(Carlet, Ribera Alta, 21 abril 1941 – Alzira, Ribera Alta, 19 agost 2001)
Pianista. Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda. Fou becat per la fundació Joan March, la Diputació Provincial de València i la Fundació Santiago Lope per assistir als cursos internacionals de Saint-Huber, Salzburg i Darmstad, entre d’altres.
Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València.
S’ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda.
(País Valencià, 31 desembre 1856 – 1941)
(MSA) Societat. Nom que adoptà la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, en obtenir la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, inaugurada el 1863.
Seguí una política expansionista: demanà la concessió de diverses línies i n’absorbí d’altres empreses de l’estat espanyol i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1891), que explotà fins al 1925 com una xarxa independent, amb el nom de Xarxa Catalana de MSA.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
(València, 1894 – 1941)
Companyia d’origen belga. Domiciliada a València, creada per a construir i explotar la línia de València a Calataiud (1901) i la branca de Caminreal a Saragossa (1923).
Fou comprada per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, però l’explotació d’aquesta línia continuà com a companyia independent.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
(València, 7 juny 1880 – 3 maig 1941)
Pedagog, escriptor i eclesiàstic. S’ordenà a València el 1903. Fou un defensor de la política social cristiana.
Dirigí el “Boletín del Arzobispado” i “Acción Católica Diocesana”. Escriví diverses obres de teologia, ascètica i pedagogia. El 1910 fundà la Institució Religiosa de les Operàries del Diví Mestre (avemarianes).
Viatjà per Anglaterra, Alemanya i Bèlgica aprenent pedagogia per a la fundació d’aquesta escola destinada a l’ensenyament del pobre. El 1938 fou nomenat canonge.
(València, 19 juliol 1941 – 26 octubre 2002)
Historiador i polític. Llicenciat en filosofia i lletres. Especialitzat en història contemporània valenciana.
Ha publicat Aspectes de la política valenciana en el s. XIX (1966), El valencianisme polític (1970), Republicans i camperols revoltats (1975), Estudis d’història contemporània del País Valencià (1979) i País i Estat: la qüestió valenciana (1989). És autor també del recull de poesies Lluernes tan sols (1960).
Dirigent del Partit Socialista del País Valencià, impulsà la integració d’aquest amb el PSOE (1978), pel qual fou elegit senador entre 1979 i 1996.
(Perpinyà, 10 març 1917 – 9 agost 1941)
Setmanari. Fundat per Albert Bausil, continuador de “Le Cri Catalan”.
En esclatar la Segona Guerra Mundial deixà de sortir fins a la fi del 1940; el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català.
Demanà la reforma federalista. Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català.
(València, 8 gener 1885 – 18 setembre 1941)
Escriptor i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Santiago.
Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial.
Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir i Mujeres célebres valencianas.
(Palma de Mallorca, 15 març 1941 – )
Polític i advocat. Llicenciat en dret i economia a Deusto, s’afilià a Aliança Popular (1978) i poc després fou elegit president del partit a les Illes Balears (1980).
Guanyador de les eleccions de 1983, fou investit president del govern de les Illes Balears, càrrec que va exercir ininterrompudament fins al juliol de 1995 en què fou forçat a dimitir, acusat d’irregularitats administratives en la construcció del túnel de Sóller.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1864 – Palma de Mallorca, 1941)
Enginyer de camins, canals i ports, i urbanista.
El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte del pla Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca.
Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques.
(Perpinyà, 20 juny 1941 – )
Geògraf. Format a les universitats de Montpeller i París, d’ençà del 1972 fou professor de geografia a la Universitat de Perpinyà. Director del Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC), col·laborador del CNRS francès, del Colegio de Michoacan (Mèxic) i de nombroses publicacions franceses i de la Catalunya Nord.
Autor de l’Atles de la Catalunya-Nord (1977), d’El bosc andorrà (1980) i col·laborador de l’Atles d’Andorra (començat el 1981) i la Gran geografia comarcal de Catalunya (volums 14 i 15, corresponents a la Catalunya Nord, 1985).
Dades dels Països Catalans 