(Barcelona, 1944 – )
Fotògraf. Estudià belles arts i conreà el dibuix.
Dedicat plenament a la fotografia des del 1966, la seva activitat se centra preferentment en el camp de la moda i la publicitat. Ha publicat treballs en revistes com ara “Elle”, “Vogue”, “Jardín des Modes”, etc.
També ha realitzat sèries de retrats que ha aplegat al llibre Catalans (1984).
(Barcelona, 30 abril 1944 – )
Escriptor i filòsof. La seva prosa es caracteritza per una visió pessimista i satírica: Conocer Baudelaire y su obra (1978), Mansura (1984), Historia de un idiota contada por el mismo o el contenido de la felicidad (1986), Diario de un hombre humillado (1987), Cambio de bandera (1991), Diccionario de las artes (1996), La invención de Caín (1999).
La seva poesia va quedar compilada a Poesia (1968-1978) i Farra (1983). De la seva labor d’assagista destaca Lecturas compulsivas (1998).
Del 1993 al 1995 va ser director de l’Instituto Cervantes a París.
(Tarragona, 1892 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 agost 1944)
Tapisser i pintor d’aquarel·les. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, fou deixeble de Francesc d’Assís Galí i Oleguer Junyent.
Becat per l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, estudià l’art de la tapisseria a la Real Casa de Madrid. Més tard, pensionat per la Mancomunitat de Catalunya, completà els seus estudis a París i Brussel·les.
Fou professor de tapisseria a l’Escola Superior dels Bells Oficis i la Escola Industrial barcelonina. Funda l’empresa Tapisseries Aymat.
(Barcelona, 1944 – 1983)
Editorial també anomenada Aymà Editor. Fundada per Jaume Aymà i Ayala i el seu fill Jaume Aymà i Mayol.
Publicà principalment llibres d’art i d’història de temes catalans i llibres infantils i de viatge, en català i castellà.
L’any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial.
L’any 1983 l’editorial restringí les seves activitats i cedí a la Fundació Enciclopèdia Catalana, per a la seva continuïtat, les col·leccions “Biblioteca a tot vent”, “Òssa Menor”, “La Mirada” i “Quaderns de Teatre”.
(Barcelona, 1944 – )
Mutua patronal d’accidents de treball. Fundada per iniciativa de l’empresari Jesús Serra i Santamans.
Es la primera empresa de l’estat espanyol en aquesta activitat i tenia, el 1980, 58.692 empreses afiliades i 622.347 treballadors assegurats, amb una recaptació de 10.585 milions de pessetes.
Té centres assistencials en diverses poblacions de Catalunya i de l’àrea de Madrid.
Enllaç web: Asepeyo
(Tarragona, 1944 – )
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.
Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines.
Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i particulars, amb col·leccions factícies de fotografies, plànols, segells i pergamins.
Enllaç web: Arxiu Històric de Tarragona
(Barcelona, 16 juliol 1944 – )
Historiadora de la literatura. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda.
Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària.
És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda. Ha publicat també Marginats i integrats a la novel·la catalana (1987), premi Crítica Serra d’Or 1988, i ha col·laborat en la Història de la Literatura Catalana.
En castellà, ha escrit El mundo místico de Gabriel García Márquez (1982).
Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 23 setembre 1944 – Barcelona, 27 setembre 2018)
Actor i director teatral. Iniciat en el teatre independent dels anys 1960, després d’una estada professional a Veneçuela, des del 1981 ha alternat les actuacions en català i castellà.
Assolí popularitat a Catalunya per les seves aparicions a la televisió, especialment al concurs de TV3 Vostè jutja, interpretant el personatge d’en Rafeques.
Fou també doblador al català de diverses pel·lícules.
L’any 2016 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Palamós, Baix Empordà, 2 desembre 1868 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1944)
Escriptor i polític. De jove milità en la republicanisme possibilista. Els anys 1910 i 1914 fou elegit diputat. En les Corts formà part de la conjunció republicano-socialista. Proclamada la República, fou nomenat ambaixador espanyol a Bèlgica (1931-34).
És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana: Florida de tardor (1918), Confins (1921), Òpals (1924), etc; de la novel·la Ideal (1898); d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor (1896), i, sobretot, dels estudis Amiel (1919) i El tesoro dramático de Henrik Ibsen (1920), aquest darrer d’un gran interès.
(Barcelona, 16 abril 1890 – 3 març 1944)
Dibuixant i pintora. Filla d’Isaac Albéniz. Exposà a Faianç Català (1911), juntament amb Marià Andreu, Nèstor i Ismael Smith, i a la Galeria Dalmau (1944), de Barcelona.
Dins el modernisme reflecteix les orientacions de Xavier Gosé.
Dades dels Països Catalans 