(Sagunt, Camp de Morvedre, 11 febrer 1849 – València, 5 juny 1915)
Polític. Advocat, prengué part en negocis d’exportació de vins i en consells d’administració de la Societat Valenciana de Tramvies i de la Caixa d’Estalvis de València, i presidí la Companyia Valenciana de Vapor Correus d’Àfrica.
Conservador, fou diputat i senador i cap provincial del partit (1904-14).
(València, 1915 – 1918)
Grup polític. Fundat amb l’objectiu de reconvertir el blasquisme en un partit valencianista. L’oposició dels caps blasquistes féu fracassar l’intent, com succeí també amb la Joventut Republicana Nacionalista (1918).
Molts dels seus afiliats ingressaren a la Joventut Valencianista.
(València, 22 agost 1915 – 27 setembre 1987)
Liturgista. Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot. Estudià a València, Comillas i Roma, fou professor al seminari i a la Universitat de València.
Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional. Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus.
Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna, publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona, Vic, Vallbona, Biblioteca Nacional de Madrid i Toledo i, com a complement, dos volums dels conservats a totes les altres biblioteques de l’estat espanyol (el segon dedicat a Aragó, Catalunya i País Valencià).
(Maruéjols, França, 21 agost 1915 – Perpinyà, 1 maig 2011)
Escriptor. Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals.
És autor de nombroses obres: Roussillon Catalogue Française, Roussillon aux cent visages, Ermitages du Roussillon, Perpignan et l’èvolution du tourisme roussillonnais, Le Roussillon au coeur d’un ensemble euro-méditarranéen, etc.
Ha estat un dels fomentadors de l’obertura vers les empreses del sud de l’Albera per tal d’industrialitzar el Rosselló.
(Elna, Rosselló, 3 desembre 1915 – 23 novembre 1988)
Arqueòleg i polític. Ha efectuat excavacions locals bastant remarcables (descobriment de la Clusa) i ha organitzat el Museu d’Elna, del qual va ser conservador fins al 1972.
És autor d’Elne-lliberis; archéologie et histoire. Guide des monuments (1967-70).
Ha col·laborat a la fundació de diversos moviments catalanistes, com Nostra Terra i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, fundat el 1960, del qual ha estat president i secretari (1967-68).
(Perpinyà, 8 agost 1895 – el Marne, França, 22 juliol 1915)
Esportista. Fou l’element més destacat de l’equip de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914.
Va morir a la Primera Guerra Mundial, i un estadi de Perpinyà duu el seu nom.
(València, abril 1915 – juliol 1915)
Periòdic humorístic setmanal. Dirigit per Gaspar Thous, hi col·laboraren Francesc Ombuena, Constantí Piquer, Manuel Millàs, Ramon Díaz i Enric Blay.
(València, 25 agost 1848 – Madrid, 8 juny 1915)
Polític. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875).
Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat.
(el Pertús, Vallespir, 1850 – 1915)
Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa “Ruscino”.
Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa.
(València, 1845 – 1915)
Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.
Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.
Dades dels Països Catalans 