Arxiu d'etiquetes: 1902

Cerveró i Gomis, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1902 – 1983)

Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor.

Publicà diversos treballs d’investigació històrics a l’“Archivo de Arte Valenciano” i als “Anales del Centro de Cultura Valenciana” i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960).

Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (segles XIII-XIV) i d’altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l’esclariment de la cronologia i a la genealogia d’escriptors clàssics valencians.

Cañas y barro

1 Resposta

(País Valencià, 1902)

Novel·la de Vicent Blasco i Ibáñez.

L’argument de la qual se centra en la vida dels habitants de l’albufera valenciana de finals del segle XIX, condicionada per l’hostilitat intrínseca de la naturalesa.

Campos i Vassallo, Rafael

Deixa un comentari

(Alacant, 24 octubre 1849 – 20 setembre 1902)

Escriptor. Dirigí l’Escola de Comerç d’Alacant.

Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l’Escola de Comerç.

Borja i Carbonell, Josep

Deixa un comentari

(Càrcer, Ribera Alta, 4 abril 1902 – Madrid, 26 octubre 1993)

Botànic. Col·laborador a l’Institut Botànic Antoni Josep Cabanilles, de Madrid. Ha estudiat la flora i la vegetació del País Valencià i d’altres indrets de la Península Ibèrica.

És autor, entre altres treballs, d’Estudio fitográfico de la sierra de Corbera (1948-49) i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre (1961), en col·laboració amb Salvador Rivas Goday.

Blasco-Ibáñez i Blasco, Sigfrid

6 Respostes

(València, 18 juliol 1902 – 11 gener 1983)

Polític. Fill de Vicent Blasco i Ibáñez. El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati, però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo (1935), foren la causa de la seva derrota a les eleccions del febrer de 1936, i de la desaparició del partit. Fou diputat a corts el 1931 i el 1933.

Exiliat al començament de la guerra civil, residí a França i, entre 1956 i 1972 a Xile; a partir del 1977 tornà esporàdicament a l’estat espanyol.

Beüt i Belenguer, Emili

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1902 – 14 agost 1993)

Geògraf i escriptor. Introductor de l’escoltisme a València i col·laborador en diverses publicacions.

Va publicar llibres de geografia descriptiva, estudis comarcals i una extensa antologia sobre el paisatge valencià (Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors, 1966).

Barbé, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1902)

Religiós i escriptor. Excel·lí com a orador i publicista, en una línia d’apostolat catòlic molt actiu.

Guardiola, comtat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XX)

Títol concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular.

Gifre i Pérez, Agustí

Deixa un comentari

(Llançà, Alt Empordà, 1902 – segle XX)

Erudit i metge. Fou un remarcable col·leccionista d’història natural i de sigil·lografia.

És autor de diversos escrits.

Fornells -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Fornells  (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608)  Músic i monjo benedictí de Montserrat.

Joan de Fornells  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.

Josep Fornells  (Mataró, Maresme, 1838 – 1902)  Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.