(Perpinyà, 1938 – )
Botànica i cariòloga. Estudiosa de la sistemàtica i de la cariologia de les umbel·líferes, principalment de les pirinenques.
Dirigí, d’ençà del 1978, el laboratori de botànica de la Universitat de Perpinyà.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 20 octubre 1938 – Fukuoka, Japó, 25 abril 1994 )
Pintor. Realitzà la seva formació a l’illa natal, València i alguns països europeus.
Obtingué el primer premi a la Biennal d’Art Universitari d’Eivissa.
Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya.
(València, 1934 – 1938)
(APEV) Entitat privada. Creada amb les mateixes finalitats que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants. Publicà un butlletí per als mestres.
El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià.
(València, 24 juliol 1938 – Alacant, 15 desembre 2018)
Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l’antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l’any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963).
A més de les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d’altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s’ha situat en una via d’experiència individualista.
Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.
(Múrcia, 1864 – Madrid, 1938)
Polític conservador. Ministre de governació al govern Maura.
La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica (juliol 1909) fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament.
(Badalona, Barcelonès, 1868 – Mèxic, 1938)
Pintor. Fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. Vivia a Mèxic des del 1910.
Conreà el paisatge i els temes florals.
(Tortosa, Baix Ebre, 1871 – 27 abril 1938)
Pintor i dibuixant. Fou un bon mestre del seu art.
Conreà de preferència la pintura de gènere i el paisatge.
(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)
Polític soviètic. L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.
Tornà a l’URSS el 1938, on hi morí.
(Barcelona, 3 juliol 1848 – 1 febrer 1938)
Escriptor, economista i fotògraf. Fou un dels socis fundadors de la Societat X (1872) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876). Cofundador de la Societat Particular de Vistes, que edità l’Àlbum pintoresc i monumental (1878), on eren inclosos molts dels seus articles i de les seves fotografies.
També va inserir-ne a les Memòries de l’Associació, a “La Renaixensa” i a “La Ilustració Catalana”.
Obtingué una medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 per una col·lecció fotogràfica de monuments.
Conseller del Banc de Prèstecs i Descomptes de Barcelona i director del Ferrocarril de Medina del Campo a Orense i Vigo.
Va morir de congestió pulmonar.
Fou el pare de Manuel Massó i Llorens.
Dades dels Països Catalans 