Arxiu d'etiquetes: 1936

Cultura Obrera

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 16 agost 1919 – 10 juliol 1936)

Setmanari sindicalista en castellà. Aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.

Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny de 1924, foren el mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà. Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre de 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional.

Suspesa la publicació pel juliol de 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 fins al seu tancament.

Cri Socialiste, Le

2 Respostes

(Perpinyà, novembre 1936 – 1949)

Setmanari. Aparegut en substitució de “Le Cri Catalan” i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l’octubre de 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals.

Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre de 1944.

Cri Catalan, Le

5 Respostes

(Perpinyà, 1907 – 1936)

Setmanari. Fundat per Joan Payra i Víctor Dalbiez, dirigit més tard per Albert Bausil. Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà”. El català només hi servia com a element folklòric expressiu.

A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre Clemenceau.

A partir del 1936 fou succeït per “Le Cri Socialiste”.

Comitè Executiu Popular

1 Resposta

(València, 22 juliol 1936 – 8 gener 1937)

Organisme format a causa de la unificació dels comitès revolucionaris sorgits el 19 i 20 de juliol, fonamentalment del Comitè del Front Popular i del Comitè de Vaga CNT-UGT. Pretengué de governar, en les noves condicions creades, tot el País Valencià, però només exercí una influència real a la capital.

Presidit de primer pel coronel Arín i després pel socialista Zabalza, es constituí entorn de representants dels sindicats (2 de la CNT i 2 de la UGT) i 1 per cadascun dels diferents partits.

Aconseguí inicialment de marginar la influència de la Junta Delegada del Govern Republicà i dirigí la formació de les primeres columnes de milicians i l’establiment de tribunals populars.

De tota manera, després del trasllat a València del govern de la República, el Comitè hagué d’acceptar la dissolució. Fou substituït per diversos consells provincials.

Coll i Prohens, Antoni

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1 abril 1915 – Madrid, novembre 1936)

Combatent de l’Exèrcit Popular, durant la guerra civil. Membre de les joventuts d’Esquerra Republicana.

Prestà serveis a infanteria de marina i es distingí a la defensa de Madrid (novembre 1936) com a anti-tanquista utilitzant bombes de mà. Morí en combat.

Ciges i Aparicio, Manuel

Deixa un comentari

(Énguera, Canal de Navarrés, 14 gener 1873 – Avila, Castella, 4 agost 1936)

Novel·lista. Figura menor de la generació del 98. Morí afusellat en esclatar la guerra civil espanyola mentre exercia el càrrec de governador civil d’Àvila.

La seva obra comprèn una tetralogia autobiogràfica (des d’El cautiverio, 1903, fins a Del periodismo y de la política, 1907), la sèrie (novel·la-reportatge) de Las luchas de nuestros días (1908 i 1910) i les novel·les El Vicario (1905), Circe y el poeta (1926), Los caimanes (1931), etc.

Pot considerar-se l’enllaç entre el populisme (Vicent Blasco Ibáñez) i la novel·la social posterior.

Chillida i Máñez, Rogeli

Deixa un comentari

(Albocàsser, Alt Maestrat, 29 març 1884 – Silla, Horta, 27 setembre 1936)

Eclesiàstic. Era canonge magistral de la catedral de València. Durant algun temps visqué al Col·legi Espanyol de Roma. Fou bon orador, no sols d’església sinó també profà.

Tingué bon ressò el discurs que pronuncià com a mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1921. L’any anterior havia publicat Los grandes fracasos modernos, el més ambiciós dels seus escrits.

Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.

Castellví i d’Ibarrola, Enric de

Deixa un comentari

(Madrid, 24 maig 1847 – 18 febrer 1905)

Comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Iniciador de la línia de la Vilanova.

Era l’oncle d’Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon i pare d’:

Enric de Castellví i Hortega de Medina  (Burjassot, Horta, 1 juliol 1872 – 17 desembre 1936)  Segon comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Rehabilità el marquesat de Làcon amb la grandesa d’Espanya.

Carreres i Vallo, Francesc

1 Resposta

(Carcaixent, Ribera Alta, 17 desembre 1858 – València, 22 agost 1936)

Bibliòfil. Formà una notable biblioteca d’història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés.

Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d’Andreu Rey d’Artieda. Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana (1922-36).

Carreres i Bayarri, Gerard

Deixa un comentari

(València, 1885 – 1936)

Polític. Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura de Primo de Rivera (1923).

Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933.