(Barcelona, 1900 – 1944)
Pintor i escultor. Té obres als Museus Balaguer de Vilanova, Sabadell, Saragossa, Bilbao, Zumaya (País Basc) i Buenos Aires.
Carreras i Obrador, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1944
Acadèmia de Farmàcia de Barcelona
(Barcelona, 14 gener 1944 – )
(RAFC) Institució. Creada com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, des del 1957 publica la “Revista de la Real Academia”.
Té la seu als locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu.
L’any 1992 canvià el nom pel d’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
Enllaç web: Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
Gelabert i Alart, Concordi
(Barcelona, 1 setembre 1882 – 7 abril 1944)
Crític musical. Germà d’Antoni. Professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio y carne (1902) i de l’opereta El desterrado.
Fou director artístic de la companyia Gramophon.
Gaspart i Solves, Joan
(Barcelona, 11 octubre 1944 – )
Empresari hoteler i dirigent esportiu. Nét del fundador del grup Hoteles Unidos (HUSA), féu estudis d’hoteleria a Suïssa i d’alta direcció a IESE.
L’any 1969 es féu càrrec de la direcció de l’Hotel Oriente de Barcelona, i posteriorment, de la presidència del grup HUSA. Fou president del Consell d’Empresaris de Turisme i del Consorci de Turisme de Barcelona, secretari de l’Associació de Cadenes Hoteleres d’Espanya i cònsol honorari de les illes Seychelles.
Dins del Futbol Club Barcelona, fou vicepresident durant el mandat de Josep Lluís Núñez (1979-2000), al qual succeí després d’aconseguir el 55% dels vots emesos pels socis del club, convertint-se en el 35è president de l’entitat (2000-03).
Gasòliba i Carbonell, Cecili
(Barcelona, 1874 – 1944)
Escriptor. Regentava una botiga de bastons al passatge Bacardí.
Escriví a “El Diluvio”, traduí La vida de les abelles (1929), de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles (Política, 1930).
Furnó i Monsech, Maria Emília
(Barcelona, 1878 – 1944)
Escriptora i pedagoga. Fou directora d’un col·legi particular a Barcelona.
És autora d’unes Nocions d’urbanitat (1919). Del 1928 al 1935 publicà vint llibres de poesies, entre ells els titulats Apunts del natural (1930), Hores de solitud (1932) i Nadalenques (1935).
Fontanals i Sala, Alfred
(Barcelona, 1883 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1944)
Director i productor cinematogràfic.
Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri (Emboscada trágica) o a drames realistes (Humanitat, Regeneració).
El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat, continuada per L’herencia del diable.
En tots els films la direcció i la fotografia anava a càrrec d’ambdós socis.
Font i Fargas, Josep
(Prats de Lluçanès, Osona, 1872 – Barcelona, 1944)
Periodista i escriptor. Germà de Joaquim. Fundà “Lo Teatre Catòlic” (1899-1901), on publicà algunes peces seves.
D’ideologia carlina, dirigí “El Norte”, de Girona (1910), i “El Correo Leridano”, de Lleida (1910-13).
Expulsat de la Comunión Tradicionalista, entrà en el grup jaumista, del qual dirigí la segona època del setmanari “El Radical”. Més endavant col·laborà a la revista “Gerunda”.
Ferrater i Lambarri, Carles
(Barcelona, 22 novembre 1944 – )
Arquitecte. Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (1987), de la qual és professor, té estudi propi des de 1971.
Fou president de l’ADI-FAD (1985-92) i des del 1992 organitzador de la Biennal de Saragossa.
Ha treballat sobretot a Espanya i ha rebut nombrosos premis d’arquitectura i disseny (premi FAD d’interiorisme, 1985 i 1992; premi Nacional Construmat d’Arquitectura, 1987 i 1993, entre d’altres.
Ha dissenyat el nou jardí botànic de Barcelona, així com blocs d’edificis per a les vil·les olímpiques de Banyoles i Barcelona.
Fargas i Heras, Joan
(Barcelona, 24 octubre 1875 – Mataró, Maresme, 28 desembre 1944)
Compositor i organista. Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró.
Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció, de sardanes i del drama líric Lo safraner (1908).
Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró.
Dades dels Països Catalans 