Arxiu d'etiquetes: 1903

Unió Musical de Llíria

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 8 octubre 1903 – )

Banda musical emblemàtica de la ciutat. Fundada a la meitat del segle XIX, la banda originària donà lloc tant a l’actual Banda Primitiva com a la Unió Musical. La seva re-fundació com a Unió Musical de Llíria es va fer el 1903.

Ha estat la primera banda amateur a actuar al Japó i als Estats Units, entre altres indrets. Els seus premis, mencions i distincions, nacionals i internacionals, són innombrables, i cal destacar els més de 40 certàmens de bandes en què ha guanyat.

També ha estat pionera a desenvolupar una tasca docent, amb un centre d’ensenyament musical adscrit a la institució.

Enllaç web: Unió Musical de Llíria

Torres Martínez, Manuel de

Deixa un comentari

(La Unión, Múrcia, 25 gener 1903 – Almoradí, Baix Segura, 29 setembre 1960)

Economista. Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi. Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS. Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava (Wicksell, Lindahl, Ohlin) i pel keynesianisme (Teoría general del multiplicador, 1944).

Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic (1942) de la Universitat de València (d’economia política i finances públiques) i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid (1944), de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica (1945) i degà.

Ocupà diversos càrrecs en institucions públiques i intentà una certa racionalització de la política econòmica de l’Estat espanyol. Participà, per exemple, en els equips que elaboraren la comptabilització nacional i les taules input-output de l’economia espanyola (1954); és autor de Relaciones estructurales y desarrollo económico. Las tablas input-output como instrumento para la programación económica de España (1960).

Atret en una primera època pel nacionalisme econòmic, s’inclinà gradualment cap al neoliberalisme i el neocapitalisme (Juicio de la actual política económica española, 1956; Teoría y práctica de la política económica, 1958). La seva anàlisi de l’estructura econòmica d’Espanya –El problema triguero y otras cuestiones de la economía española (en col·laboració amb Higinio París) (1950), Proyecto de desarrollo de la región mediterránea. España (1959)-, des d’una perspectiva valenciana, el féu mostrar-se partidari de l’expansió agrària.

Col·laborà a “Anales de Economía”, “Revista de Economía Política”, “Agricultura” i “Información Comercial Española”.

Stolz i Viciano, Ramon

1 Resposta

(València, 13 juliol 1903 – 25 novembre 1958)

Pintor. Fill i deixeble del pintor Ramon Stolz i Seguí. Catedràtic a l’escola de San Fernando de Madrid, es dedicà principalment a la realització de frescos murals, de temàtica molt diversa (mitològica, històrica, religiosa) amb un estil primer academicista, que anà evolucionant cap a la simplificació i el classicisme.

Destaquen els murals de la basílica dels Desemparats de València (1904), de l’església de l’Esperit Sant de Madrid (1943) o els de la sala dels Furs de l’Ajuntament valencià (1958).

Publicà Sobre el oficio del pintor y la pintura al fresco (1958).

Sorribes i Gramatge, Vicent

Deixa un comentari

(València, 6 octubre 1903 – Quart de Poblet, Horta, 15 setembre 1986)

Eclesiàstic i escriptor. Rector de Rocafort des del 1942.

És autor de llibres piadosos: l’Eucologi, Missal valencià (1951), La devoció valenciana a sant Roc (1956), Salve Sancta Parens (1957), sobre la devoció mariana de Jaume I, i La missa del Poble (1959).

Soler i Godes, Enric

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 5 març 1903 – València, 7 gener 1993)

Pedagog i escriptor. Formà part del grup de valencianistes avançats de la dècada del 1930. Col·laborà a diverses publicacions dels Països Catalans i de l’exili. Bon cronista de l’actualitat cultural, va treballar en l’ensenyament de la llengua al Lo Rat Penat.

Publicà poemes I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà, i opuscles de divulgació com ara Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Llegir i escriure, Beceroles valencianes (1971), etc.

Premi de les Lletres Valencianes el 1991.

Serra i Pastor, Miquel Manuel

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 8 juliol 1903 – Palma de Mallorca, 25 abril 1980)

Escriptor. Col·laborà a l’“Almanac de les Lletres” i “La Nostra Terra”.

Ha publicat la traducció al català de La familia de Pascual Duarte, de C. J. Cela, el recull de narracions Agredolç (1952) i la biografia Crist (1958).

Sendín i Galiana, Alfred

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 3 octubre 1903 – València, 18 gener 1985)

Autor teatral. És autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra; algunes foren publicades.

Cal destacar: A la teua reixa (1926), Encarna, la primorosa (1930), Floreta de la serra (1927), Front a front (1930), Tonica la del llunar (1926), Russafa, Bolseria-Matadero (1928), Crucigrama familiar (1946, amb J.M. Beltran), Adiós, vida meua (1947), Tot per un pis (1950), Si en vols més, para el cabàs (1961, amb V. Clèrigues) i d’altres.

Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals.

Roig i Izquierdo, Alfons

2 Respostes

(Bétera, Camp de Túria, 4 juliol 1903 – Gandia, Safor, 11 maig 1987)

Eclesiàstic i crític d’art. Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles des del 1939. El 1946 se n’anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana.

Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya. Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda. El 1975 s’uní al grup L’Eixam.

Publicà diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesia (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio González (1960), En la muerte de Ángel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Diálogo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964).

Renouvier, Charles

Deixa un comentari

(Montpeller, França, 1 gener 1815 – Prada, Conflent, 1 setembre 1903)

Filòsof. Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència.

Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada.

Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l’histoire (1896), Philosophie analytique de l’histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901).

Gazeta de Mallorca

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 4 abril 1903 – 8 agost 1903)

Publicació setmanal d’arts, lletres i notícies en català.

Hi col·laboraren Antoni M. Alcover, Mateu Obrador, Josep M. Tous i Maroto, Maria Antònia Salvà i Miquel Costa i Llobera.