Arxiu d'etiquetes: 1891

Bosch i Gimpera, Pere

(Barcelona, 22 març 1891 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 octubre 1974)

Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular.

Creador i director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC, començà un seguit d’excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d’Empúries.

Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39).

Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s’interessà també per la prehistòria americana.

Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967).

Blanch i Castells, Bartomeu

(Monistrol de Montserrat, Bages, 30 novembre 1816 – Buenos Aires, Argentina, 1891)

Compositor. Fou mestre de l’Escolania de Montserrat (1857-65), on ell mateix havia estudiat (1824-32), com a deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell.

Fou també organista a Cardona, mestre de música a Berga i mestre de capella a Terrassa. El 1864 s’establí a Buenos Aires.

La seva producció és abundant i l’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell.

Bertran i Bros, Pau

(Collbató, Baix Llobregat, 2 juliol 1853 – Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1891)

Folklorista i poeta. Dedicat a la poesia popular, compongué el recull de poesies De flor a flor (1877).

Els seus estudis folklòrics, en especial sobre les rondalles iniciat a “La Il·lustració Catalana”, no se cenyiren a l’àrea catalana, sinó també a d’altres països.

Són obres seves La filosofia de la filosa (1884), Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat (1885), La poesia popular búlgara (1887), Rondallística, estudi de literatura popular amb mostres catalanes inèdites (1888) i El Rondallari català (1903).

Baró i Güell, Josep

(Cervià de Ter, Gironès, 14 juny 1891 – Girona, 8 febrer 1980)

Músic. Professor de cobla i mestre director.

Instrumentista de tenora, debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius. Després figurà en agrupacions simfòniques; a l’Orquestra Pau Casals tocà la tenora solista.

Fundà i dirigí l’orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, creà el Museu de la Sardana de Girona.

Compongué diverses sardanes.

Barnosell i Saló, Enric

(Peratallada, Baix Empordà, 26 abril 1891 – Barcelona, 15 abril 1949)

Instrumentista de tible. De 1914 a 1939 formà part de la cobla La Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat com el millor solista de l’instrument.

Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record, Victoriana, etc.

Avenç, Tipografia de L’

(Barcelona, 1891 – 1915)

Establiment tipogràfic i editorial. Fundada per J. Massó i Torrents i R. Casas.

Convertida poc després també en llibreria, esdevingué un centre de tertúlia intel·lectual. Exercí una gran influència en el món literari del moment i donà a conèixer els principals autors modernistes.

Publicà l’obra pòstuma de Verdaguer i creà la col·lecció de butxaca de la Biblioteca Popular l’Avenç (152 volums).

Arús i Colomer, Joan

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1 gener 1891 – 17 maig 1982)

Poeta i assagista. D’entre les obres líriques, de tendència simbolista, hom pot citar Cançons al vent (1914), El dolç repòs (1927), Les absències (1936), El vas transparent (1961).

Com a assagista és autor de La nostra expansió literària (1919), Poesia i esnobisme (1954), Carta a una poetessa (1967), Tres poetes: Maragall, Alcover, Guasch (1970) i Experiències i reflexions entorn de la poesia (1976).

Arús i Arderiu, Rossend

(Barcelona, 16 juliol 1845 – 22 agost 1891)

Periodista i dramaturg. Col·laborà a diversos diaris de l’època i escriví nombroses peces escèniques (La Llúcia dels cabells d’or, 1872, Mai més Monarquia!, 1874, Lo comte en Jaume, 1874 i La taverna, 1884).

Militant republicà, fou secretari del Primer Congrés Catalanista (1880).

Deixà diversos llegats, el més conegut dels quals és la Biblioteca Arús.

Altisent i Ceardi, Joan

(Barcelona, 8 febrer 1891 – 25 juny 1971)

Compositor de música instrumental (Concert d’oboè i orquestra, 1953; Doble concert per a flauta, clarinet i orquestra, 1954; Concert per a arpa i orquestra, 1962; Concert per a trompa i orquestra, 1962; Suite per a orgue i orquestra, 1962, etc) i de música coral (Cantem, companys, La cançó del despistat, Idil·li).

Estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Amunt! i el ballet Gavines (1962).

Agell i Castells, Joan

(Barcelona, 4 maig 1891 – les Escaldes, Andorra, 1 març 1978)

Pintor. Estudià a Llotja. L’any 1912 s’hagué de traslladar a l’Amèrica del Sud des d’on anà als EUA.

Mantingué permanentment un contacte amb ambients d’artistes i quan, el 1957, retornà a Catalunya, intensificà la seva activitat pictòrica la qual se centrà en un paisatgisme d’arrel post-impressionista.

És, a més, l’autor d’escrits com Ideari artístic i d’altres, que publicà a Montpeller.