Arxiu d'etiquetes: 1902

Guarner i Pérez, Lluís

2 Respostes

(València, 2 febrer 1902 – 26 agost 1986)

Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic.

Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d’aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948).

En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid.

Ha preparat les edicions de les obres de Vicent Venceslau Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964).

Granero i Valls, Manuel

Deixa un comentari

(València, 4 abril 1902 – Madrid, 7 maig 1922)

Torero. El 1920 debutà com a novillero a Barcelona. Aquest mateix any a Sevilla li donà l’alternativa Rafael Gómez El Gallo.

Aportà algunes innovacions al toreig (el pase de la firma).

Morí a Madrid agafat pel toro Pocapena.

Garcia i Capilla, Josep

Deixa un comentari

(Almàssera, Horta, 22 novembre 1840 – València, 6 febrer 1902)

Escriptor teatral. Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica.

El 1868 estrenà amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella, la qual seguiren, entre moltes altres, Un cacique a redolons, Una nuvolà d’estiu, La justícia en les mans brutes, etc.

Col·laborà també a la premsa amb articles i poesies.

Fuster i Fortesa, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 25 maig 1853 – 30 novembre 1902)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, amb Joan Mestre i Joan O’Neill, i a Madrid. Moltes obres seves acusen l’exotisme lluminós i pintoresc del Marroc, a la manera de Marià Fortuny.

La seva producció està formada per olis i alguna aquarel·la, molt reduïda i de petit format; féu retrats delicats, amb una penetració psicològica encertada, plasmà objectes quotidians i dels barris marítims de Palma en natures mortes i marines, manifestà el concepte idealitzant i paternalista de la seva classe benestant.

Francès i Pascual, Plàcid

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1834 – Madrid, 13 desembre 1902)

Pintor. El 1851 cursava estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. A les seves obres s’evidencien unes bones qualitats de dibuixant i de colorista.

Pintà temes amables: L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare, etc; escenes típiques del País Valencià: Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana; i quadres de temàtica històrica: Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba (1867) i La proclamació de Boabdil (1884).

Excel·lí com a retratista a l’oli: María Guerrero, Federico Chueca i un excel·lent autoretrat.

Féu decoracions al Palau del Marquès de Dosaigües de València i als dels ducs de Santoña i del marquès de Larios (Madrid).

Els seus fills Ferranda i Joan foren també pintors.

Farnés, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1854 – Madrid, 1902)

Escriptor. Escriví llibres, col·laboracions de premsa i drames en castellà.

Dies i Penadès, Josep

Deixa un comentari

(la Llosa de Ranes, Costera, 1870 – 1902)

Pintor. Fou bon paisatgista. Seguí la línia de l’impressionisme.

Cerveró i Gomis, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1902 – 1983)

Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor.

Publicà diversos treballs d’investigació històrics a l’“Archivo de Arte Valenciano” i als “Anales del Centro de Cultura Valenciana” i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960).

Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (segles XIII-XIV) i d’altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l’esclariment de la cronologia i a la genealogia d’escriptors clàssics valencians.

Cañas y barro

1 Resposta

(País Valencià, 1902)

Novel·la de Vicent Blasco i Ibáñez.

L’argument de la qual se centra en la vida dels habitants de l’albufera valenciana de finals del segle XIX, condicionada per l’hostilitat intrínseca de la naturalesa.

Campos i Vassallo, Rafael

Deixa un comentari

(Alacant, 24 octubre 1849 – 20 setembre 1902)

Escriptor. Dirigí l’Escola de Comerç d’Alacant.

Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l’Escola de Comerç.