(Alacant, 1941 – )
Diari. Fundat per la cadena periodística del Movimiento.
El 1984 fou adquirit per l’editorial Prensa Alicantina SA. De línia independent, democràtica i marcadament progressista, es difon essencialment en les comarques d’Alacant i nuclis urbans de València i Múrcia.
Té una difusió d’uns 40.000 exemplars en dies feiners. Un dels seus darrers directors fou Francisco Esquivel Morales.
(Albaida, Vall d’Albaida, 23 setembre 1941 – València, 25 setembre 1994)
Arqueòloga i prehistoriadora. Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, d’on fou professora numerària des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la universitat d’Extremadura i després novament a la de València.
Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià.
Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria (1968, amb Gabriela Martín).
(Xiva, Foia de Bunyol, 30 abril 1941 – Madrid, 10 octubre 2001)
Director d’orquestra. Estudià als conservatoris de València i Madrid, i amplià estudis a l’estranger. Guanyà el primer premi en el concurs internacional de Besançon (1967).
Entre el 1976 i el 1978 fou director del teatre San Carlos de Lisboa i, des del 1980 dirigí regularment la Chicago Symphony Orchestra.
Director especialment dedicat a l’òpera, ha dirigit nombroses orquestres de prestigi internacional i ha enregistrat molts discs.
(Carlet, Ribera Alta, 21 abril 1941 – Alzira, Ribera Alta, 19 agost 2001)
Pianista. Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda. Fou becat per la fundació Joan March, la Diputació Provincial de València i la Fundació Santiago Lope per assistir als cursos internacionals de Saint-Huber, Salzburg i Darmstad, entre d’altres.
Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València.
S’ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda.
(País Valencià, 31 desembre 1856 – 1941)
(MSA) Societat. Nom que adoptà la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, en obtenir la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, inaugurada el 1863.
Seguí una política expansionista: demanà la concessió de diverses línies i n’absorbí d’altres empreses de l’estat espanyol i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1891), que explotà fins al 1925 com una xarxa independent, amb el nom de Xarxa Catalana de MSA.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
(València, 1894 – 1941)
Companyia d’origen belga. Domiciliada a València, creada per a construir i explotar la línia de València a Calataiud (1901) i la branca de Caminreal a Saragossa (1923).
Fou comprada per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, però l’explotació d’aquesta línia continuà com a companyia independent.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
(València, 7 juny 1880 – 3 maig 1941)
Pedagog, escriptor i eclesiàstic. S’ordenà a València el 1903. Fou un defensor de la política social cristiana.
Dirigí el “Boletín del Arzobispado” i “Acción Católica Diocesana”. Escriví diverses obres de teologia, ascètica i pedagogia. El 1910 fundà la Institució Religiosa de les Operàries del Diví Mestre (avemarianes).
Viatjà per Anglaterra, Alemanya i Bèlgica aprenent pedagogia per a la fundació d’aquesta escola destinada a l’ensenyament del pobre. El 1938 fou nomenat canonge.
(València, 19 juliol 1941 – 26 octubre 2002)
Historiador i polític. Llicenciat en filosofia i lletres. Especialitzat en història contemporània valenciana.
Ha publicat Aspectes de la política valenciana en el s. XIX (1966), El valencianisme polític (1970), Republicans i camperols revoltats (1975), Estudis d’història contemporània del País Valencià (1979) i País i Estat: la qüestió valenciana (1989). És autor també del recull de poesies Lluernes tan sols (1960).
Dirigent del Partit Socialista del País Valencià, impulsà la integració d’aquest amb el PSOE (1978), pel qual fou elegit senador entre 1979 i 1996.
(Perpinyà, 10 març 1917 – 9 agost 1941)
Setmanari. Fundat per Albert Bausil, continuador de “Le Cri Catalan”.
En esclatar la Segona Guerra Mundial deixà de sortir fins a la fi del 1940; el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català.
Demanà la reforma federalista. Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català.
(València, 8 gener 1885 – 18 setembre 1941)
Escriptor i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Santiago.
Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial.
Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir i Mujeres célebres valencianas.
Dades dels Països Catalans 