(Reus, Baix Camp, 25 octubre 1916 – 16 juliol 2009)
Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.
(Reus, Baix Camp, 25 octubre 1916 – 16 juliol 2009)
Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.
(Barcelona, 1916 – 1940)
Historiador de la literatura. Publicà articles sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria.
Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc, del qual ha estat publicat el fragment Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” (1951).
(Figueres, Alt Empordà, 9 octubre 1916 – 31 desembre 2006)
Pintor i arquitecte. Fill de Josep Bonaterra i Gras. Com a arquitecte municipal, és autor d’una sèrie notable d’edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal.
Com a pintor ha conreat de preferència l’aquarel·la.
(Barcelona, 21 gener 1916 – València, 26 octubre 1996)
Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).
També va compondre moltes bandes sonores per a pel·lícules.
(Batea, Terra Alta, 22 setembre 1845 – 10 novembre 1916)
Eclesiàstic i escriptor.
És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l’obra teatral La huida de Teresa (1887).
(Girona, 13 febrer 1916 – 6 desembre 1924)
Periòdic en català, amb una periodicitat primerament setmanal (fins al 1922) i després bisetmanal i trisetmanal.
Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d’art, ciència i literatura.
Hi col·laboraren A. Riera i Pau i J. Camps i Arboix.
(Lleida, 5 setembre 1848 – Barcelona, 20 desembre 1916)
Músic. A partir del 1873 visqué a París, on estrena una Salve Regina, una Sinfonía Mozárabe i Fiesta andaluza (1883), ballet estrenat a l’Òpera de la capital francesa.
El 1885 estrenà, al Liceu de Barcelona, Il rinnegato Alonso Garcia. Escriví nou òperes més, obres simfòniques de cambra i vocals.
(Barcelona, 1916 – 1984)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1947. Fill de Baldomer Gili i Roig.
El 1936, essent estudiant, col·laborà amb J. Torres i Clavé en l’elaboració del nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Formà part del Grup R d’arquitectura (1953).
La seva obra es mou dins el racionalisme; en col·laboració amb Francesc Bassó és autor de l’edifici de l’Editorial Gustavo Gili, de Barcelona (1954-61).
(Barcelona, 1 juliol 1916 – 21 setembre 2010)
Escriptor. Fundà el grup literari Estudi amb un nucli de companys de postguerra.
Poeta formalista i postsimbolista, ha publicat Artifici (1946), Imatges solitàries (1947), Poema de l’amic (1950), Atzurs rebels’(1951), Arbre (1955), Ciutat oberta (1978), Llegenda i veritat (1956) i Lliçó de temps (1982).
Com a prosista ha publicat Apunts per a un assaig d’introspectiva poètica (1966).
(Granollers, Vallès Oriental, 13 octubre 1916 – 24 gener 2000)
Dibuixant. Fill d’una important família d’impressors de Granollers.
Fou premiat en exposicions locals el 1943 i el 1946 i al concurs de figura humana del Cercle Artístic de Barcelona el 1948.
Ha il·lustrat obres de Carles Sindreu.