(Barcelona, 1916 – 1940)
Historiador de la literatura. Publicà articles sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria.
Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc, del qual ha estat publicat el fragment Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” (1951).
(Figueres, Alt Empordà, 9 octubre 1916 – 31 desembre 2006)
Pintor i arquitecte. Fill de Josep Bonaterra i Gras. Com a arquitecte municipal, és autor d’una sèrie notable d’edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal.
Com a pintor ha conreat de preferència l’aquarel·la.
(Barcelona, 21 gener 1916 – València, 26 octubre 1996)
Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).
També va compondre moltes bandes sonores per a pel·lícules.
(Batea, Terra Alta, 22 setembre 1845 – 10 novembre 1916)
Eclesiàstic i escriptor.
És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l’obra teatral La huida de Teresa (1887).
(Barcelona, 1 juliol 1916 – 21 setembre 2010)
Escriptor. Fundà el grup literari Estudi amb un nucli de companys de postguerra.
Poeta formalista i postsimbolista, ha publicat Artifici (1946), Imatges solitàries (1947), Poema de l’amic (1950), Atzurs rebels’(1951), Arbre (1955), Ciutat oberta (1978), Llegenda i veritat (1956) i Lliçó de temps (1982).
Com a prosista ha publicat Apunts per a un assaig d’introspectiva poètica (1966).
(Granollers, Vallès Oriental, 13 octubre 1916 – 24 gener 2000)
Dibuixant. Fill d’una important família d’impressors de Granollers.
Fou premiat en exposicions locals el 1943 i el 1946 i al concurs de figura humana del Cercle Artístic de Barcelona el 1948.
Ha il·lustrat obres de Carles Sindreu.
(Alcoi, Alcoià, 1 febrer 1916 – Barcelona, 24 febrer 2015)
Historiador de la literatura. Va ser professor d’institut a Girona i Barcelona i catedràtic de llengua i literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És autor d’una Historia de la literatura española (1948), una de les més completes, elaborades i comprensives que es publicaren en el seu temps, i després molt reeditada, i Introducción a la metodología del análisis estructural (1969).
(Barcelona, 1857 – 1916)
Escriptor i industrial. Pertanyia al partit republicà governamental. Fou regidor de Barcelona diverses vegades.
Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú.
La seva producció poètica fou abundant. Guanyà alguns premis.
(Bell·lloc d’Urgell, Pla d’Urgell, 17 març 1916 – Barcelona, 26 agost 1976)
Mestre i llicenciat en filosofia i lletres. Fundà les revistes “Delta” i “Cavall Fort”, on formà les seves col·laboracions amb el pseudònim de Ramon de Bell-lloc, i escriví a “Qüestions de Vida Cristiana”.
És autor del conte Sangota, el gos llop (1965) i de l’assaig L’educació, problema social (1965).
Fou degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona.
(Cervera, Segarra, 1861 – 1916)
Escriptor. Fundà el periòdic local “El Ciervo”, que dirigí i redactà ell mateix.
És autor de l’obra de teatre Un tenòrio de tot l’any, estrenada a Cervera. Publicà uns Anales de Cervera (1891) en tres volums.
Dades dels Països Catalans 