(Catalunya, vers 1920 – vers 1936)
Fundació cultural. Creada per Rafael Patxot i Jubert.
Rabell i Civils, Fundació Concepció
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1936
Zapater i Esteve, Josep Maria
(València, 1889 – Paterna, Horta, 1936)
Polític i poeta. Llicenciat en dret (1913), publicà diversos poemes en català i castellà, en periòdics valencians. Fundà a València la Joventut Maurista; durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo.
Col·laborà en la fundació de la Unión Monárquica (1930). Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936.
Vidal i Vidal, Llorenç
(Santanyí, Mallorca, 26 abril 1936 – )
Poeta i pedagog. Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz (1971), que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi.
Inspector d’ensenyament, del 1963 fins al 1977 residí a Cadis, on continuà els quaderns literaris “Ponent”, iniciats el 1956 a Palma de Mallorca. El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que ha tingut un ressò internacional.
Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics i escolars i diversos llibres de poesia: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965; segona edició, augmentada, 1972). Ha escrit, en prosa, la “paràbola pacifista” Petit llibre d’un solitari (1968).
Vicent i Recatalà, Manuel
(la Vilavella, Plana Baixa, 10 març 1936 – )
Escriptor en castellà. Conegut pel seu estil brillant i acurat en les seves col·laboracions en la premsa.
Es donà a conèixer com a novel·lista en guanyar el premi Alfaguara amb Pascua y naranjas (1966), al qual seguiren títols com El resuello (1966), El anarquista coronado de adelfas (1979), Balada de Caín (1987, premi Nadal), La muerte bebe en beso largo (1992) i Contra paraíso (1993), amb que inicià una sèrie de recreacions literàries de la seva infantesa com ara Tranvía a la Malvarrosa (1994), Jardín de Villa Valeria (1996) i Son de mar (1999).
Unió Protectora Mercantil
(Palma de Mallorca, 1889 – vers 1936)
Societat dels dependents de comerç. Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s’incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs (així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933), sense, però, adscriure’s mai a cap central sindical.
Publicà Unión Protectora Mercantil (1900-12), revista quinzenal.
Travailleur Catalan, Le
Tormo i Serrano, Vicenta
(València, 1857 – Madrid, 1936)
Arpista. Començà els seus estudis musicals a València. A deu anys anà a Madrid, on estudià arpa al conservatori. Féu la seva presentació artística a València quatre anys més tard. A partir d’aleshores sovintejà les actuacions amb orquestra i com a solista.
Formava part de l’orquestra que estrenà Aida al Liceu de Barcelona (1874). S’instal·là a Madrid i hi fou professora al conservatori. Gaudí de bon prestigi com a arpista i donà nombrosos concerts.
Solidaridad Obrera -València-
(València, març 1919 – Alcoi, Alcoià, 17 juliol 1936)
Periòdic. Òrgan de la Confederació Regional de Llevant. Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C. Carbó. Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra.
Posteriorment, es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona (maig 1922 – 1923). Fou llavors Felipe Alaiz el director.
Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País Valencià, i es publicà a Alcoi (1931, 1933 i 1935).
Soler i de los Màrtires, Llorenç
(València, 19 agost 1936 – Barcelona, 8 novembre 2022)
Cineasta. Capdavanter del cinema independent.
La seva producció, nombrosa i heterogènia, té com a títols remarcables Será tu tierra (1966) i Largo viaje hacia la ira (1970), films, tots dos, sobre la immigració; 52 domingos (1967) i Gitanos sin romancero (1976), sobre la marginació, i el film sobre l’obra de Raimon, D’un temps, d’un país (1968).
Simó i Marín, Manuel
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 desembre 1868 – València, 1 setembre 1936)
Advocat i polític. Llicenciat en dret (1892). Carlí, fundà (1911) el “Diario de Valencia”; fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts. Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica.
Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular (1922). Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València.
Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39.
Dades dels Països Catalans 