Arxiu d'etiquetes: 1903

Moltó i Díaz Berrio, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 14 febrer 1830 – Madrid, 17 juny 1902)

Militar. Germà de Remigi. Lluità al Principat en la guerra dels Matiners contra els carlins i participà a la guerra d’Àfrica. El feriren a Anghera i li fou atorgada la creu de Sant Ferran de primera classe. Anà a Cuba l’any 1869, essent ja comandant i, al cap de tres anys, tornà a la Península.

Lluità en la tercera guerra carlina, i fou ferit al front del nord. Tingué càrrecs governatius a Cuba i a les Filipines i el 1893 fou ascendit a tinent general. Fou capità general de Castella la Vella, València (1896-1901) i Castella la Nova.

Matheu i Mulet, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1903 – 1964)

Canonge de la seu de Mallorca.

És autor de Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud (1931), Cristianismo e islamismo (1934), Iconografía mariana (1955) i Guías de la seo de Mallorca. Palma de Mallorca monumental (1958), entre altres.

Martí i Martínez, Empar

Deixa un comentari

(València, 9 setembre 1903 – Madrid, 3 maig 1973)

Actriu. Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano, i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla. Casada (1928) amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys.

Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc. La seva darrera creació fou El tragaluz, d’Antonio Buero Vallejo.

Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza, etc.

Marco i Baidal, Jaume

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 1903 – València, 1979)

Eclesiàstic. Fou ordenat sacerdot al Seminari de València el 1926. Treballà com a mestre d’escola i fou doctor en dret per la universitat de Madrid i en filosofia i lletres per la de València.

Es dedicà a estudis geogràfics del País Valencià i col·laborà en aquest sentit en diverses revistes. Publicà la monografia Moncada y la Huerta de Valencia. El río Turia y el hombre ribereño (1960) i Síntesis Geográfica de la Región Valenciana.

Llorens i Raga, Pelegrí Lluís

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, 1903 – València, 1976)

Sacerdot i erudit. Canonge arxiver de la catedral de Sogorb.

Ha publicat articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia (1964) i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón (1974).

Lloansí, Cebrià

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1903 – 1984)

Polític, escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana, de la Societat d’Artistes Independents Rossellonessos i del grup teatral Les Tréteaux.

Publicà llibres de poemes en francès (Lumière d’Olivier i Romances foraines) i col·laborà a “La Tramontane” i altres periòdics.

Membre del partit socialista, durant la guerra civil espanyola féu costat a la República i després combaté en la Resistència francesa.

Impartial, L’

Deixa un comentari

(Perpinyà, 14 desembre 1889 – 1903)

Setmanari en francès. Dirigit per Elies Alavall.

De tendència republicano-socialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse.

El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical-socialista.

Gazeta de Mallorca

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 4 abril 1903 – 8 agost 1903)

Publicació setmanal d’arts, lletres i notícies en català.

Hi col·laboraren Antoni M. Alcover, Mateu Obrador, Josep M. Tous i Maroto, Maria Antònia Salvà i Miquel Costa i Llobera.

Garrigues i Cotanda, Empar

Deixa un comentari

(València, 1903 – 1945)

Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l’ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l’estranger.

En 1929-34 estudià a París a l’escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d’Europa, especialment a París i a Ginebra.

El 1942 guanyà una càtedra de piano al Conservatori de València.

Ferrer, Lleó

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1833 – 1903)

Farmacèutic. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera; el 1879 l’Associació Sindical del Departament dels Pirineus Orientals li encarregà de cercar substàncies per combatre-la.

Fou president (1884-1903) de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. El 1887 col·laborà en la creació de laboratoris de química a Portvendres i a Seta, per tal de deturar la competència dels vins espanyols.