(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1890 – Barcelona, 1943)
Poeta. Col·laborà a diverses publicacions.
La seva poesia s’inscriví en la transició del modernisme al noucentisme.
Cal destacar les obres Passions i somnis (1911), Aurora (1912), Al vent de la ciutat (1921) i El cant de la llunyania (1931).
Incapaç d’assimilar la desfeta del 1939, se suïcidà.
(Barcelona, 1943 – 11 setembre 1990)
Crític cinematogràfic. Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari “Avui” des del 1983.
Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans.
Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990.
(Barcelona, 4 octubre 1884 – Tolosa, Llenguadoc, 1943)
Autor teatral i comediògraf. Actuà amb les companyies de Margarida Xirgu i d’Enric Guitart.
Escriví moltes obres de teatre, de caire costumista: Soltera, casada i viuda (1909), La festa del carrer (1918), La vida no és nostra (1925), Tres milions busquen hereu (1932), Les indecises (1934), etc.
També escriví la novel·la L’ombra de Maria Clara (1924).
(Barcelona, 19 octubre 1943 – )
Pintor. Treballà durant un temps en col·laboració amb pintors com Bartolozzi i Arranz Bravo, amb els quals exposà. S’interessà per l’art conceptual i realitzà algunes accions.
El 1975 s’instal·là a Nova York, i tornà a la pintura, amb un estil de colors vius i centrat temàticament en la figura humana.
A partir dels anys 1980 tornà a residir a Barcelona, on ha fet diverses exposicions.
(Barcelona, 15 octubre 1877 – Galapagar, Madrid, 6 desembre 1943)
Escriptor. Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novel·les, assaigs i poesia: Lira de bronce (1901), Casta de hidalgos (1908), El amor de los amores (1910), Bajo el yugo de los bárbaros (1932) i Roja y gualda (1934).
Fou membre de la Real Academia Española (1915).
(Barcelona, 26 abril 1882 – després 1943)
Polític. Germà de Francesc. Milità de molt jove al Partit Republicà Federal. Ingressà després a la Unió Republicana, on destacà. Col·laborà al setmanari polític “Aurora” i a d’altres publicacions.
Després de passar uns anys retirat de la política, reprengué aquestes activitats arran de l’assassinat del seu germà.
Fou conspirador activíssim durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 1931 fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles.
(Hannover, Alemanya, 1867 – Baden-Baden, Alemanya, 1943)
(Rudolf Stallmann) Aventurer i espia.
Arribà a Barcelona el 1915 com a espia alemany. S’uní a la banda de pistolers de Bravo Portillo, al servei de la patronal. El setembre de 1919, a la mort de Bravo, el substituí.
Per oposar-se a la unió amb els sindicats lliures i per intentar extorquir alguns patrons, fou expulsat d’Espanya (1920).
Actuà d’agent doble entre França i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
(Barcelona, 12 gener 1943 – )
(IMH) Organisme. Engloba les diverses activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1917).
Comprenia també el Museu d’Indústries Populars (1942), el Museu d’Història de la Ciutat (1943) i la Comissaria Municipal d’Excavacions (1948), institucions que a partir del 1957 esdevingueren autònomes.
Té la seu a la casa de l’Ardiaca.
(Barcelona, 27 setembre 1943 – 1994)
(IEM) Centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. La seva finalitat és l’estudi i la publicació de les obres musicals hispàniques cultes i populars.
Fou dirigit per Higini Anglès (1944-69), el qual fou succeït per Miquel Querol.
Des del 1946 publica un “Anuario Musical”.
El 1994 passà a convertir-se en el Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals.
(Lleida, 1943 – 1986)
Revista d’història. Editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, adscrita al Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Han col·laborat, entre altres, Pere Sanahuja, R. Gaya i Massot, J.A. Tarragó i Pleyan, que en fou el director, Ll. Solé i Sabarís, Joan Maluquer de Motes, P. Font i Quer, Pané i Mercé i F. Mateu i Llopis.
Dades dels Països Catalans 