(Palma de Mallorca, 1849 – 1924)
Polític i advocat. Cap del partit maurista de Mallorca, fou diputat provincial (1879-90), alcalde de Palma (1888-90) i diputat a corts el 1893.
Designat per la diputació, formà part de la comissió que codificà el dret civil de les Illes Balears i votà en contra de la seva conservació, llevat del règim matrimonial de separació de béns.
(València, 21 desembre 1862 – 11 juny 1924)
Metge pediatre. Fou catedràtic (1888) i degà de la Universitat de València, i president de l’Acadèmia de Medicina (1917). Dirigí la revista “La Medicina Valenciana” i el sanatori de Malva-rosa.
Va escriure La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico (1884), La atrofia muscular progresiva y la parálisis grosolabiolaríngea (1885) i Aforismos sobre higiene escolar.
(Oriola, Baix Segura, 28 juny 1924 – Múrcia, 28 gener 2005)
Filòsof i escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia.
Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).
(Santa Margalida, Mallorca, 4 desembre 1924 – 5 març 2012)
Enginyer. Doctor en enginyeria industrial per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona (1947) i doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB) el 1993.
Entre el 1951 i el 1963 ocupà els càrrecs d’enginyer municipal en cap de l’ajuntament de Palma i cap dels serveis tècnics municipals. Fou cap i director tècnic de l’Empresa Municipal d’Aigua i Clavegueram (1972-79) i director de l’Escola de Mestratge Industrial de Palma (1952-73).
El 1955 s’incorporà al cos d’enginyers industrials del ministeri d’indústria i a l’empresa Gas i Electricitat (GESA). D’aquesta empresa, en fou gerent (1962) i president (des del 1973). El 1984 fou nomenat president executiu del Grup ENDESA, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació; des d’aleshores fou president honorífic de GESA.
Des de l’any 2000 fou president del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears.
(Albal, Horta, 8 desembre 1856 – Gandia, Safor, 18 octubre 1924)
Eclesiàstic. Sacerdot de la diòcesi de València i capellà de la Misericòrdia, entrà a la Companyia de Jesús (1893).
Destacà com a predicador missioner, com a promotor de caixes d’estalvis populars i, sobretot, per la creació (1909) de la llebroseria de Fontilles (la Vall de Laguar). Fundà la “Revista de Gandia”.
(València, 7 gener 1887 – Xirivella, Horta, 1 juliol 1924)
Periodista i polític. Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista el 1908, en fou secretari el 1914. El desembre de 1915 participà en l’intent, frustrat, de formar la Joventut Nacionalista Republicana. Els darrers anys de la seva vida presidí la Joventut Valencianista, a la qual retornà.
Dirigí el setmanari “Pàtria Nova” (1915) i col·laborà, en català, als diaris “La Correspondencia de Valencia” i “Las Provincias”.
Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en col·laboració de premsa, el pseudònim de Marian.
(Palma de Mallorca, 1843 – 1924)
Mestre d’obres, escriptor i arqueòleg. Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel Salvador i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València.
Va desenvolupar una gran activitat com a restaurador, féu obres meditadament neogòtiques, féu algun edifici dins un estil pre-modernista i projectà cases barates, per a treballadors, que tractaven d’adaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris.
Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana (1880) i va crear i dirigir el Museu de la Sapiència (1880-1904), i publicà un Álbum artístico de Mallorca (1874).
Fundà i dirigí, conjuntament amb Mateu Obrador, el setmanari “L’Ignorància” (1879), revista satírica de crítica local, i va col·laborar assíduament a la premsa mallorquina i del Principat.
També va publicar alguns volums de poesia, on seguí una línia de costumisme realista (Comèdies i poesies, 1872; Flors i fulles, 1898; Brots d’ortiga, 1900; Glosa i Prosa, 1916; Hores sèries, darrer aplec de glosa i prosa, 1916; Proses i poesies, 1929), i de narracions (Història del rei en Jaume I d’Aragó el Conquistador, 1912; Ciutat ha seixanta anys, 1918, i Coses nostres, 1926).
Fou un dels creadors del teatre mallorquí, i escriví peces teatrals de caràcter costumista en vers, com Es calçons de Mestre Lluc (1871), Un estudiant del dia (1881), Pastorells amb alegria d’en Janet i companyia (1926) i Pastorell de Na Rebeca i Na Susana (1926).
Fou el pare de Miquel Ramon i de Bartomeu Lluís Ferrà i Juan.
(Quart de Poblet, Horta, 1924 – ? )
Ceramista. Filla de Francesc Elias i Bracons. Casada amb el pintor Ignasi Mundó.
Exposà per primera vegada figuretes de terra cuita a Barcelona, l’any 1946, i féu exposicions col·lectives conjuntament amb les seves germanes Mercè i Montserrat.
(Vila d’Eivissa, 1921 – 1924)
Revista bilingüe de l’Agrupació d’Estudis Eivissencs Ca Nostra dirigida per Isidor Macabich.
Seguí la línia de “Los Archivos de Ibiza”, i publicà treballs històrics i folklòrics.
(València, 1853 – 1924)
Industrial impressor. Fill de Josep Domènech i Taberner, continuà la publicació del diari “Las Provincias”.
A la seva impremta s’imprimiren gran part de les obres bàsiques de la cultura valenciana de la segona meitat del segle XIX i del començament del XX. En el diari “Las Provincias” mantingué una línia conservadora i regionalista.
Fou succeït en la direcció de l’empresa, pel seu fill Frederic Domènech i Muñoz.
Dades dels Països Catalans 