(Artés, Bages, 25 octubre 1906 – 5 juliol 2003)
Escriptor. Farmacèutic de professió.
De la seva producció poètica destaquen diverses obres.
Mantenidor de diversos Jocs Florals, ha obtingut tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes; ha estat proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi (1990).
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 1906 – ?, segle XX)
Acròbata. Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure a una petita cadira.
El 1927 s’uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món.
(Tortosa, Baix Ebre, 19 març 1858 – Madrid, 28 febrer 1906)
Cavaller i picador de toros, conegut com a Badila.
Fou el primer que clavà banderilles a cavall sense cap protecció i introduí algunes modificacions en el vestit de picador.
(Barcelona, 1837 – 1906)
Tècnic tèxtil. Fou un dels primers que, en generalitzar-se el teler mecànic, l’estudià d’una manera científica, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços.
El 1860 fundà una escola pràctica per a l’ensenyament del teixit mecànic, de gran influència en el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana per les innovacions que introduïa. Establí la primera escola de la Península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic.
Va escriure obres tècniques, entre les quals cal assenyalar Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos (1880), Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos (1882) i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos, o formulario para la combinación de tejidos (1886).
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 26 maig 1819 – Barcelona, 5 novembre 1906)
Metge. Doctor en Medicina des de 1844, fou cap dels Serveis Sanitaris de la Companyia dels Ferrocarrils Catalans, director d'”Enciclografia de Industrias, Artes y Oficios” (1846) i “La Abeja Médica Española”, anys més tard succeí Josep Armenter en la direcció de “Revista de Ciencias Médicas” (1877-85).
Autor d’estudis sobre les epidèmies de febre groga (1870) i còlera (1884) de Barcelona.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 desembre 1906 – Barcelona, 25 maig 2005)
Escriptor. Col·laborà, entre d’altres periòdics, a ‘El Matí” i a “La Revista”.
Als Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins al 1948 que publicà el seu primer llibre, el recull de contes Enlluernament (1948) i després els estudis o evocacions personals Joaquim Ruyra (1950), Joan Oller i Rabassa, novel·lista (1953), Llibre de la vellesa (1954), Presències i evocacions (1969), La frontera de l’oblit (1981) i Semblances, Testimoni d’una cultura (1990).
(Barcelona, 1906 – Madrid, 9 abril 1992)
Compositor. Fou conseller de la Societat General d’Autors d’Espanya.
Treballà també en edicions musicals. Ha compost un gran nombre d’obres de música lleugera.
Fou el pare del també compositor August Algueró i Dasca.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1906)
Jurista. Era membre de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència.
Escriví una Memoria sobre la influencia que tuvo el descubrimiento del Nuevo Continente de América en la prosperidad política y mercantil de España y en su decadencia económica.
Fou el pare de Ramon i Francesc Albó i Martí.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 maig 1851 – 6 agost 1906)
Músic i compositor.
Compongué 3 misses, diversos motets i moltes sardanes, algunes de les quals aconseguiren molta fama, com La festa de Santa Màxima, El foc de Castelló i Joguines d’una pastora.
(Torregrossa, Pla d’Urgell, 10 març 1906 – Barcelona, 28 abril 1936)
Polític. Fill d’una família camperola. Estudià el batxillerat a Lleida. El 1922 es traslladà a Barcelona per cursar els estudis de pilot de la marina mercant a l’Escola de Nàutica i treballar a la vegada.
Nacionalista radical, s’afilià a La Bandera Negra, participà en l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII (1925). Per aquest motiu fou condemnat a dotze anys de presó.
Amnistiat el 1930, fou nomenat cap de les Joventuts d’Estat Català i, l’any 1934, cap superior d’Ordre Públic. Hagué d’exiliar-se després dels fets del 6 d’octubre d’aquell any i fou reposat en el càrrec el 1936.
Es distingí per la persecució contra els homes de la CNT. Fou assassinat, amb el seu germà Josep, al carrer de Muntaner de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 