(Alaior, Menorca, 25 novembre 1892 – Exeter, Anglaterra, 28 agost 1973)
Biòloga i pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona fins al 1936, any en què es traslladà a Bilbao, i el 1937, a la Gran Bretanya.
Obres seves són: Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931) i El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931).
(Catalunya, segle XIX – Sitges, Garraf, 1892)
Gravador i pintor. Fou company de Santiago Rusiñol i d’Enric Clarasó als anys bohemis de París.
(Barcelona, segle XIX – 1892)
Advocat. Com a degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1881-85) es preocupà de la defensa del dret català.
Presidí el Congrés de Jurisconsults de 1881.
(Barcelona, 1892 – 1975)
Metge especialitzat en oftalmologia.
Són notables els seus treballs demostrant la naturalesa física i no química de la visió, i els experiments per transmetre la imatge de la retina al cervell mitjançant un corrent elèctric, com a substitució de les funcions del nervi òptic.
(Barcelona, 18 gener 1892 – 25 març 1968)
Pedagog, polític i escriptor. Exercí la carrera de mestre i publicà Cartipàs català (1918) i Sil·labari català (1922).
Fou un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya (1931), i en va ésser el seu únic diputat al Parlament català (1932).
Durant la guerra civil mantingué una actitud crítica contra el govern català, però mantenint-se sempre al costat de la legalitat republicana i catalana. S’exilià del 1939 al 1942.
Havia escrit a “El Matí”, “La Paraula Cristiana” i “La Nova Revista” i fou un excel·lent traductor de Chesterton al català. Publicà una Història de la indústria catalana (1952).
(Barcelona, 24 juny 1892 – 17 desembre 1962)
Musicòleg i violinista. Promogué nombroses iniciatives en el món musical. A Barcelona professà cursos de musicologia a diversos centres. També en donà al conservatori de Terrassa. Era catedràtic d’història de la música al Conservatori del Liceu de Barcelona.
És autor de bons assaigs sobre temes musicals, com els titulats La música del Renaixement (1917), Schubertiana (1918), Bach i Haendel (1921), Grieg (1922), Sonates primitives italianes, franceses i alemanyes, Els violinistes italians siscentistes, Cant de tardor, sobre música moderna anglesa (1925), Cançons de trobadors (1926), Les valors de la música contemporània (1928), Remarques sobre la interpretació d’obres clàssiques per a violí (1928) i La polifonia clàssica religiosa, entre d’altres.
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 4 febrer 1892 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 maig 1976)
Soprano. Gairebé especialitzada en el lied, debutà en aquest gènere el 1913, a Barcelona.
Fins al moment de les seves actuacions amb l’Orquestra Pau Casals, participà en tots els actes musicals més importants celebrats a Catalunya, tant al si de l’Associació Wagneriana com al Gran Teatre de Liceu.
Col·laborà amb directors com Lamote de Grignon, Manuel de Falla i l’esmentat Pau Casals. També cantà per a l’Associació Obrera de Concerts.
Actuà en molts indrets de l’estranger, especialment a París, i fou professora del Conservatori del Liceu de Barcelona.
(Manresa, Bages, 1892 – Barcelona, 12 gener 1970)
Operador i director cinematogràfic.
Fou un dels capdavanters del documental, amb Festa de sardanes al Parc Güell (1907), Els successos de Barcelona (1909), La pesca a les costes barcelonines i Biografía y muerte de Joselito (1919).
Col·laborà en altres films com a director de fotografia i dirigí sainets.
(Barcelona, 1892 – 2 gener 1968)
Realitzador cinematogràfic, germà de Pau.
Treballà a Barcelona (1929-42) i fou un dels iniciadors del cinema sonor, amb cintes com Sor Angélica. Després de la guerra civil intentà de reprendre la carrera, sense èxit.
La seva tècnica romangué retardada i, després de dirigir El sobre lacado, es retirà.
(Barcelona, 25 febrer 1892 – Buenos Aires, Argentina, 31 desembre 1983)
Tenor. Actuà amb el nom de Tino Folgar.
Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohéme (1922), i actuà sovint a Itàlia, Holanda, etc; el 1929 enregistrà un Rigoletto sencer.
Més tard passà a la sarsuela, i actuà a l’estat espanyol i a l’Amèrica del Sud.
Assolí una gran popularitat amb La canción del día, un dels primers films sonors del cinema espanyol.
Dades dels Països Catalans 