Arxiu d'etiquetes: 1942

Cuscó i Panadès, Amadeu

Deixa un comentari

(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1876 – Barcelona, 13 gener 1942)

Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista.

Autor de Poema psíquico (1928), d’una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d’altres obres simfòniques.

Fou presentat al públic per l’Orquestra Pau Casals amb la interpretació de dos dels seus tres preludis simfònics (1930).

Cullell i Nadal, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 desembre 1942 – )

Polític i economista. Membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, fou elegit diputat per Barcelona l’1 de març de 1979.

Tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona (abril 1979) i diputat al Parlament des de 1980, ocupà la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (1980-83).

Fou conseller d’Economia i Finances (1983-87) i d’Obres Públiques (1993-94), càrrec del qual dimití.

Centre Acadèmic d’Escalada

5 Respostes

(Barcelona, 1942 – )

(CADE)  Departament de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, fundat per Lluís Estasen.

Aplega els practicants de l’escalada amb la finalitat d’estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les.

Els seus membres han dut a terme un gran nombre de primeres, especialment de Montserrat; ha impulsat notablement l’alpinisme femení.

Catany i Jaume, Antoni

3 Respostes

(Llucmajor, Mallorca, 15 agost 1942 – Barcelona, 14 octubre 2013)

Fotògraf. Establert a Barcelona des de l’any 1963, s’inicià professionalment el 1967 treballant per al diari “La Vanguardia”.

Posteriorment col·laborà al setmanari “Destino” i altres revistes com ara “Fotogramas” o “Serra d’Or”.

Ha realitzat nombroses exposicions a l’entorn de diversos nuclis temàtics i ha il·lustrat llibres.

Castellví, Marc de

Deixa un comentari

(Castellví de la Marca, Alt Penedès, 23 març 1901 – Barcelona, 22 febrer 1942)

(Josep Canyes i Santacana)  Frare caputxí. Dirigí el col·legi de teologia dels pares caputxins de Sarrià (Barcelona).

A la mort del pare Miquel d’Esplugues, el 1934, fou director de la Fundació Bíblica Catalana. Preparà la versió del llibre de Jeremias i d’altres traduccions.

El 1936 anà a les missions de Sinundoy (Colòmbia). Morí poc després d’haver-ne tornat.

Casagemas i Coll, Lluïsa

1 Resposta

(Barcelona, 13 desembre 1873 – Madrid, 1942)

Compositora. Germana de Carles.

Escriví l’òpera Schiava e regina (1892).

Carbonell i Serra, Xavier

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 4 juny 1942 – 3 agost 2015)

Pintor. Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom. Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot.

Inicialment conreà el paisatgisme i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta.

El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura.

Caralps i Riera, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 març 1942 – )

Metge cirurgià. Es llicencià el 1965 i s’especialitzà en cirurgia toràcica al Maimonedes Medical Center de Nova York i en cirurgia càrdio-vascular a la universitat d’Illinois.

Cap de la unitat de cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, el maig 1984 dirigí l’equip que efectuà la primera trasplantació de cor dels Països Catalans, fet que inicià el programa de trasplantacions cardíaques dutes a terme per aquest equip en el mateix hospital.

Camps i Junyent, Gaspar

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 29 desembre 1874 – Barcelona, 11 abril 1942)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba.

Fou pensionat a París on visqué amb Salvador Alarma (1892-95). Com a il·lustrador (revista “Album Salón”, 1898-1904) es féu ressó de l’estil modernista d’A. Mucha.

Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excel·lí.

Com a pintor conreà un realisme anecdòtic que sovint cau en el pompiérisme.

Buxadé i Ribot, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1942 – )

Arquitecte. Format a l’Escola de Barcelona, on ocupà la càtedra d’estructures (1970).

Treballà associat amb Joan Margarit i Consarnau. Obra conjunta és la cúpul·la metàl·lica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis (1977). Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc (juntament amb d’altres arquitectes).