Arxiu d'etiquetes: 1919

Gaos i González-Pola, Vicent

2 Respostes

(València, 27 març 1919 – 17 octubre 1980)

Poeta i crític en llengua castellana. Germà d’Alexandre i de Lola. Professor de literatura castellana en universitats nord-americanes.

La seva poesia és una reflexió sobre l’existència: Arcángel de mi noche (1944), Sobre la tierra (1945), Luz desde el sueño (1947), Profecía del recuerdo (1956), Un montón de sombra (1972), Poesías completas (1974).

Realitzà també estudis crítics i traduccions: La poética de Campoamor (1955), Poesía y técnica (1955), Temas y problemas de literatura española (1959), Claves de la literatura española (1971). També ha traduït diverses obres.

El 1981 rebé el premi Nacional de Poesía per Última Thule, llibre pòstum.

Fundació Gaietà Huguet

3 Respostes

(Castelló de la Plana, 1919 – )

Institució fundada per Gaietà Huguet i Breva. Atorgava premis anuals a les activitats culturals i polítiques valencianistes.

Per disposició testamentària de Gaietà Huguet i Segarra, fill de l’anterior, el 1962 es va crear una nova fundació. Promociona el català al País Valencià i fomenta les activitats literàries, l’excursionisme, etc.

Del 1967 ençà concedeix un premi anual a un estudi lingüístic sobre el català.

Farinós i Tortosa, Carmel

Deixa un comentari

(València, 1844 – 1919)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.

Conreà amb remarcable encert el gènere religiós, per bé que s’inspirà en temes molt diversos.

Delcor, Maties

1 Resposta

(Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 20 març 1919 – Montpeller, Occitània, 20 agost 1992)

Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l’Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem.

D’ençà del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa.

És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler.

Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d’un assaig sobre Les verges

Cultura Obrera

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 16 agost 1919 – 10 juliol 1936)

Setmanari sindicalista en castellà. Aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.

Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny de 1924, foren el mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà. Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre de 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional.

Suspesa la publicació pel juliol de 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 fins al seu tancament.

Confederació Regional del Treball de Llevant

1 Resposta

(València, 1 desembre 1919 – 1939)

Organització obrera. Agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete. Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau. El seu òrgan de premsa era “Solidaridad Obrera” de València.

Celebrà el seu primer congrés a València els dies del 1 al 3 de desembre de 1919, amb delegats de 142.943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, desembre 1922) els treballadors afiliats foren 42.517. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes.

Després del quart congrés (Alcoi, setembre 1932), amb delegats de 70.295 treballadors, els principals sindicats de València s’uniren als Sindicats d’Oposició.

Iniciada la guerra civil demanà el dret d’autodeterminació per a la “regió valenciana” (novembre 1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià.

Centre Regionalista de Mallorca

4 Respostes

(Palma de Mallorca, desembre 1917 – 1919)

Entitat política. Creada per Guillem Forteza seguint l’orientació iniciada per Joan Estelrich pel gener de 1917 a “La Veu de Mallorca”.

Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric. Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits (1919).

Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i “La Veu de Mallorca” desaparegué.

Casanova i Ciurana, Pelegrí

Deixa un comentari

(València, 21 desembre 1849 – 13 juny 1919)

Metge otòleg, darwinista i lliure pensador. Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel. Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València (1875-1919), de la facultat de medicina de la qual fou degà (1896-1919). Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà.

Rigorós evolucionista, marcà en aquest sentit dues generacions de metges valencians i féu de València el centre peninsular de difusió de les idees evolucionistes: el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València, al costat dels seus deixebles i futurs successors en el deganat; Rafael Bartual i Jesús Bartrina, i del rector de Salamanca, Miguel de Unamuno.

Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’evolucionisme, llibres sobre religions comparades i obres publicades per editorials antireligioses.

És autor d’una Biología general (1877), primer i únic volum de la projectada sèrie “Estudios biológicos”, dedicada a Haeckel.

Candela i Pla, Manuel

Deixa un comentari

(València, 15 novembre 1847 – 12 novembre 1919)

Ginecòleg. El 1892 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia a la Universitat de Santiago i, posteriorment, a la de València, de la qual fou rector el 1902.

Va ésser un dels fundadors de “Crónica Médica” (1874-88) i director d'”El Progreso ginecológico y Pediatra” (1885).

Brunet i Miquel, Miquel

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 6 gener 1919 – 29 març 2007)

Pintor. Estudià a Barcelona i a partir del 1947 es dedicà plenament a la pintura.

Conreà la natura morta, la figura i el paisatge. Ha fet diverses exposicions individuals.

Sobresortí també com a dibuixant.