Arxiu d'etiquetes: 1916

Campanyà i Mas, Camil

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1892 – Belloy-en-Santerre, França, 4 juliol 1916)

Polític. Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona, i col·laborà als periòdics “La Tralla” i “La Nació”.

Perseguit per les seves activitats polítiques, hagué d’exiliar-se i passà a Santiago de Cuba, on col·laborà amb el grup que editava el periòdic “Fora Grillons”.

Tornat a Catalunya en esclatar la Primera Guerra Mundial es declarà en favor de Sèrvia i dels aliats. Des de la Joventut Catalanista organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats.

A la fi del 1915, després de les accions de l’Artois i de la Campanya, on moriren nombrosos catalans, ell mateix s’enrolà com a voluntari.

Al front, on morí, fundà el periòdic “La Trinxera Catalana”.

Boixet i Castells, Ezequiel

Deixa un comentari

(Lleida, 1849 – Barcelona, 2 febrer 1916)

Periodista i narrador. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona.

Col·laborà a diversos periòdics i fou redactor del diari “La Vanguardia”, on durant més de 25 anys popularitzà amb el pseudònim de Juan Buscón la secció que titulava Busca, buscando. Dirigí també per un temps l’esmentat diari.

Escriví en català un recull de quadres de costums titulat Quadros barcelonins, dins la línia d’Emili Vilanova.

Barraquer i Moner, Josep Ignasi

2 Respostes

(Barcelona, 24 gener 1916 – Bogotà, Colòmbia, 14 febrer 1998)

Oftalmòleg. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i germà de Joaquim. Va fundar l’Institut Barraquer de Bogotà, l’any 1968.

Les seves investigacions el van dur a trobar una nova tècnica per modificar la curvatura de la còrnia a fi de corregir la miopia.

Se’l considera el promotor cirurgià de la miopia per a baixes i mitges diòptries.

Baró i Sureda, Teodor

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1842 – Malgrat de Mar, Maresme, 22 setembre 1916)

Polític, periodista i escriptor. Fou diputat liberal per Barcelona (1881, 1882, 1884).

La seva adhesió a un projecte de Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat governador civil de Màlaga, Sevilla i la Corunya.

Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari. Redactor del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador.

Publicà en castellà diversos manuals destinats a l’ensenyament, novel·les de costums i alguna peça teatral, i, en català, poesies, narracions i bon nombre de comèdies, drames i peces còmiques: El joc dels disbarats (1864), Lo general No Importa (1896), L’apotecari de Malgrat, Lo gec d’en Migranya i L’estació de la granota (1897).

Balmesiana

5 Respostes

(Barcelona, 1916 – )

Institució. Va tenir com a nucli inicial el Foment de Pietat Catalana.

Consagrada a la difusió de la cultura religiosa, entre les seves realitzacions cal assenyalar la “Biblioteca Balmes” i la revista “Analecta Sacra Tarraconensia”.

La seu moderna, amb residència per a sacerdots, data del 1923.

Ballester i Escalas, Rafael

Deixa un comentari

(Girona, 1916 – les Borges del Camp, Baix Camp, 9 març 1993)

Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres el 1939. El 1950 es doctorà en història. Des de 1954 fou professor adjunt de la Universitat de Barcelona.

Ha publicat: El historiador Shakespeare (1945), Historia Universal, Historia de la civilización, Forjadores del siglo XX, Historia de Roma, Grandes enigmas de la historia, Validos y favoritas, Historia de la Humanidad i Veintiocho siglos de creencias religiosas.

Ha traduït diverses obres històriques i ha fet traduccions bilingües de Shakespeare.

Sovintejà les conferències i les col·laboracions a revistes.

Aragó i Mitjans, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1916 – 28 febrer 2012)

Metge pediatre. Impulsor dels estudis sobre l’organització hospitalària a Catalunya.

Autor d’Els hospitals a Catalunya (1967).

Anzizu i Vila, Eulàlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1868 – 5 març 1916)

Religiosa clarissa. Professà al monestir de Pedralbes el 1889, i canvià el nom de Mercè pel d’Eulàlia.

Contribuí a la restauració de l’església i del sepulcre de la fundadora, la reina Elisenda de Montcada.

Publicà Fulls històrics del monestir de Pedralbes (1897), Vida de sant Josep Oriol (1909), Llegendari franciscà (1912); i deixà inèdita una biografia del cardenal Casañas, de la qual fou publicat un resum.

Alfonso i Orfila, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 16 juny 1916 – 11 abril 1995)

Violinista. Germà de Frederic. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

És autor d’obres originals.

Ainaud i Sánchez, Josep

4 Respostes

(Alacant, 1868 – Barcelona, 1916)

Pintor i escenògraf. Germà de Enric i de Manuel.

Es dedicà sobretot a l’escenografia. Fou, ocasionalment, actor teatral.