(Prada, Conflent, 31 gener 1915 – Bangkok, Tailàndia, 10 desembre 1968)
Escriptor trapenc nord-americà. Destacat exponent de la pau i justícia mundials, propagà les seves idees en nombroses obres.
Morí electrocutat, d’accident, mentre assistia a una conferència mundial organitzada per ell mateix.
(Palma de Mallorca, 6 setembre 1843 – 9 setembre 1915)
Eclesiàstic. Germà d’Antoni, Bartomeu, Francesc i Gabriel. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L’any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l’ensenyament.
Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.
Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a “La Unidad Católica” i a “El Áncora”, publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).
(València, 11 agost 1915 – Alacant, 22 maig 1983)
Historiador. Cronista d’Alacant, ha publicat Privilegios y franquezas de Alfonso X, el Sabio, a Alicante (1959), La iglesia de San Nicolás de Alicante (1960), Alicante monumental (1963), Capítulos de la cofradía de San Nicolás de Alicante, otorgados por Martín el Humano en 1402 (1964), Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante (1971) i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración (1868-1874) (1972).
Fou germà seu Francesc Martínez i Morellà (València, 1902 – Alacant, 1947) Escriptor. Col·laborà en la premsa d’Alacant i publicà el llibre Mallorca la hechizada (1931) i, en edició pòstuma, l’opuscle, Quins temps, aquells! (1966).
(Oriola, Baix Segura, 30 octubre 1915 – 20 juny 1946)
“Gabriel Sijé“ Escriptor. Germà de Josep. Col·laborà a la premsa d’Oriola i d’Alacant.
És autor del recull Del sencillo amor (Madrid, 1944). També escriví per al teatre.
(Florència, Itàlia, 4 agost 1847 – Brandys nad Labern, Txèquia, 12 octubre 1915)
Arxiduc d’Àustria. Molt popular a l’illa de Mallorca, on comprà les terres de Miramar i s’hi instal·là.
Escriví un gran nombre d’estudis d’història, geografia, botànica, zoologia: Les Balears descrites per la paraula i la imatge (1869-91), inventari social històric, econòmic i cultural de les Illes Balears.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 11 febrer 1849 – València, 5 juny 1915)
Polític. Advocat, prengué part en negocis d’exportació de vins i en consells d’administració de la Societat Valenciana de Tramvies i de la Caixa d’Estalvis de València, i presidí la Companyia Valenciana de Vapor Correus d’Àfrica.
Conservador, fou diputat i senador i cap provincial del partit (1904-14).
(València, 1915 – 1918)
Grup polític. Fundat amb l’objectiu de reconvertir el blasquisme en un partit valencianista. L’oposició dels caps blasquistes féu fracassar l’intent, com succeí també amb la Joventut Republicana Nacionalista (1918).
Molts dels seus afiliats ingressaren a la Joventut Valencianista.
(València, 22 agost 1915 – 27 setembre 1987)
Liturgista. Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot. Estudià a València, Comillas i Roma, fou professor al seminari i a la Universitat de València.
Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional. Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus.
Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna, publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona, Vic, Vallbona, Biblioteca Nacional de Madrid i Toledo i, com a complement, dos volums dels conservats a totes les altres biblioteques de l’estat espanyol (el segon dedicat a Aragó, Catalunya i País Valencià).
(Maruéjols, França, 21 agost 1915 – Perpinyà, 1 maig 2011)
Escriptor. Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals.
És autor de nombroses obres: Roussillon Catalogue Française, Roussillon aux cent visages, Ermitages du Roussillon, Perpignan et l’èvolution du tourisme roussillonnais, Le Roussillon au coeur d’un ensemble euro-méditarranéen, etc.
Ha estat un dels fomentadors de l’obertura vers les empreses del sud de l’Albera per tal d’industrialitzar el Rosselló.
(Elna, Rosselló, 3 desembre 1915 – 23 novembre 1988)
Arqueòleg i polític. Ha efectuat excavacions locals bastant remarcables (descobriment de la Clusa) i ha organitzat el Museu d’Elna, del qual va ser conservador fins al 1972.
És autor d’Elne-lliberis; archéologie et histoire. Guide des monuments (1967-70).
Ha col·laborat a la fundació de diversos moviments catalanistes, com Nostra Terra i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, fundat el 1960, del qual ha estat president i secretari (1967-68).
Dades dels Països Catalans 