Arxiu d'etiquetes: 1920

Fàbregues i Sintes -germans-

1 Resposta

Bernat Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1838 – 1910)  Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.

Salvador Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1841 – 1913)  Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).

Pau Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1836 – 1920)  Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:

  • Joan Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1878 – 1909)  Autor teatral. Autor d’obres en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc.

Domingo i Marquès, Francesc

3 Respostes

(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920) 

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.

Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.

Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).

Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956)  Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.

Diario de Palma -1861/1920-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1 setembre 1861 – 8 gener 1920)

Diari. Successor del “Diario Balear”.

D’ideologia conservadora i amb gran difusió a Palma.

Cortina i Gallego, Rigobert

Deixa un comentari

(Godella, Horta, 1843 – València, 1920)

Compositor. S’establí a València, on es dedicà a l’ensenyament.

És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc.

Correu de les Lletres

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, octubre 1920 – abril 1922)

Suplement del setmanari “Sóller”.

Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut.

Publicà articles, versos i traduccions d’importants intel·lectuals de les Illes Balears.

Conte, Artur

Deixa un comentari

(Salses, Rosselló, 31 març 1920 – París, França, 25 desembre 2013)

Escriptor i polític. Es llicencià en lletres clàssiques. Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals (1946), alcalde de Salses (d’ençà del 1947), president de la Unió dels Meres dels Pirineus Orientals (1947), diverses vegades diputat a corts.

Acostat al partit UDR, ha estat nomenat (1972) president-director general de l’ORTF.

Ha publicat novel·les: Les promenades de M. Tripoire (1955), La vigne sous le rempart (1957), i assaigs: La légende de Pablo Casals, Yalta ou le partage du monde (1964).

Cirujeda i Cirujeda, Francesc

Deixa un comentari

(Moixent, Costera, 7 juliol 1853 – Madrid, 1 maig 1920)

Militar. Cursà estudis de farmàcia. Participà (1875) en diverses campanyes als Països Catalans i a Navarra (contra els carlins i els cantonalistes), i a Cuba (1876).

Després d’una destinació a Filipines, tornà a Cuba (1894), on comandà les tropes en l’acció de Punta Brava (1896), on morí Antonio Maceo.

Retornat a la Península Ibèrica (1897), ascendí a general de brigada (1908) i de divisió (1914) i fou nomenat (1918) conseller del tribunal suprem de guerra i marina.

Cayrol, Antoni

5 Respostes

(Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 novembre 1920 – Perpinyà, 11 setembre 2011)

“Jordi Pere Cerdà”  Poeta i escriptor. Residí a Perpinyà des del 1960, on regentà una llibreria fins al 1976, any en que passà a dirigir la revista “Sant Joan i Barres”. Ha estat un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i ha donat a conèixer en francès la literatura catalana.

Ha publicat La guatlla i la garba (1951), Tota llengua fa foc (1955), Ocells per a Cristòfor (1961) i altres reculls de poesia, que foren aplegats a Obra poètica (1966).

El seu teatre, reflex d’un costumisme camperol, és influït pel de García Lorca: Angeleta (1952), La set de la terra (1955) i altres títols editats el 1980 en el recull Obra teatral. Ha publicat també un llibre de contes i llegendes Contalles de la Cerdanya (1961).

El 1995 va ésser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Bota i Totxo, Miquel

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 7 juny 1920 – 29 gener 2005)

Poeta i autor teatral.

Autor de llibres de poemes: Vorera de mar (1952), Pollença i poesia (1955), Cursa de braus (1966), A ritme d’hores madures (1966, premi Ciutat de Barcelona), Dionís Bennàssar, El fons de la mar (1979), Torxes de pau (1979) Doscents homes del món (1988); poesia escènica; Vós regnau damunt l’altura.

També va escriure comèdia musical: Somnis de pescador; i monografies sobre la terra natal: Llegendes i tradicions (1985), Històries, tradicions i llegendes (1986).

Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura

4 Respostes

(Castelló de la Plana, 1920 – )

Revista de la Societat Castellonenca de Cultura. Començà a ésser publicada en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gonzalbo, després.

Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic.

Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral. Entorn de la revista, i editades per la mateixa Societat, hi ha diverses col·leccions de llibres que en complementen les activitats i l’abast.