(Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 17 març 1982)
Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis terrassenca. Ha pintat al tremp i ha fet també pintura decorativa.
El seu germà bessó, Pere Costa i Segura (Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 30 juliol 1944), també pintor, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. Col·laborà als treballs decoratius del seu germà, Conreà el paisatge.
(Barcelona, 19 febrer 1862 – 18 febrer 1944)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Destacà a la pintura de temes florals. Féu projectes per a randes i brodats de gran categoria artística.
Obtingué premis a diverses exposicions de Barcelona, Madrid i Chicago.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 10 setembre 1944 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 març 2024)
Polític. Fou director general de serveis socials (1982-84) i regidor de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1983-95).
En l’àmbit estrictament polític, fou membre del consell nacional de CDC des del 1988 i responsable de política social del comitè executiu nacional. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-99).
Fou senador a les corts en representació de la Generalitat (1992-95) i membre del consell assessor de RTVE a Catalunya (1986-92). Passà a formar part, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 1997.
(Mèxic, 1944 – 1963)
Editorial de llibres en català. Fundada per un grup d’escriptors encapçalats per Josep Carner i Miquel Ferrer.
Del 1944 al 1960 publicà nou llibres, entre altres, d’Antoni Turró, Carles Pi i Sunyer i Serra i Húnter; i del 1960 al 1963, sis opuscles sobre els metges catalans emigrats, Prat de la Riba, la capacitat econòmica de Catalunya, etc.
(Barcelona, 1900 – 1944)
Director cinematogràfic. El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres. El 1921 dirigí a París el film sonor Cinopolis.
Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs (Viva la Vida! 1934, amb Alady i Josep Santpere; Abajo los hombres, 1935).
Després de la guerra civil continuà dirigint films comercials (La linda Beatriz, 1939; 48 horas, 1942, amb Enric Guitart).
Finalment, treballà a Madrid.
(Olot, Garrotxa, 1944 – )
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers 1969.
D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció. L’assolí plenament el 1974 bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes.
Ha conreat també el gravat i la pintura mural.
(Barcelona, 13 novembre 1871 – Badalona, Barcelonès, 5 setembre 1944)
Dibuixant, gravador i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus.
Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic (1921) i del Foment de les Arts Decoratives (1923).
Excel·lí en el dibuix a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental (1930). Es caracteritzà per un realisme minuciós. Al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona hi ha una sala dedicada a ell.
Pare de l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada.
(Barcelona, 1944 – )
Joier. Fill de Manuel Capdevila i Massana. Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, i completà la seva formació al taller Lacambra de París.
Director del taller familiar, on realitza la seva tasca d’investigació i creació. Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte. El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD.
El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya. Hi ha obres seves al Schmuckmuseum de Pforzheim.
(Cantonigròs, Osona, 1944 – 1968)
Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra).
Se celebrà gràcies a l’empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor.
A més del premi de Poesia, se concediren d’altres: de narració, d’assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers.
Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
(Barcelona, 25 abril 1944 – )
Arquitecta (1972) i compositora. Com a membre del taller d’arquitectura dugué a terme el projecte d’ordenació urbanística Antigone, a Montpeller. Posteriorment obrí despatx propi i ha realitzat uns blocs d’apartaments a la platja de Sant Cebrià (Rosselló).
Com a compositora és autora d’obres de caràcter experimental en les quals incorpora instruments tradicionals i procediments electroacústics. Sobresurten Poema per a piano o Septet de set sous.
Dades dels Països Catalans 