(Batea, Terra Alta, 22 setembre 1845 – 10 novembre 1916)
Eclesiàstic i escriptor.
És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l’obra teatral La huida de Teresa (1887).
(Balaguer, Noguera, 17 agost 1833 – Barcelona, 24 juny 1916)
Advocat, jurisconsult i polític. Germà d’Eduard. Dirigí diverses revistes jurídiques com “El Derecho” (1866-69).
Fou diputat a corts (1871-72) i senador (1877-79, i vitalici des del 1881). Exercí alts càrrecs jurídics, entre ells el de fiscal del Consell d’Estat.
Encara que militava dins el partit liberal, se’n distanciava en les qüestions econòmiques per alinear-se amb els proteccionistes.
Fou el pare de Josep Maluquer i Salvador.
(Barcelona, 3 setembre 1916 – 7 juny 1919)
Diari, publicat com a òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català.
Fou dirigit per Marcel·lí Domingo i tingué com a redactors Joan Comorera i Lluís Companys, i com a col·laboradors, Pablo Iglesias i Miguel de Unamuno.
Preparà l’ambient de vaga revolucionària el 1917.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1842 – 1916)
Industrial. Fill de Feliu Llonch i Mates.
Construí el vapor Llonch (1877), fou un dels fundadors (i conseller-director fins a la seva mort) del Banc de Sabadell (1884) i presidí la Unió Llanera Espanyola.
El seu fill fou Francesc Llonch i Cañomeras.
(Montblanc, Conca de Barberà, 12 febrer 1916 – Barcelona, 27 octubre 1970)
Violinista. Deixeble de M. Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona (1951) i primer premi Joan Manén (1951).
Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona (posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc) que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven (1948).
Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
(Catalunya, 1916 – 1923)
Centre d’investigació lingüística. Creat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicià els treballs dirigit per Pere Barnils.
Publicà el primer número de la que havia d’ésser una sèrie titulada “Estudis Fonètics”; hi col·laboraren P. Barnils, E. Suddard, D. Westermann, T. Navarro i Tomàs i E. Jockers.
Tots els seus materials foren destruïts en temps de la Dictadura de Primo de Rivera.
(Catalunya, 1916 – 1922)
Junta d’oficials i caps, amb exclusió dels generals. L’any 1917 ja eren d’àmbit estatal.
Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional, però aviat es polititzaren.
Oficialment dissolta i empresonada al castell de Montjuïc (26 maig 1917), un ultimàtum amb el suport de la majoria de l’exèrcit obligà a García Prieto a alliberar els presos (2 juny) i finalment a dimitir (9 juny).
Les Juntes semblaren llavors unir-se al moviment de l’Assemblea de Parlamentaris i foren un dels factors que hipotecà l’autoritat dels governs constitucionals fins que la situació desembocà en el cop d’estat de Primo de Rivera.
(Granollers, Vallès Oriental, 14 abril 1916 – 6 juny 1992)
Zoòleg i farmacèutic. Director del parc Zoològic de Barcelona (1955-85), i fundador del Centre de Biologia Animal Aplicada i Primatologia.
Publicà un bon nombre d’opuscles i articles de divulgació, i els llibres La vida maravillosa de los animales (1961), El mundo viviente (1967), El Montseny i les seves quatre estacions (1979) i El zoo de Barcelona. Educació i esplai (1982).
(Girona, 13 febrer 1916 – 6 desembre 1924)
Periòdic en català, amb una periodicitat primerament setmanal (fins al 1922) i després bisetmanal i trisetmanal.
Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d’art, ciència i literatura.
Hi col·laboraren A. Riera i Pau i J. Camps i Arboix.
(Lleida, 5 setembre 1848 – Barcelona, 20 desembre 1916)
Músic. A partir del 1873 visqué a París, on estrena una Salve Regina, una Sinfonía Mozárabe i Fiesta andaluza (1883), ballet estrenat a l’Òpera de la capital francesa.
El 1885 estrenà, al Liceu de Barcelona, Il rinnegato Alonso Garcia. Escriví nou òperes més, obres simfòniques de cambra i vocals.
Dades dels Països Catalans 