(Reus, Baix Camp, 25 octubre 1916 – 16 juliol 2009)
Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.
(Reus, Baix Camp, 25 octubre 1916 – 16 juliol 2009)
Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.
(Barcelona, 1916 – 1940)
Historiador de la literatura. Publicà articles sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria.
Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc, del qual ha estat publicat el fragment Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” (1951).
(Figueres, Alt Empordà, 9 octubre 1916 – 31 desembre 2006)
Pintor i arquitecte. Fill de Josep Bonaterra i Gras. Com a arquitecte municipal, és autor d’una sèrie notable d’edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal.
Com a pintor ha conreat de preferència l’aquarel·la.
(Barcelona, 21 gener 1916 – València, 26 octubre 1996)
Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).
També va compondre moltes bandes sonores per a pel·lícules.
(Batea, Terra Alta, 22 setembre 1845 – 10 novembre 1916)
Eclesiàstic i escriptor.
És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l’obra teatral La huida de Teresa (1887).
(Barcelona, 1916 – segle XX)
Pintor. Fou pensionat per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Ha exposat a Barcelona, Madrid i Dinamarca.
Li han estat concedits premis d’importància.
(Barcelona, 31 desembre 1882 – 15 març 1916)
Polític republicà. Del Partit Republicà Federal, fou vice-president de l’Associació Escolar Republicana (1901).
De la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 (i també el 1910 i el 1914).
De l’UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista (1912) i fou director de “La Publicidad”.
(Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916)
Erudit i escriptor. Instal·lat a Barcelona des dels sis anys. Fou baró d’Ortafà.
Promogué els treballs arqueològics i comprà importants col·leccions d’art, amb les quals creà el museu de l’Hort de les Olives, de Reus. Organista i crític musical esporàdic al diari barceloní “La Razón”.
Militant del partit carlí, donà diners al pretendent Carles de Borbó.
Escriví diversos poemes: Epístola a Josep Maria Galí (1873), Viatge al Parnàs (1879), etc.
(Barcelona, 1916 – 1978)
Pintor. Deixeble d’Ernest Santasusagna i de l’Escola de Llotja de Barcelona. Un dels més típics representants de la pintura acadèmica catalana del segle XX. Exposà a Barcelona des del 1942.
Conreà el paisatge, les flors, la natura morta i la figura, però sobresurt en el retrat. Cal assenyalar, per la seva significació, el retrat de Pere Bosch i Gimpera (1970; Rectorat de la Universitat de Barcelona).
Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
(Barcelona, 28 febrer 1916 – 1 abril 2018)
Sociòleg i urbanista. Llicenciat en dret.
Ha publicat Sociología y urbanismo (1959), La aportación de Almería al nacimiento y desarrollo de Barcelona (1966) i Problemes de l’habitatge a Catalunya (1968).