Arxiu d'etiquetes: 1929

Vidal, Pere -historiador-

(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 21 març 1848 – Perpinyà, 13 setembre 1929)

Historiador i bibliògraf. Estudià a Carcassona i a París. Sots-bibliotecari de Perpinyà des del 1876 i bibliotecari des del 1880. El 1883 prengué part en les festes celebrades a Banyuls, Elna i Perpinyà en homenatge als poetes catalans; assistí diverses vegades als jocs florals de Barcelona.

Especialitzat en història rossellonesa, en especial en l’època de la Revolució Francesa, publicà Histoire de la Révolution Française dans le département des Pyrénées Orientales (1885-89), L’an 93 en Roussillon (1897), sobre l’època medieval, Louis XI, Jean II et la Révolution Catalane du XVème siècle (1903), Documents sur la langue catalane des ancients comtés de Roussillon et de Cerdagne (1311-1380) (vers 1928).

Les seves obres més importants són la Historie de la ville de Perpignan depuis les origines jusqu’au traité des Pyrénées (1897) i la Histoire du Roussillon (1923). S’interessà també pel folklore rossellonès: Cançoner català de Rosselló i de Cerdanya (1885-88), Recueil de goigs et cantiques roussillonais (1886) i Goigs des ous (1888). Publicà el Catalogue des incunables de la bibliothèque publique de la ville de Perpignan (1897), i, juntament amb J. Calmette, una Bibliographie roussillonnaise (1906).

Saura i Llorens, Alfons

(Alcoi, Alcoià, 1929 – )

Pintor, ceramista i gravador. Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando (Madrid). Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes. Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives. Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino.

Treballa l’oli i les tècniques mixtes. Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural. Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea -on visqué i treballà-, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra (1976).

Té obra en col·leccions particulars, al Museu del Casal de Sant Jordi d’Alcoi i al palau de la diputació d’Alacant.

Fortea i Castelló, Gonçal

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1929 – Alacant, 2009)

Escriptor. És autor de contes apareguts a diverses publicacions periòdiques i de la narració Vuelta al hogar (1963).

Ha obtingut a Madrid el premi Sésamo de 1962 i a Alacant el concedit per la Biblioteca Gabriel Miró el 1963.

Estudios -revista, 1929/36-

(València, març 1929 – gener 1936)

Publicació mensual anarco-sindicalista en castellà. Editada per J. Juan Pastor com a continuació de “Generación Consciente”.

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació (il·lustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres).

Hi col·laboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix (Delaville), Noja i Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón J. Sender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez.

Depéret, Carles

(Perpinyà, 25 juny 1854 – Lió, França, 18 maig 1929)

Geòleg i paleontòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i professor i degà de l’Acadèmia de Ciències de Lió. Va elaborar una classificació del quaternari basada en l’eustatisme.

Publicà Description géologique du bassin tertiaire de Roussillon (1890), en col·laboració amb A. Donnezan, i Monographie des pectinides neogènes de l’Europe (1902-05).

Col·legi Oficial d’Arquitectes de València i Múrcia

(València, 1929 – )

Entitat professional. Constituïda oficialment el 1930. La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia i té col·legiats d’altres indrets.

Radica en un edifici inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume de Scals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino.

Claramunt i López, Ferran

(Alacant, 1929 – Madrid, 20 febrer 2024)

Metge psiquiatre. Autor de les obres Psiquiatría y asistencia social, El punto de vista clínico y social en la epilepsia (1960), Salud mental y transtornos psíquicos (1962), La unidad psiquiátrica en el hospital general (1967) i Guía para auxiliares psiquiátricos (1967).

Castañer i Segura, Ramon

(Alcoi, Alcoià, 1929 – Madrid, 30 desembre 2011)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli. Ha exposat individualment a Alcoi, València, Barcelona i París.

Com a muralista ha decorat, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi (1956) i la del Salvador a Cocentaina (1961).

Influït per l’estructura del cubisme, ha passat també per una etapa abstracta.

Casabó, Remy

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 5 novembre 1929 – París, França, 26 febrer 1988)

Pintor. Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on s’establí. Hi féu la primera exposició individual l’any 1958.

La seva obra ha evolucionat del cézannisme a un expressionisme intens. Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta i la figura.

Durant els fets de maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista.

Carreras i Balado, Ricard

(Castelló de la Plana, 29 novembre 1866 – 9 febrer 1929)

Escriptor. D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora.

Fundà els setmanaris “Don Cristóbal” (1887) i “Ayer y Hoy” (1902), i dirigí els diaris “El Heraldo de Castellón” i “La Tribuna”. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).

De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).