Arxiu d'etiquetes: 1924

Ventura i Beltran, Vicent

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 26 abril 1924 – València, 25 desembre 1998)

Periodista i polític. Falangista, cap al 1949 començà a col·laborar a “Levante” i “Jornada”, diaris del Movimiento a València. Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange. Havent participat en el Congrés del Moviment Europeu (Munic, 1962), hagué de restar exiliat a París un any; tornà a l’estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos.

Fou membre del Partit Socialista Valencià, col·laborà a la creació, a València, de Comissions Obreres i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País Valencià (1974), del qual sortí el 1976. Ha estat detingut en diverses ocasions.

Amb el seu nom o amb diversos pseudònims col·laborà a “Valencia-Fruits”, “Dos y Dos”, “Avui”, “Serra d’Or”, “Destino”, “La Vanguardia”, “Caudernos para el Diálogo”, “Informaciones”, “Tele/eXprés” i altres periòdics.

Obtingué el premi València de novel·la el 1960. Ha publicat Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978).

Valentí, Josep Ignasi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1836 – Barcelona, 1924)

Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres.

És autor de nombroses obres, especialment sobre història religiosa: Ensayo para una biblioteca de escritores agustinos españoles, El padre Juan de Mariano (1887, 1897), Fray Luis de Granada (1889), La mujer en la historia (1896), Los benedictinos de San Mauro, noticia histórico-literaria (1899), El doctor don José Miralles y Sbert (1916), Dues crisis en la vida de Ramon Llull (1934), entre moltes altres.

Unió Tipogràfica Balear

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 27 juliol 1897 – vers 1924)

Societat dels obrers tipògrafs. Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881. Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni M. Alsina.

Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears.

Torromé, Leandre

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1878)

Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.

Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.

Fou el pare de:

  • Leandre Torromé i Ros  (València, vers 1854 – l’Havana, Cuba, 1876)  Escriptor. Fou col·laborador del “Boletín-Revista del Ateneo de Valencia” i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar.
  • Rafael Torromé i Ros  (València, 1861 – Madrid, 1924)  Escriptor. De molt jove escriví poesies en català i la comèdia La primera nit de maig, estrenada a València la temporada 1878-79. No trigà a establir-se a Madrid. Escriví a “La Prensa Moderna”, “Ateneo” i d’altres publicacions periòdiques. Tingué diversos càrrecs dependents del ministeri d’Instrucció Pública.

Stolz i Seguí, Ramon

1 Resposta

(València, 1872 – 1924)

Pintor. Fill d’un tècnic alemany instal·lat a València el 1865. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid (San Fernando). Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra (1897-99).

Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge. Fou premiat a les exposicions nacionals de Madrid i obtingué medalles d’or de l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i a la del Centenario de la Independència, de Mèxic, el 1910.

Fou el pare de Ramon Stolz i Viciano.

Salvietti, Antonel·la

Deixa un comentari

(l’Alguer, 27 octubre 1924 – 6 juny 2006)

Escriptora. Secretària del Centre d’Estudis Algueresos (1960) i presidenta (1974), ha estat guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa: als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965 i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969.

El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos.

Garcia i López, Jesús

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 28 juny 1924 – Múrcia, 28 gener 2005)

Filòsof i escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia.

Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).

Fuster i Jaume, Felicià

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca, 4 desembre 1924 – 5 març 2012)

Enginyer. Doctor en enginyeria industrial per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona (1947) i doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB) el 1993.

Entre el 1951 i el 1963 ocupà els càrrecs d’enginyer municipal en cap de l’ajuntament de Palma i cap dels serveis tècnics municipals. Fou cap i director tècnic de l’Empresa Municipal d’Aigua i Clavegueram (1972-79) i director de l’Escola de Mestratge Industrial de Palma (1952-73).

El 1955 s’incorporà al cos d’enginyers industrials del ministeri d’indústria i a l’empresa Gas i Electricitat (GESA). D’aquesta empresa, en fou gerent (1962) i president (des del 1973). El 1984 fou nomenat president executiu del Grup ENDESA, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació; des d’aleshores fou president honorífic de GESA.

Des de l’any 2000 fou president del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears.

Ferrís i Vila, Carles

2 Respostes

(Albal, Horta, 8 desembre 1856 – Gandia, Safor, 18 octubre 1924)

Eclesiàstic. Sacerdot de la diòcesi de València i capellà de la Misericòrdia, entrà a la Companyia de Jesús (1893).

Destacà com a predicador missioner, com a promotor de caixes d’estalvis populars i, sobretot, per la creació (1909) de la llebroseria de Fontilles (la Vall de Laguar). Fundà la “Revista de Gandia”.

Ferrandis i Agulló, Marià

1 Resposta

(València, 7 gener 1887 – Xirivella, Horta, 1 juliol 1924)

Periodista i polític. Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista el 1908, en fou secretari el 1914. El desembre de 1915 participà en l’intent, frustrat, de formar la Joventut Nacionalista Republicana. Els darrers anys de la seva vida presidí la Joventut Valencianista, a la qual retornà.

Dirigí el setmanari “Pàtria Nova” (1915) i col·laborà, en català, als diaris “La Correspondencia de Valencia” i “Las Provincias”.

Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en col·laboració de premsa, el pseudònim de Marian.