(Castellterçol, Moianès, 23 maig 1915 – Saint-Remy, França, 27 novembre 2005)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
El 1940 s’establí a França, on ha obtingut èxits notables. També triomfà amb l’exposició que féu a Nova York el 1950.
Ha conreat, per bé que rarament, l’escultura.
(Lleida, 8 desembre 1915 – Barcelona, 7 maig 1967)
Pintora. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Conreà, preferentment, la pintura de paisatges i natures mortes, d’una palesa inspiració fauvista.
És dedicà també a la il·lustració.
(Barcelona, 28 octubre 1915 – 14 agost 2005)
Jesuïta i teòleg. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i codirector de la revista “Estudios Eclesiásticos” i del diccionari internacional Sacramentum Mundi.
Ha publicat diverses obres sobre teologia.
(Barcelona, 25 novembre 1857 – 16 juny 1915)
Escriptor, brodador, puntaire i excursionista. Com a excursionista sortit de la Societat X (1872), cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), germen del Centre Excursionista de Catalunya (1890).
Destacat tècnic en brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, la qual cosa li donà un renom internacional.
Promotor d’investigacions folklòriques, així com de l’Associació Artístico-Arqueològica i el Centre d’Arts Decoratives (1894), que presidí. fou el primer president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899).
Actiu proteccionista, fou secretari del Foment de la Producció Espanyola, antecessor del Foment del Treball Nacional.
Personatge de la Renaixença, col·laborà en la majoria dels diaris d’aquest moviment i fundà, entre altres revistes, “La Bandera Catalana” (1875), “La Rondalla” (1876) i “L’Escut de Catalunya” (1879) i dirigí “El Arte Decorativo” (1894), així com l’Enciclopèdia moderna catalana (1913), en cinc volums.
Entre les seves publicacions es destaquen La ciencia astrológica en Cataluña (1875), Expulsión de los judios de Barcelona (1876), Monzón (1883) i Mataró i Argentona (1888).
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 28 febrer 1888 – Artois, França, 9 maig 1915)
Pedagog i periodista. Escriví en algunes revistes comarcals.
Estudià a Suïssa i a París, on també es dedicà a l’ensenyament. Fou professor de castellà a Moscou i a Sant Petersburg. Durant un temps fou també secretari d’un home de negocis rus.
El 1914 s’allistà com a voluntari català per defensar França de la invasió alemanya. Fou corresponsal de guerra de “Las Noticias” de Barcelona. Morí al front del Somme.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1910 – 1915)
Escola. Fundada per l’empresariat de la ciutat per a la instrucció adequada dels seus fills en el sector tèxtil.
Dirigida per Alexandre Galí, esdevingué una de les millors escoles pilot. S’hi assajaren, tot i el seu caràcter classista, les darreres descobertes de la pedagogia europea.
Cridat Galí per Prat de la Riba, l’Escola perdé el caire de centre d’avantguarda.
(Barcelona, 1915 – 1982)
Institució creada per la Mancomunitat. Fou dirigida per Eugeni d’Ors, que en projectà l’idea. Hi professaren importants literats i intel·lectuals de l’època.
Fou substituïda durant la dictadura de Primo de Rivera per l’Escola Superior per a la Dona, i restablerta l’any 1930, època en que hi destacaren altres professors i l’escola esdevingué un lloc de formació professional i cultural catalana. El darrer director (fins al 1939), Jordi Rubió, li donà un gran prestigi.
En la postguerra no tingué la brillantor ni l’eficàcia de l’època de d’Ors i de Rubió. L’any 1974 canvià el nom pel d’Escola de Bibliologia, que el 1982 canvià pel d’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.
Forma part del patrimoni docent i tècnic de la Universitat de Barcelona.
(Barcelona, 1915 – Madrid, 29 juliol 1987)
Actor. Es presentà (1933) amb la companyia d’Enric Borràs. El 1946 reprengué l’actuació en català.
Ha interpretat moltes obres noves, i també les reposicions L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol (el 1966) i La filla del mar d’Àngel Guimerà (el 1971).
(Tarragona, 1 desembre 1915 – Granada, Andalusia, 31 març 1998)
Metge. Especialitzat en dermatologia al costat de Xavier Vilanova.
Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1954) i Granada, en la qual féu una extensa tasca assistencial i científica, sobretot en el camp de la cirurgia cutània, el tractament dels tumors de la pell i la reparació estètica de les cicatrius.
Ha impulsat la branca quirúrgica de la dermatologia.
(Barcelona, 1915 – 20 juliol 1966)
Arabista i historiador de la ciència. De família suïssa, estudià a Zuric, on es doctorà en química (1938) i en lletres (1940).
Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava (1958-66) a la facultat de lletres de Zuric.
Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet (1952) i Las laderas del Pirineo segun Idrïsï (1953).
Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d’Andrés Laguna i altres treballs complementaris (1953-59), en cinc volums.
Dades dels Països Catalans 