(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)
(APC) Partit polític. Adherit a la CEDA.
Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.
Acció Popular Catalana
7 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1937
Sayrach i Carreras, Manuel
(Sants, Barcelona, 10 gener 1886 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 22 gener 1937)
Arquitecte i escriptor. Titulat a Barcelona el 1917, fou un seguidor de l’estil gaudinià.
Construí, entre d’altres, la casa familiar a Sant Feliu de Guíxols (coneguda com la casa dels Dimonis) i, a Barcelona, la casa Sayrach a la Diagonal i la casa veïna del carrer Enric Granados. Influït per les teories wagnerianes, concebia la creació artística com un tot.
Planificà la seva producció literària com un cicle de Set drames de la llum, dels quals escriví només Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l’íntim amic (1920).
Fou el pare de Miquel Àngel i Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers.
Pàmies i Serra, Pauleta
(Barcelona, 10 abril 1851 – 31 març 1937)
Ballarina i professora. L’any 1864 ingressà en el cos de ball del Liceu de Barcelona. Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal (1871-73), al Liceu (1880-81) i en altres teatres barcelonins.
Es retirà de l’escena el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística. A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa.
De les coreografies que realitzà destaca El corregidor y la molinera, de Manuel de Falla (1917).
Fou la mare d’Enric Lafuente i Pàmies.
Gelpí i Jofre, Joan
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1851 – Barcelona, 1937)
Metge. Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín.
S’especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883.
És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión (1885) i Higiene en la vista… (1892).
Fou el pare de Joan Gelpí i Blanco.
Frontanyà de Roca *
(Berguedà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jaume de Frontanyà.
Frente Rojo
Foyé i Ràfols, Marià
(Barcelona, desembre 1903 – 23 febrer 1937)
Aviador. Fou professor de l’Escola del Treball i periodista.
Impulsor del vol sense motor i a vela a Catalunya (grup Falziots, 1931), va participar en les Setmanes de Vol sense Motor (Puigcerdà, 1932; Montseny, 1933, i Sabadell, 1934).
Aquest darrer any féu un nou rècord d’Espanya de permanència a l’aire, i el 1936 esdevingué tècnic dels Serveis Aeronàutics de la Generalitat.
Morí a Barcelona, on va ésser traslladat urgentment quan fou ferit de mort a Belchite (Aragó) el 19 d’octubre de 1936).
Va escriure Resum d’aviació (1934), primer llibre sobre aquesta matèria publicat a Catalunya.
Fonts de Sacalm *
(Selva)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hilari Sacalm.
Fluvià d’Empordà *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Miquel de Fluvià.
Flora de Catalunya
(Catalunya, 1913 – 1937)
Obra de Joan Cadevall i Diars. Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937.
En els tres primers volums col·laborà Àngel Sallent i Gotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer.
Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l’aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya.
Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una il·lustració i de dades diverses, referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc.
Dades dels Països Catalans 