Arxiu d'etiquetes: 1895

Corominas -industrials-

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)

Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.

Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.

El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).

El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.

Coroleu i Inglada, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 16 agost 1839 – 28 maig 1895)

Historiador i polític. Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals i s’especialitzà en història del dret medieval.

Preocupat sobretot per l’estudi de les antigues llibertats de Catalunya, la seva obra Las Cortes Catalanas (1876), escrita en col·laboració amb J. Pella i Forgas, inicià el renaixement dels estudis històrics a Catalunya.

Aquesta obra fou la primera de la seva copiosa producció, en la qual es distingeixen: Los Fueros de Cataluña, descripción comentada de la Constitución del Principado de Cataluña (1878), també en col·laboració amb Pella i Forgas, la reimpressió de les cròniques de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós (1885-86) i la publicació dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1889).

Fou un dels intel·lectuals fundadors del regionalisme català; com a tal, figurà en el Centre Català des de la fundació i participà en les Bases de Manresa (1892). Presidí l’Ateneu Barcelonès (1888) i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

També publicà Claris i son temps (1878), Cartas a un obrero (1885), Barcelona y sus alrededores (1887) i Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1864 (1880).

Cornudella i Capdevila, Josep

Deixa un comentari

(Juneda, Garrigues, 4 novembre 1895 – Barcelona, 6 desembre 1985)

Metge. Ha estat continuador de l’obra de Joan Freixas, de qui féu una biografia.

Cap al 1950 creà el servei d’exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria. Des del 1973 és membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Ha dedicat la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i ha estat un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya.

Closas i Cendra, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 1895 – 1956)

Advocat i polític. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana (1922) i, posteriorment, d’Acció Catalana.

Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya (1936), el 1939 s’exilià a França, d’on retornà el 1945.

Fou el pare de l’actor Albert Closas i Lluró.

Civil i Castellví, Francesc

2 Respostes

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 març 1895 – Girona, 29 novembre 1990)

Compositor. Germà de Josep i d’Aleix Ildefons. Format al monestir de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Vincent d’Indy, a París.

Actuà com a organista (1913-17) a Saint-Gilles, a Étampes (França) i a la catedral de Girona (des del 1924).

Ha escrit nombrosa música religiosa, obres de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder i diverses sardanes, i ha publicat El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936 (1970).

Caylà i Grau, Tomàs

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 2 febrer 1895 – 14 agost 1936)

Polític i escriptor. Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya.

Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista.

Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra civil.

Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” (1919-36).

Catalunya Nova -coral-

6 Respostes

(Barcelona, 14 juliol 1895 – 1936)

Agrupació coral. Fundada per Enric Morera, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats. El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès.

De caire nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Josep Anselm Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista.

Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay (1901-02) i per Cassià Casademont (1908-17 i 1919-36).

Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” (1896-1901 i 1900-02).

Catalanista, Lo

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 setembre 1887 – 1 desembre 1895)

Setmanari catalanista, en català.

Els seus principals col·laboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya, i també alternaven escriptors sabadellencs.

Antoni de Paula Capmany en fou el director.

Carulla i Riera, Vicenç

2 Respostes

(Barcelona, 12 novembre 1895 – 5 novembre 1971)

Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya.

Pertangué a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d’altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d’eficàcia excepcional.

Especialitzat en radiologia i cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.

Camps i Ribera, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 1895 – 28 agost 1991)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona. Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932. Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau (1925).

La seva pintura (paisatge, natura morta, figura), realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme. Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció.

Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980. Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí la docència, practicà l’escultura i s’interessà per la història de l’art mexicà, entorn de la qual escriví diversos treballs.