Arxiu d'etiquetes: 1915

Labor, Editorial

1 Resposta

(Barcelona, 16 abril 1915 – 1986)

Editorial. Fundada per George Willy Pfleger i Josep Fornés i Vila. S’especialitzà en obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques.

Vers el 1920 s’expandí per Hispanoàmerica. La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom.

L’especialització en diccionaris i enciclopèdies va ser diversificada cap a d’altres camps culturals. L’editorial esdevingué un grup d’empreses d’edicions i distribució, en llengua castellana.

L’any 1986 fou comprada per Alianza Editorial.

La Llave i Garcia, Joaquim de

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 setembre 1853 – Madrid, 22 setembre 1915)

Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità a Catalunya contra els carlins. Ascendí a coronel el 1904.

Col·laborà a nom nombre de revistes militars estrangeres.

Publicà algunes obres sobre fortificació i balística, i els treballs històrics El sitio de Barcelona en 1713-1714 i Apuntes sobre la última guerra de Cataluña.

Institut de Química Aplicada

1 Resposta

(Catalunya, 1915 – 1923)

(IQA)  Institució creada per la Mancomunitat.

Tenia al seu càrrec l’Escola de Directors d’Indústries Químiques i els seus laboratoris.

Fou fundat i dirigit per Josep Agell i Agell, i fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.

Iberia -setmanari-

6 Respostes

(Barcelona, 10 abril 1915 – 22 febrer 1919)

Setmanari. Publicat sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada. Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès.

Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Publicà també poemes d’autors estrangers. Foren remarcables les portades d’Apa i els dibuixos dels seus il·lustradors.

Gudiol i Ricart, Ramon

2 Respostes

(Vic, Osona, 1915 – 1994)

Restaurador. Germà de Josep, amb el qual restaurà nombroses pintures per encàrrec de museus i col·leccions de diversos països, sobretot per al Museu d’Art de Catalunya.

Fou un gran especialista del trasplantament de pintures murals.

Gras i Riera, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 maig 1915 – 30 novembre 2007)

Metge. Llicenciat en farmàcia i medicina (1941), s’hi doctorà el 1950 i el 1945, respectivament, per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixeble del doctor Agustí Pedro i Pons des del 1939, treballà al laboratori de la seva càtedra en les reaccions de Takata i Weltman, i després en l’estudi de les proteïnes plasmàtiques. Passà al Laboratori Municipal del Parc, on col·laborà amb el doctor Pere González.

Ha estat cap del departament d’immunologia de l’hospital d’infecciosos de Barcelona. El 1958 i el 1962 dictà cursets a l’Argentina.

Ha publicat Proteínas plasmáticas (1964). En ingressar a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona llegí el treball La naturalesa i la significació bioquímica de la resposta dels anticossos.

Gosé i Rovira, Xavier

4 Respostes

(Alcalá de Henares, Madrid, 2 juliol 1876 – Lleida, 16 març 1915)

Dibuixant i pintor. Representant d’un gust refinat i vinculat amb la burgesia, col·laborà com a dibuixant en revistes de tota mena a Catalunya.

Establert a París (1900-14), hi realitzà una sèrie de dibuixos remarcables que són una crònica viva de l’ambient parisenc de l’època. Aconseguí una gran notorietat, fins al punt que “L’assiette au Beurre” li dedicà dos números.

S’inclinà per la temàtica elegant i aristocràtica, que tractà amb colorits plans i amb traços molt segurs.

Gomis i Mestre, Cels

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 5 gener 1841 – Barcelona, 13 juny 1915)

Escriptor. Cosí de Frederic Gomis i Mestre. Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n’obtingué el títol.

Republicà, amic de Valentí Almirall -del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)-, participà en la Revolució de Setembre (1868) i col·laborà als periòdics republicans. Després d’un accident on va perdre el braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial.

És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants -en castellà-, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d’Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular.

Però la seva tasca més perdurable és la de folklorista, afavorida per la mobilitat constant a que l’obligaven les tasques d’enginyer.

Membre de l’Associació Catalana d’Excursions i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912).

Gomà i Pujades, Marià

Deixa un comentari

(Lleida, 1915 – 1990)

Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941.

Fou arquitecte municipal de la Seu d’Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d’altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54).

Fou catedràtic de d’escola d’arquitectura de Madrid.

Com a pintor ha practicat l’oli i l’aquarel·la, i ha exposat individualment i col·lectivament en diverses ciutats del país.

Gomà i Musté, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 16 abril 1915 – Barcelona, 21 març 1998)

Filòsof. Es llicencià en filosofia el 1941 i es doctorà el 1959 a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967. En la seva formació ha estat influït per Font i Puig i també per Ortega y Gasset.

S’ha dedicat a l’antropologia fenomenològica, en la línia de Merleau Ponty, i també a la psicologia de la forma.

De la seva producció es destaca El problema de la psicología de la expresión (1964).

Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia.