(València, agost 1933 – 1936)
Partit polític. Ideològicament molt semblant a la Dreta Regional Valenciana.
A partir del juny de 1935, adoptà el nom d’Acció Valenciana.
Reivindicava l’autonomia del País Valencià.
(València, 31 agost 1936 – Madrid, 16 febrer 1998)
Polític. President de la Diputació de Segovia i procurador a Corts (1969-71).
Com a col·laborador d’Adolfo Suárez fou ministre d’Agricultura (1976-77), vicepresident tercer (1977-78) i ministre d’Economia i vicepresident segon del Govern (1978-80). Diputat (1979-82) d’UCD per València.
El 1982 abandonà la política activa.
(Barcelona, 31 gener 1931 – desembre 1936)
Setmanari infantil, suplement d’“En Patufet” i successor de “Virolet”.
(Catalunya, 1935 – 1936)
Organització política conservadora. Adherida a Renovación Española, agrupà els antics membres dels partits monàrquics.
(Igualada, Anoia, 16 maig 1931 – 18 juliol 1936)
Periòdic informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una postura lleugerament nacionalista.
(Catalunya, 31 juliol 1936 – 1939)
Nom que prengué el govern de la Generalitat de Catalunya en iniciar la nova col·laboració amb els anarquistes i per imposició d’aquests.
(Catalunya, 31 juliol 1936 – 6 agost 1936)
Departament del govern de la Generalitat. En fou únic conseller Rafael Vidiella.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 desembre 1887 – Canet de Mar, Maresme, 1936)
Historiador i eclesiàstic. El seu llibre més important, tot i el seu valor desigual, és el manual Història de la literatura catalana (1923).
(Barcelona, 1932 – 1936)
Setmanari. Creat per Francesc Maspons i Anglasell per comentar la discussió de l’Estatut de Catalunya a les corts de la República.
Reflectí el desengany pel text aprovat. Intentà noves sortides, sense èxit, els anys 1933 i 1936.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1889 – 1936)
Músic i monjo de Montserrat. Germà de Josep i de Francesc.
Estudià a la Schola Cantorum de París (1906-11) amb Armand Parent, l’escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat.
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
Dades dels Països Catalans 