(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1929 – ? )
Pintor. Estigué residint a Suïssa.
Albert i Olivella, Carles
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1929
Fullana i Hada d’Efak, Guillem
(Asobla, Río Muni, 23 març 1929 – Palma de Mallorca, 15 febrer 1995)
“Guillem d’Efak“ Cantant i escriptor. Va viure la infantesa a Manacor i a partir del 1965 s’instal·là a Barcelona i va esdevenir un dels membres més personals dels Setze Jutges.
Va promoure activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic.
Va escriure i enregistrar nombroses cançons; també va estrenar teatre: J.O.M. (1967), La mort de l’àvia (1968) i l’infantil El dimoni cucarell (1974) i publicà llibres de poesia com El poeta i el mar, Madona i l’arbre, premi Carles Riba 1969, El poeta i la mina, Erosfera, o els aplegats al recull Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993) (1993). El 1973 rebé el premi Ciutat de Palma de Teatre.
Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera i Fons.
Foulché-Delbosc, Raymond
(Tolosa, Llenguadoc, 1864 – París, França, 1929)
Hispanista. Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, com la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (1911) i d’Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane (1902).
Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l’edició, que restà limitada a alguns fragments.
Dia, El -Manresa-
(Manresa, Bages, 1929 – 1933)
Diari republicà d’esquerra publicat en català.
Català i Duran, Francesc
(Jóc, Conflent, 1929 – Vinçà, Conflent, 1 octubre 1988)
Metge i poeta. Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà. El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç. El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vice-president (1968).
Ha fet cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i ha col·laborat en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana.
Com a escriptor col·laborà en diaris i revistes de la Catalunya Nord: “La Tramontane”, “Sant Joan i Barres” i “L’Indépendant”. Té publicats dos reculls de poemes: Camins (1976) i De sol i d’ombra (1981).
Albet i Olivella, Carles
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 maig 1929 – 25 desembre 1970)
Pintor. Deixeble de Salvador Masana i Mercadé, i des del 1946 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Viatjà per diversos països i residí uns anys a Suïssa. Des de l’any 1969 fou professor de dibuix a l’institut de la seva vila natal.
La seva obra rep l’influencia colorista i lumínica de Joaquim Mir i de Salvador Masana. Pintà principalment paisatges a l’oli, encara que també treballà com a cartellista.
Triadó i Mayol, Josep
(Barcelona, 10 febrer 1870 – 2 abril 1929)
Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix.
Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l’Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a Barcelona.
Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l’ex-libris; fou director de la “Revista Ibérica de Ex-libris”. També projectà teixits, ceràmica, joies, etc.
Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular.
Girard-Thevenot, Joan
(Durfòrt, França, 1929 – ? )
Forjador. S’especialitzà en el treball del coure: el 1962 instal·là el seu obrador a l’Armentera (Alt Empordà), i el 1968 a Palamós (Baix Empordà).
Ha forjat els canelobres de l’església parroquial de l’Armentera i gran quantitat d’escuts familiars, xocolateres, floreres i campanes de xemeneies, repartits per tot Catalunya.
Gil de Biedma i Alba, Jaume
(Barcelona, 13 novembre 1929 – 8 gener 1990)
Poeta en castellà. El seu llibre Compañeros de viaje (1959) forma part encara de la poesia social. Influïts per la poesia anglo-saxona i més pròxims a la seva experiència personal són altres llibres de poemes.
Autor del Diario del artista seriamente enfermo (1974), en prosa, i de l’estudi crític Cántico: el mundo y la poesía de Jorge Guillen (1960).
El 1980 reuní els seus assaigs i la seva obra crítica des del 1955 fins al 1979 en El pie de la letra.
Fou també traductor de T. S. Eliot i Ch. Isherwood.
Garriga i Boixader, Ramon
(Vic, Osona, 21 novembre 1876 – Samalús, Vallès Oriental, 22 març 1968)
Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926).
Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d’or (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l’esperit arcàdic de la pagesia.
Foren germans seus:
Àngel Garriga i Boixader (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1929) Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.
Josep Garriga i Boixader (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927) Pintor i eclesiàstic. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí. Conreà la pintura d’inspiració religiosa.
Dades dels Països Catalans 