Arxiu d'etiquetes: 1907

Drames rurals

2 Respostes

(Catalunya, 1902 – 1907)

Obres narratives de Caterina Albert “Víctor Català”. Compreses en els volums Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907).

Amb un estil viu i rigorós i amb una gran minuciositat descriptiva, presenten una visió volgudament parcial de la realitat, l’aspecte més ombrívol de la vida rural, en la qual els personatges són éssers tarats físicament o moralment i on les motivacions constants són el dolor, la misèria i l’egoisme.

Els Drames rurals influïren en gran manera damunt la narrativa del començament del segle XX.

Despujol i Dusay, Eulogi

4 Respostes

(Barcelona, 11 març 1834 – Vallesa de Mandor, Camp de Túria, 18 octubre 1907)

Militar i polític. Primer comte de Casp. Participà en les guerres d’Àfrica (1860) i de Santo Domingo (1862-63).

Tornat a la Península amb el grau de tinent coronel, combaté al Maestrat contra les partides aixecades durant la Tercera Guerra Carlina (1872-76), i contra l’alçament republicà de Saragossa (gener 1874).

Fou capità general de València (1876-78) i governador i capità general de Puerto Rico (1878-81) i de Filipines (1891-92). Exercí durant uns mesos (octubre-desembre 1899) la capitania general de Catalunya.

Membre del partit conservador, fou senador vitalici (1896) i president del Consell Suprem de Guerra i Marina.

Desola i Pujol, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1907 – ? )

Escriptor. Ha publicat els reculls poètics Davant la creu (1957) i Poemes de després. Guerra, exili, retorn (1958), i les obres teatrals Il·lusions en romiatge (1959) i Flama morent (1959).

degenerats, Els

1 Resposta

(Barcelona, 1907)

Escultura de Carles Mani i Roig. Presentada amb el títol Embrutiment a l’Exposició Internacional de Barcelona (1907), on escandalitzà per la seva audàcia.

És un grup format per dos homes nus, asseguts, abatuts, amb les extremitats allargassades monstruosament, de formes expressionistes, exponent del que hom ha anomenat ala negra del modernisme.

Malgrat ésser projectada com a monument, només n’hi ha un esbós, en guix, a la Casa Museu Gaudí de Barcelona.

Cunill i Puig, Ramon

Deixa un comentari

(Castellar de n’Hug, Berguedà, 25 novembre 1907 – Barcelona, 7 novembre 1975)

Eclesiàstic i periodista. Doctor en teologia (1932), intervingué en la Federació de Joves Cristians.

Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic: fundà i dirigí les revistes “Apostolado Seglar” (1952) i “Pax” (1952), a Barcelona.

Ha estat un dels fundadors de la revista “Gaceta Ilustrada” (1960) i director d'”Historia y Vida” (1967) i d'”Hoja Diocesana” de Barcelona.

Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia (1946).

Costa i Horts, Narcís

Deixa un comentari

(Girona, 15 setembre 1907 – 31 octubre 1990)

Músic. Des del 1940 i fins poc abans de morir, residí a Mèxic, on reorganitzà l’Orfeó Català, que dirigí durant cinc anys.

També ha estrenat en aquest país diverses composicions. D’entre les seves obres destaca una Sonata en mi menor.

Club de Natació Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 10 novembre 1907 – )

(CNB)  Entitat poliesportiva. Fundada per Bernat Picornell.

Ha participat molt activament en l’expandiment internacional de l’esport català.

Fins al 1970 havia guanyat 38 vegades el campionat d’Espanya de waterpolo. Ha estat també campió d’Espanya d’atletisme, vela, handbol, rugby i altres esports.

Enllaç web:  Club Natació Barcelona

Cid i Mulet, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 24 abril 1907 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 gener 1982)

Escriptor i polític. Milità al partit d’Acció Catalana Republicana.

Fou redactor de la revista quinzenal “Acció”, òrgan del partit esmentat a Tortosa. Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques, com la revista “Meridià” (1938).

Publicà el llibre de poemes Roses blanques (1934) i les novel·les A l’ombra del Montsià (1933), Rosa Maria (1935) i Destins (1947), sobre la guerra civil.

S’exilià a Mèxic el 1939.

Catalunya -setmanari, 1907/14-

4 Respostes

(Barcelona, 1907 – 1914)

Setmanari cultural i de pensament polític. Sortí en tres etapes: “La Cataluña” (1907-10), Cataluña (1911-12) i Catalunya (1913-14).

Inicialment en fou director Joan Torrendell, que també el finançà; posteriorment, Miquel dels Sants Oliver (1911) i Ramon Rucabado (1912), i, finalment, a partir de 1913 se’n va fer càrrec López-Picó.

Responia a la voluntat de difondre els plantejaments regionalistes i estava sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba. La primera època fou de difusió de les idees dels qui formaven la Solidaritat Catalana, com també de divulgació d’escrits d’intel·lectuals espanyols.

A partir de 1911 adoptà una línia marcadament noucentista, orientada per les tesis d’Eugeni d’Ors i dels joves de la Joventut Nacionalista de la Lliga. Finalment, el 1913 inicià l’etapa en llengua catalana, després d’unes dures crítiques de Josep Carner a la utilització del castellà, amb una línia més marcadament literària.

Casas i Pàmies, Bonaventura

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1907)

“Bonaventura Casas de Valls”  Pintor. Format a Barcelona amb Francesc Torrescassana (1875-80) i a Madrid (1881-83).

Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrecs a Barcelona i a Tarragona.

Excel·lent retratista (Autoretrat de joventut, a la col·lecció Gudiol de Barcelona), tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905 amb figures plàcides en interiors silenciosos (Museu d’Art Modern de Barcelona), així com la Capella de la Casa de la Convalescència (també en el mateix museu).

Conreà també el cartellisme dins un modernisme matisat.