Arxiu d'etiquetes: 1944

Garnelo i Alda, Josep

(Énguera, Canal de Navarrés, 25 juliol 1866 – Montilla, Andalusia, 29 octubre 1944)

Pintor. Fill de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez, i germà d’Eloísa Garnelo i Aparicio. Estudià a la universitat i a l’Escola de Belles Arts de Sevilla, i, més tard, a la de San Fernando de Madrid.

Fou premiat, en diverses exposicions nacionals, per obres com La mort de Lucano, Duel interromput, Cornèlia i Santuari grecoibèric, i el 1888 obtingué una pensió a Roma, gràcies a El centaure Nessos.

Realitzà pintures murals i fou professor a les escoles de Belles Arts de Saragossa, Barcelona (1895) i Madrid. Acadèmic de San Fernando (1912) i sots-director d’El Prado (1915-18), fou cobert d’honors oficials. Té obres als principals museus d’Espanya, sixí com a Roma, Brussel·les, Londres, Buenos Aires, etc.

La revista “Énguera” li dedicà un important número d’homenatge el 1965. Col·laborà, també, com a crític, a la revista “El Arte”.

Garcés i Ramon, Joan Enric

(Llíria, Camp de Túria, 1944 – )

Polític i escriptor. Estudià ciències polítiques i dret a les universitats de València i Madrid i amplià estudis a la Sorbona, on es doctorà. Durant el curs 1969-70 donà classes sobre teoria de l’estat a la universitat de Madrid.

També fou professor a les universitats de Lovaina, Oxford, Bogotà i Santiago de Xile, on conegué Salvador Allende, de l’equip del qual fou assessor polític mentre Allende detingué la presidència de la República.

Coneixedor i testimoni de l’experiència de la Unidad Popular, ha escrit El estado y los problemas tácticos en el gobierno de Allende (1974). També és autor de Cuba: un enfoque de su sistema político (1967).

Ferrer i Calatayud, Pere

(València, 1 gener 1860 – 7 abril 1944)

Pintor i acadèmic. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, i fou deixeble d’Antoni Cortina.

Excel·lí sobretot com a pintor de marines, flors i retrats, i sentí predilecció pels tons blaus.

Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica (1897). Des del 1919 dirigí l’Acadèmia de Belles Arts de València. Obtingué premis en nombroses exposicions nacionals i internacionals.

Entre les seves obres cal citar Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts de València).

Conte, Eduard

(Perpinyà, 16 octubre 1862 – París, França, 7 febrer 1944)

Escriptor i periodista. Col·laborador de “La Dépéche” de Tolosa (Llenguadoc).

Ha publicat moltes novel·les, entre les quals George Sauvageon, on evoca els seus records de jovenesa al Rosselló, llibres de viatges i un estudi sobre el pintor Ribera.

Conill, Lleó

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 6 setembre 1872 – Vernet, Conflent, 21 agost 1944)

Botànic i mestre. President de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, féu importants estudis sobre la flora de la Catalunya Nord.

Entre altres treballs publicà Les zones de vegetació al Canigó (1926), Observations sur la flore des Pyrénees Orientales (1932) i dos reculls de noms populars de plantes catalanes.

Carbonell i Mir, Eugeni

(València, 12 febrer 1871 – 29 febrer 1944)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on després en seria professor.

Són notables algunes de les seves obres per a mausoleus del cementiri de València.

Capella Davídica de la Catedral de Menorca

(Maó, Menorca, 16 agost 1944 – )

Capella de música. Iniciada pel bisbe de Menorca Bartomeu Pascual Marroig. N’han estat directors Gabriel Salord i Marquès, fins el 1967, Guillem Colom i Allès. fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull.

Ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per l’estat espanyol, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company.

En el si de la Capella s’han format veus com la del baríton Joan Pons.

Brutus, Gilbert

(Portvendres, Rosselló, 2 agost 1887 – Perpinyà, 7 març 1944)

Esportista. Introduí el rugby de tretze al Rosselló i a França (1934). Anteriorment, al capdavant de l’Associació Esportiva Perpinyanesa fou campió de França la temporada 1910-11.

Membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, fou detingut i assassinat per la Gestapo.

En record seu, l’estadi dels Dragons Catalans de Perpinyà porta el seu nom.

Amengual i Domingo, Josep

(Palma de Mallorca, 19 gener 1944 – )

Submarinista. Un dels primers especialistes en pesca submarina.

Des del 1963, en què guanyà per primer cop el campionat de les Balears, ha aconseguit, entre d’altres, el campionat d’Espanya (1968, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976 i 1981), el d’Europa (1978 –Eivissa– i 1982 -Bulgària-) i el del món (1973 –Cadaqués-, 1981 -Brasil- i 1985).

Albero i Silla, Vicent

(València, 6 desembre 1944 – )

Economista i polític socialista. Fou nomenat ministre d’agricultura per Felipe González en la seva legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 14 de juliol de 1993 fins al 5 de maig de 1994, data en que presentà la dimissió.

Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSPV-PSOE.