Arxiu d'etiquetes: 1924

Gol i Gurina, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – 1985)

Metge. Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949; fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina. A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social. Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona.

Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de Funció social de la medicina del Xè Congrés de Metges i Biòlegs (1976) i, vice-president del XIIè (1984); fou un dels primers redactors de la ponència de l’Àmbit Sanitari del Congrés de Cultura Catalana (1977), vice-president de la Fundació Jaume Bofill (1969-84), membre de la comissió permanent del primer Consell Pastoral de Barcelona (1981-83).

És autor o coautor dels llibres Reflexions científiques a propòsit de la “Humanae vitae” (1969), La sanitat als Països Catalans (1978), El metge de capçalera (1979), El centre de salut integrat (1981), etc, i d’articles publicats especialment a “Annals de Medicina” i a “Qüestions de vida cristiana”.

Els seus escrits, la seva activitat i la seva actitud conseqüent han exercit una poderosa influència tant en el camp professional com el sociològic i el de l’espiritualitat.

Font i Carreras, August

2 Respostes

(Barcelona, 2 juny 1846 – 6 març 1924)

Arquitecte (1869). Deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona (1883) i construí el seminari conciliar d’aquesta ciutat. Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa. i moltes obres a Barcelona (Banys Orientals (1872), edifici de la Caixa d’Estalvis de la plaça de Sant Jaume, palau de Belles Arts per a l’Exposició Universal del 1888, plaça de toros de les Arenes (1892-99), etc). Acabà la decoració de la façana principal de la catedral, en col·laboració amb Josep Oriol Mestres (1906-12), dins un estil neogòtic.

És autor, també, de nombroses i importants reconstruccions i restauracions d’edificis antics (campanar de Santa Maria del Mar). Fou acadèmic de Sant Jordi (1894), president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, i catedràtic de l’escola d’arquitectes de Barcelona.

Ferraté i Soler, Joan

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 25 novembre 1924 – Barcelona, 12 gener 2003)

Escriptor. Germà de Gabriel Ferrater. Llicenciat en llengües clàssiques a Barcelona, n’ensenyà a la universitat de Santiago de Cuba (1954-61) i a la d’Oriente, i de literatura espanyola i comparada a la d’Alberta (Canadà), tasca que compartí amb la direcció literària de l’editorial Seix Barral.

Ha escrit i publicat diverses obres d’assaig humanístic: Carles Riba, avui (1955), Teoría del poema (1957), La operación de leer (1962), Dinàmica de la poesía (1968), La primavera del poblet de J. Carner (1979), Apunts en net (1991), Papers sobre Josep Carner (1994), etc.

Traductor de l’anglès: Lectura de “La terra gastada”, de T.S. Eliot (1977), i del grec modern, com Líricos griegos arcaicos (1967) i de les poesies de Kavafis: Veinticinco poemas de Kavafis (1971), Vuitanta-vuit poemes de Kavafis (1975), del qual ha reunit la seva obra poètica personal en un Catàleg general (1987). També ha tingut cura de l’edició de la poesia completa d’Ausiàs Marc (1979).

La seva poesia és de tendència formalista i de continguts humanístics (Les taules de Marduk, 1970, i Llibre de Daniel, 1976). Ha recopilat en diversos volums l’obra pòstuma del seu germà.

Careta i Vidal, Antoni

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 12 setembre 1834 – Barcelona, 10 febrer 1924)

Escriptor. Pertanyent al moviment de la Renaixença, col·laborà a “La Bandera Catalana”, “L’Escut de Catalunya”, “La Renaixensa” i “L’Ilustració Catalana”. Fou director de “Lo Gai Saber” (1878-80). La seva obra descriu el quadre de costums, centrant-se principalment en l’ambient menestral de la Barcelona de mitjan segle XIX.

Les seves novel·les més conegudes són: Les conseqüències (1888), L’ull acusador (editada el 1935) i les publicades a la “Lectura Popular” i aplegades en un volum (Els tres tombs, L’ambaixada de la mort i El noi gran). De les seves narracions, cal remarcar Brosta (1878), Dibuixos a la ploma (1885), Rajolins (1893) i Narracions estranyes (1905).

