(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1895)
Compositor. Dirigí l’Escola de Cecs i Sords-Muts de Barcelona.
És autor d’una opereta, peces per a piano i altres obres.
Ferran i Arolas, Eugeni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1895
Esplà i Rizo, Carles
(Alacant, 23 juny 1895 – Mèxic, 6 juliol 1971)
Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D’idees republicanes, s’hagué d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona.
El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d’Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Lluís Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936).
Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S’exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.
Collado i Nogué, Agustí
(Barcelona, 1895 – 1942)
Autor teatral i periodista. Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d'”El Nostre Teatre”.
El 1935 estrenà El poble no vol la guerra. Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, Ladislau Fodor, etc, al català.
Climent i Mata, Francesc
(Xàtiva, Costera, 1895 – 1964)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i després a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Obtingué diversos premis.
Després de fer estada a Barcelona tornà a Xàtiva, per dirigir-hi un obrador d’artesania, tot prosseguint la seva activitat artística personal.
Bosch i Barrett, Manuel
(Barcelona, 1895 – 1961)
Advocat, escriptor i traductor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39).
Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945).
Barba Hernández, Bartolomé
(Madrid, 1895 – 5 gener 1967)
Militar. El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona. Durant el seu mandat tingueren lloc (abril 1947) les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Maria Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec.
Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (Madrid 1948).
Baratta i Rossi, Faust
(Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 27 novembre 1895)
Escultor. Germà d’Àngel Baratta i Rossi (Itàlia, segle XIX – Barcelona, segle XIX), també escultor, que col·laborà amb ell.
Fidel seguidor del neoclassicisme. Féu les escultures del monument Al geni català (1856), situat al Pla del Palau, obra de l’arquitecte Francesc Daniel i Molina. També realitzà alguns panteons del cementiri del Masnou.
Fou el pare de Faust Baratta i Oliver.
Mir i Escudé -germans-
Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch
Andreu Mir i Escudé (Barcelona, 1885 – 1966) Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.
Francesc Mir i Escudé (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dibuixant de planxa litogràfica.
Manuel Mir i Escudé (Barcelona, 1877 – 1931) Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.
Miquel Mir i Escudé (Barcelona, 1895 – 1968) Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).
Ramon Mir i Escudé (Barcelona, 1887 – 1973) Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.
Mestres i Esplugas, Josep Oriol
(Barcelona, 21 novembre 1815 – 7 juliol 1895)
Arquitecte. Fill de Josep Mestres i Gramatxes i pare d’Apel·les Mestres.
Fou premiat el seu projecte per a la construcció de la plaça Reial de Barcelona (1848).
Ajudà Garriga i Roca en la construcció del Teatre del Liceu i, més tard, en féu la reconstrucció, després d’haver estat destruït per un incendi.
El 1885 fou elegit el seu projecte -que féu amb August Font– per a la realització de la nova façana de la catedral de Barcelona, que es basava en un antic projecte gòtic d’un tal Mestre Carlí, francès.
Publicà diversos treballs sobre temes artístics, com ara Monografía de la Iglesia de Sta. María del Pino.
Maynés i Gaspar, Climent
(Barcelona, 1895 – 11 setembre 1981)
Arquitecte. Germà d’Enric. Obtingué el títol el 1921. Fou arquitecte municipal d’Esparreguera i d’Esplugues de Llobregat. Alguns dels seus projectes foren premiats.
Fou publicista sobre temes d’arquitectura. Obres seves són els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat i d’Esplugues de Llobregat, i la Biblioteca Pública d’Esparreguera.
Dades dels Països Catalans 