Arxiu d'etiquetes: 1895

Civil i Castellví, Francesc

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 març 1895 – Girona, 29 novembre 1990)

Compositor. Germà de Josep i d’Aleix Ildefons. Format al monestir de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Vincent d’Indy, a París.

Actuà com a organista (1913-17) a Saint-Gilles, a Étampes (França) i a la catedral de Girona (des del 1924).

Ha escrit nombrosa música religiosa, obres de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder i diverses sardanes, i ha publicat El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936 (1970).

Caylà i Grau, Tomàs

(Valls, Alt Camp, 2 febrer 1895 – 14 agost 1936)

Polític i escriptor. Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya.

Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista.

Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra civil.

Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” (1919-36).

Catalunya Nova -coral-

(Barcelona, 14 juliol 1895 – 1936)

Agrupació coral. Fundada per Enric Morera, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats. El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès.

De caire nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Josep Anselm Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista.

Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay (1901-02) i per Cassià Casademont (1908-17 i 1919-36).

Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” (1896-1901 i 1900-02).

Catalanista, Lo

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 setembre 1887 – 1 desembre 1895)

Setmanari catalanista, en català.

Els seus principals col·laboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya, i també alternaven escriptors sabadellencs.

Antoni de Paula Capmany en fou el director.

Carulla i Riera, Vicenç

(Barcelona, 12 novembre 1895 – 5 novembre 1971)

Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya.

Pertangué a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d’altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d’eficàcia excepcional.

Especialitzat en radiologia i cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.

Camps i Ribera, Francesc

(Barcelona, 1895 – 28 agost 1991)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona. Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932. Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau (1925).

La seva pintura (paisatge, natura morta, figura), realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme. Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció.

Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980. Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí la docència, practicà l’escultura i s’interessà per la història de l’art mexicà, entorn de la qual escriví diversos treballs.

Callao i Franqués, Concepció

(Barcelona, 23 setembre 1895 – 25 desembre 1959)

Contralt. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on més tard fou professora de cant. Debutà a 16 anys.

Excel·lí en les interpretacions de les òperes de Richard Wagner, a Barcelona, València, Madrid i Lisboa. Cantà lieder i col·laborà en concerts simfònics i oratoris.

Cabot i Ferrer, Francesc

(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1895)

Argenter i orfebre. Obrí a Barcelona un establiment de joieria (1843).

Va dedicar-se a les joies tradicionals catalanes i especialment a la creació d’objectes religiosos (corona de la Mare de Déu de Montserrat -1881-, calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, etc).

El seu establiment fou continuat pels seus fills Francesc Cabot i Rovira (Mataró, Maresme, 1848 – Barcelona, 1918), Emili i Joaquim.

Busquets, Joan -pintor-

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1895 – París, França, 1962)

Pintor. Residí a Cuba i a París, on vers el 1947 començà a pintar i esdevingué veritablement apreciat com a pintor naif.

Bosch i Renard, Jaume

(Barcelona, 26 maig 1826 – París, França, 3 març 1895)

Guitarrista i compositor. Actuà a París, com a guitarrista i professor de guitarra i hi publicà 10 Mélodies pour guitarre et chant i un Méthode de guitarre (1890), així com l’òpera Roger de Flor.