Atret pel teatre, posà en escena unes quantes peces curtes que són descripcions de quadres de costums. És autor també de Barbarismes i vulgarismes que malmeten la llengua catalana (1886) i Diccionari de barbarismes (1901).

Carbonell i de Ballester, Jordi

4 Respostes

(Barcelona, 23 abril 1924 – 22 agost 2016)

Filòleg i polític. Estudià la literatura catalana dels segles XVIII i XIX, la cultura catalana a Sardenya i la història social de la llengua. Dirigí la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-71). Membre de la Secció Filològica de l’IEC i director de l’Oficina d’Onomàstica (1991), membre fundador (1976) i president (1992) de l’Associazione Italiana di Studi Catalani i també de l’Associació Internacional de Llengua i Literatures Catalanes, de la qual fou elegit vice-president (1991).

De clara trajectòria nacionalista i d’esquerres, participà en les grans iniciatives unitàries de l’oposició antifranquista (Taula Rodona, Assemblea d’Intel·lectuals de Montserrat i fou un membre destacat de l’Assemblea de Catalunya). Impulsor del moviment Nacionalistes d’Esquerra (1979), integrat en l’agrupació electoral d’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, que presidí (1987) i de la qual se separà (1992) en acostar-se a l’ERC, partit del qual fou president des de novembre de 1996.

És autor del treball titulat Un aspecte de la influència llatina medieval en la prosa catalana: les oracions interoracionals en Antoni Canals (1950), escrit en col·laboració amb Hortènsia Curell; també són importants els seus treballs sobre la literatura menorquina del segle XVIII. Dedicat a la crítica teatral, ha col·laborat a “Serra d’Or”, i ha publicat l’assaig L’obra dramàtica de Josep Maria de Sagarra (1964), com a pròleg de l’edició de les obres completes d’aquest autor. Ha preparat i prologat l’edició de part de l’obra de Rois de Corella. Amb Francesco Maconi ha tingut cura de l’edició Els catalans a Sardenya (1985), recull de textos històrics.

Bolòs i Capdevila, Oriol de

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 16 març 1924 – Barcelona, 22 març 2007)

Botànic. Fill d’Antoni de Bolòs i Vayreda. Catedràtic de botànica a la Universitat de Barcelona (1953), membre de diverses institucions científiques catalanes i internacionals i director de l’Institut Botànic de Barcelona (1967-84). Ha centrat les seves investigacions en l’estudi de la flora dels Països Catalans, del Pirineu i de la depressió de l’Ebre.

Ha publicat nombrosos treballs, alguns en col·laboració, com: La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme (1957), Les zones de vegetació de Catalunya (1957), El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic (premi Josep Massot i Palmés 1957) (1968), Recherches phytosociologiques dans l’Île de Majorque (1959), El paisaje vegetal barcelonés (1962), Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura (1967), La botànica catalana als darrers decennis (1969), Contribution à la géobotanique de l’Île de Majorque (1972), La vegetació de la Serreta Negra de Fraga (1973), L’Aphyllanthion dans les Pays Catalans (1976), La vegetació del Montseny (1983) i Flora als Països Catalans (1984).

Barcino, Editorial

9 Respostes

(Barcelona, 1924 – )

Empresa editorial. Fundada pel filòleg i erudit Josep Maria de Casacuberta. Inicià les publicacions amb la col·lecció “Els nostres clàssics” (més de 100 volums publicats), a la qual seguiren “Enciclopèdia de Catalunya” i la “Col·lecció Popular Barcino” (més de 200 volums).

Altres col·leccions d’aquesta editorial: “Publicacions de la Revista”, “Biblioteca Verdagueriana”, “Biblioteca Renaixença”, “Biblioteca Folklòrica Barcino”, “Tramuntana” i “Biblioteca Algueresa”. Anteriors al 1936 i no represes després de la guerra civil són les col·leccions “Els clàssics del món”, “Col·lecció Sant Jordi” i “Antologia”.

Des del 1972, la Fundació Jaume I va fer-se càrrec dels projectes de l’editorial.

Enllaç web:  Editorial Barcino