 fundà la revista infantil “Virolet”.
Ocupà la càtedra de dibuix industrial i de taller a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1929). Fou president de l’Associació Espanyola d’Enginyers Industrials (1931).
Publicà originals literaris i de divulgació científica a les revistes “Técnica”, “Hojas Selectas”, “Mundo Científico” i “Mercurio”.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1945 – Palma de Mallorca, 3 febrer 2021)
Metge psiquiatre i escriptor.
Des de l’any 1973 compaginà la seva tasca d’assistència amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió, participant en diferents espais de ràdio i televisió, a més de col·laborar habitualment a “La Vanguardia” i l’“Avui”.
Ha escrit diversos llibres i dirigit obres col·lectives, tant en català com en castellà.
Ha estat guardonat per l’OMS per les seves intervencions a la ràdio i per l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques pel programa de TV3 No sé què em passa.
(França, 1939 – 1945)
Entitat política, creat per Lluís Companys, en substitució del govern de la Generalitat, amb el nomenament de cinc consellers (Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra i Jaume Serra i Húnter).
L’any 1940, amb la mort de Companys i l’ocupació nazi, es traslladà a Londres i Carles Pi i Sunyer n’assumí la presidència. El 1944 hom n’instituí una delegació a Amèrica presidida per Josep Carner.
La reorganització de les institucions de la Generalitat a l’exili el 1945 en significà la dissolució.
(Casserres, Berguedà, 5 juny 1861 – Solsona, Solsonès, 19 març 1945)
Bisbe de Solsona. Estudià als seminaris de Barcelona i de Vic.
El 1919 fou preconitzat bisbe titular d’Amatha. L’any següent ocupà la seu de Solsona.
(Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1945 – )
Violinista. Deixeble d’Enric Casals i Joan Massià a Barcelona i de Bela Katona a Londres; ha ampliat estudis amb Yehudi Menuhin, amb qui ha col·laborat en diferents concerts.
Guanyà el primer premi de violí en el concurs Carl Flesch (1972), així com el premi Thibaud (1975).
Solista amb les més prestigioses orquestres del món, ha enregistrat nombrosos discos.
Director de l’Orquestra Catalana de Cambra del Palau de la Música.
(Barcelona, 16 gener 1874 – 3 novembre 1945)
Compositor i director d’orquestra. Estudià al conservatori de Colònia i fundà a Barcelona l’Escola Musical Internacional Burgès, d’on fou professor.
Escriví unes vuit-centes obres, entre les quals la Sonata dramàtica, per a piano, i els poemes simfònics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp (1900), executat a les principals ciutats europees.
(València, 15 abril 1867 – Barcelona, 1945)
Pintor. Fill de Vicent Borràs i Mompó. S’establí de molt jove a Barcelona.
El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini (Retrat de Pere Casas i Abarca, 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona).
Fou catedràtic i acadèmic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Obtingué importants premis. Destacà com a retratista.
Fou germà seu, Gabriel Borràs i Abella (València, 1875 – Madrid, 1943) Escultor. És autor d’un notable grup en guix titulat La temptació de Sant Antoni.
Dades dels Països Catalans 