Arxiu d'etiquetes: 1942

Galofre i Oller, Francesc

(Valls, Alt Camp, 13 juliol 1864 – Barcelona, 8 gener 1942)

Pintor. Format a l’Acadèmia Borrell i a Llotja -amb Antoni Caba-, a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando de Madrid. Exposà des del 1888.

Pintor d’història i d’anècdota de gènere, les seves obres més destacades són el famós oli Bòria avall (1892, dipositat al Museu de Valls), escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga, i el quadre representant la recepció de Colom pels Reis Catòlics, a la plaça del Rei; també són obres seves Alfons XIII a Montserrat, La glorificació de la Mare de Déu i La pau universal.

Entre les seves pintures murals figuren tres plafons del Saló de Sant Jordi. És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs il·lustres.

Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, que presidí. Col·laborà com a crític al diari “Las Noticias”.

Treballà amb el seu fill Francesc Galofre i Surís.

Fuster i Valldeperes, Antoni

(Reus, Baix Camp, 1895 – Barcelona, 1942)

Narrador, periodista i autor teatral.

Publicà les novel·les d’ambient local El príncep captiu (1923) i Perot i l’estel (1934); les obres teatrals Camp perdut (1915), La gran passió (1917), La bruixa (1918) i L’heroina (1918), i els reculls de glosses Evocacions (1921) i Moments (1923).

Dirigí la revista “Meridià” (1938).

Flaqué i Freixa, Jordi

(Barcelona, 19 novembre 1942 – )

Nedador. Campió d’Espanya de 200 m braça (1960) i rècord d’aquesta especialitat.

Campió d’Espanya de 4×100 m relleus estil els anys 1961 i 1962.

Figueras i Vila, Pau

(la Canonja, Tarragonès, 11 febrer 1882 – Reus, Baix Camp, 19 febrer 1942)

Escultor i pintor. Des del 1898 visqué a Reus. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

El seu art era d’inspiració religiosa. També treballà bastant com a restaurador.

Ferrater i Feliu, Antoni de

(Barcelona, 1868 – 1942)

Pintor. Fill d’Antoni de Ferrater i de Llauder.

Concorregué a la majoria d’exposicions de belles arts de Barcelona, i fou premiat a Mèxic i a Buenos Aires.

Conreà un paisatgisme proper al de Rusiñol, però de dimensions més petites, basat sovint en temes de Sitges.

Federació de Cooperatives de Catalunya

(Catalunya, 1920 – 1942)

(FCC)  Entitat. Aplegà les diferents societats cooperatives de Catalunya, i que fou creada quan Eladi Gardó reorganitzà l’anterior Cambra Regional de Cooperatives constituïda el 1899. El séu òrgan de premsa fou “Acción Cooperativista”.

El 1926 tenia 4.800 famílies associades i algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable, fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum.

Poc abans de la guerra civil aplegava ja 230 entitats i unes 28.000 famílies. Fou dissolta el 1942 per la legislació franquista.

Des del 1977, s’ha iniciat un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries.

Espunyes i Esteve, Josep

(Peramola, Alt Urgell, 2 gener 1942 – )

Poeta i narrador. El 1964 es traslladà a Barcelona, on treballà de manobre, de peó i, després, de corrector d’estil.

Ha col·laborat en diaris i revistes, sempre en català, defensant les classes populars i la personalitat cultural i política de Catalunya.

Autor de gran riquesa lingüística i sentit crític de la societat, ha publicat poesia i també narració. En l’assaig destaca amb Del passat en el present (1996).

Escobedo i Abraham, Joana

(Barcelona, 22 setembre 1942 – )

Escriptora. Llicenciada en lletres i diplomada a l’Escola de Bibliologia.

Ha fet diversos estudis erudits (Plecs poètics catalans del s. XVII, 1988; Un incunable català retrobat, 1992). Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol (1861-1931) (1981), ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat textos per a l’ensenyament del català: Curs de llengua catalana per correspondència, 1r cicle (1981) i 2n cicle (1982), Mot a Mot 1 (1981) i 2 (1981).

És autora de les novel·les Silenci endins (1979) i Amic, amat (1980).

Ha col·laborat en el col·lectiu Ofèlia Dracs.

Elegies de Bierville

(a l’exili, 1942)

Conjunt de dotze poemes de Carles Riba. Foren escrits a l’exili i publicats per primera vegada a Barcelona, amb data de Buenos Aires, el 1942.

En l’aspecte formal adapta al sistema sil·làbic i accentual català el ritme de l’elegia clàssica, distribuïda la composició en dístics formats per dos hexàmetres dactílics.

El contingut combina l’humanisme clàssic amb una presa de posició cívica després de la tragèdia col·lectiva del seu país, i alhora és un exponent de l’exploració religiosa de la pròpia personalitat.

Destino, Edicions

(Barcelona, 1942 – )

Editorial. Fundada pel grup de la revista “Destino” per a obres en castellà: novel·la, història, guies hispàniques, divulgació arqueològica, biografia, etc. Des del 1944 publica el premi Nadal de novel·la.

El 1946 inicià publicacions en català amb la col·lecció “El Dofí” (assaig, novel·la, memòries, història), on inclou des del 1969 el premi Josep Pla. D’aquest autor publicà l’obra catalana completa.

Cal assenyalar les monografies il·lustrades, monumentals, sobre temes catalans.

El 1996 fou absorbida per l’Editorial Planeta, però conservà el seu nom.

Enllaç: Edicions Destino