Arxiu d'etiquetes: 1922

Ferrer i Soler, Albert

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 juliol 1922 – 17 juny 1954)

Prehistoriador. Treballà sobretot a les comarques de Garraf i del Penedès.

Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola (1949), El poblamiento ibérico del Penedès y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí (1953) i la cova del Batlle Vell de Pontons (1953-54).

Feliu i de Lemus, Manuel

(Barcelona, 19 febrer 1865 – París, França, 26 juliol 1922)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a Madrid i a París, on residí molts anys.

No experimentà la influència de les tendències artístiques d’avantguarda i es mantingué dins una línia academicista d’extrema correcció, bé que poc emotiva.

Bon observador, conreà el paisatge, el retrat, els temes socials i els de la burgesia (La model, El cementiri de Santes Creus, Convalescència).

Com a dibuixant, ocupà un lloc important entre els modernistes.

Federació Democràtica Nacionalista

(Catalunya, 2 febrer 1919 – 1922)

Organització política nacionalista i reformista catalana. Fundada per Francesc Macià.

Intentà ser una alternativa a la Lliga Regionalista, però la crisi social desencadenada per la vaga de La Canadenca frustrà l’èxit del grup.

Donà suport a la candidatura de Macià en les eleccions legislatives del 1919 i fou, tanmateix, l’antecedent immediat d’Estat Català.

Esquerdo i Esquerdo, Pere

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 29 novembre 1851 – 29 maig 1922)

Metge internista. Germà d’Àlvar Esquerdo.

Estudià i exercí a Barcelona, on (des del 1882) fou metge numerari de l’Hospital de la Santa Creu, i (des del 1883) professor de clínica mèdica.

Presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1884-88) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina.

Fundà i dirigí la revista “La Clínica”. Instituí unes beques d’estudi l’any 1919.

Fou pare de Francesc Esquerdo i Rodoreda.

Enseñat i Morell, Joan Baptista

(Sóller, Mallorca, 1854 – Barcelona, 1922)

Publicista i comediògraf. Residí a Montpeller, Barcelona (on fundà la revista “El Mosquito”, 1873), Madrid i París, on fou membre fundador (1878) de l’Alliance Latine.

Escriví, a més de llibres d’història de França, una gran quantitat de peces teatrals en castellà i algunes en català, com A l’altre món, La mestressa, La tinc a sota.

Diogène i Guilera, Mercè

(Perpinyà, 1922 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 agost 2014)

Pintora. Es formà a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, on aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux.

La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions. Tracta temes com ara el paisatge i la natura morta.

També realitzà tapissos, que representen un contrapunt a la seva pintura, atesa llur natura abstracta.

Cortes de los antiguos reinos de Aragón, de Valencia y Principado de Cataluña

(Madrid, 1896 – 1922)

Edició de documents relatius a les corts dels tres regnes i a les generals de tots tres estats, acordada per l’Academia de la Historia.

Només n’han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de PerpinyàBarcelona de 1473-79.

Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible.

Coquard i Sacristan, Lluís

(Barcelona, 28 juny 1922 – 28 agost 2009)

Dramaturg.

Ha escrit comèdies com Amor… direcció prohibida!, i algunes peces de teatre infantil, molt notables, entre les quals destaquen l’escenificació de La princesa Pell d’Ase i Patufet (1964).

Conferència Nacional Catalana -1922-

(Barcelona, 4 i 5 juny 1922)

Assemblea política convocada per elements dissidents de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i joves intel·lectuals catalanistes.

Tingué com a resultat la creació d’Acció Catalana.

Cifré i Figuerola, Guillem

(Traiguera, Baix Maestrat, 22 novembre 1922 – Barcelona, 4 novembre 1962)

Dibuixant. Especialitzat en la confecció d’historietes il·lustrades, sobretot per a la revista infantil “Pulgarcito”, on creà personatges com El Reporter Tribulete o Don Furcio Buscabollos.

Fou el pare de Guillem Cifré i Barrabin.