(Barcelona, 10 abril 1915 – 22 febrer 1919)
Setmanari. Publicat sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada. Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Publicà també poemes d’autors estrangers. Foren remarcables les portades d’Apa i els dibuixos dels seus il·lustradors.
(Vic, Osona, 1915 – 1994)
Restaurador. Germà de Josep, amb el qual restaurà nombroses pintures per encàrrec de museus i col·leccions de diversos països, sobretot per al Museu d’Art de Catalunya.
Fou un gran especialista del trasplantament de pintures murals.
(Barcelona, 9 maig 1915 – 30 novembre 2007)
Metge. Llicenciat en farmàcia i medicina (1941), s’hi doctorà el 1950 i el 1945, respectivament, per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Deixeble del doctor Agustí Pedro i Pons des del 1939, treballà al laboratori de la seva càtedra en les reaccions de Takata i Weltman, i després en l’estudi de les proteïnes plasmàtiques. Passà al Laboratori Municipal del Parc, on col·laborà amb el doctor Pere González.
Ha estat cap del departament d’immunologia de l’hospital d’infecciosos de Barcelona. El 1958 i el 1962 dictà cursets a l’Argentina.
Ha publicat Proteínas plasmáticas (1964). En ingressar a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona llegí el treball La naturalesa i la significació bioquímica de la resposta dels anticossos.
(Alcalá de Henares, Madrid, 2 juliol 1876 – Lleida, 16 març 1915)
Dibuixant i pintor. Representant d’un gust refinat i vinculat amb la burgesia, col·laborà com a dibuixant en revistes de tota mena a Catalunya.
Establert a París (1900-14), hi realitzà una sèrie de dibuixos remarcables que són una crònica viva de l’ambient parisenc de l’època. Aconseguí una gran notorietat, fins al punt que “L’assiette au Beurre” li dedicà dos números.
S’inclinà per la temàtica elegant i aristocràtica, que tractà amb colorits plans i amb traços molt segurs.
(Reus, Baix Camp, 5 gener 1841 – Barcelona, 13 juny 1915)
Escriptor. Cosí de Frederic Gomis i Mestre. Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n’obtingué el títol.
Republicà, amic de Valentí Almirall -del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)-, participà en la Revolució de Setembre (1868) i col·laborà als periòdics republicans. Després d’un accident on va perdre el braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial.
És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants -en castellà-, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d’Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular.
Però la seva tasca més perdurable és la de folklorista, afavorida per la mobilitat constant a que l’obligaven les tasques d’enginyer.
Membre de l’Associació Catalana d’Excursions i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912).
(Lleida, 1915 – 1990)
Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941.
Fou arquitecte municipal de la Seu d’Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d’altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54).
Fou catedràtic de d’escola d’arquitectura de Madrid.
Com a pintor ha practicat l’oli i l’aquarel·la, i ha exposat individualment i col·lectivament en diverses ciutats del país.
(Valls, Alt Camp, 16 abril 1915 – Barcelona, 21 març 1998)
Filòsof. Es llicencià en filosofia el 1941 i es doctorà el 1959 a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967. En la seva formació ha estat influït per Font i Puig i també per Ortega y Gasset.
S’ha dedicat a l’antropologia fenomenològica, en la línia de Merleau Ponty, i també a la psicologia de la forma.
De la seva producció es destaca El problema de la psicología de la expresión (1964).
Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia.
(Cadaqués, Alt Empordà, 5 juliol 1858 – Barcelona, abril 1915)
Periodista, autor teatral i advocat.
Dirigí “L’Aureneta” i fou redactor en cap del “Diario Mercantil”.
Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica i de to festiu, com El túnel (1895), El cor i l’ànima (1894), Ànimes perdudes (1908) i Botifarres dolces (1906).
(Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 abril 1915 – Barcelona, 4 juny 2014)
Instrumentista, compositor i director de cobla.
Fou component i capdavanter artístic de la Cobla Barcelona.
Guardonat en diversos certàmens de composició de sardanes, cal esmentar d’entre les seves obres: Figueres 1267, Montsagre, Una vela a l’horitzó, En Manel de Badalona, etc.
(Barcelona, 1915 – 1999)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1944.
Col·laborà en la construcció del Camp Nou del Futbol Club Barcelona (1954-57). Ha construït els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona (1959-60 i 1973-74) i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona (1970).
Fou arquitecte municipal de Barcelona (1956-72).
Dades dels Països Catalans 