(Portvendres, Rosselló, 2 agost 1887 – Perpinyà, 7 març 1944)
Esportista. Introduí el rugby de tretze al Rosselló i a França (1934). Anteriorment, al capdavant de l’Associació Esportiva Perpinyanesa fou campió de França la temporada 1910-11.
Membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, fou detingut i assassinat per la Gestapo.
En record seu, l’estadi dels Dragons Catalans de Perpinyà porta el seu nom.
(Epinay-sur-Seine, França, 26 gener 1887 – Ceret, Vallespir, 1 juny 1956)
Pintor. Malalt, s’instal·là el 1916 a Ceret, al Castellàs. Conreà sobretot el paisatge.
Fundà el 1950 el Museu d’Art Modern de Ceret.
(València, 24 desembre 1887 – Nova York, EUA, 14 maig 1960)
Soprano, coneguda amb el nom artístic de Lucrecia Bori. Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen (1908). Interpretà Der Rosenkavalier (“El cavaller de la rosa”), amb el mateix Richard Strauss a Milà.
El 1910 arribà al Metropolitan de Nova York, on féu més de sis-centes representacions de vint-i-vuit òperes diferents. També actuà a Buenos Aires, a Cuba, a Montecarlo, etc.
Realitzà diversos enregistraments en disc, fins que el 1936 deixà definitivament els escenaris
(Perpinyà, 9 setembre 1815 – Tolosa, Llenguadoc, 21 març 1887)
Historiador i epigrafista. Continuà la publicació del periòdic rossellonès “Le Publicateur”, i és autor d’estudis arqueològics i, sobretot, de l’important treball L’epigraphie roussillonnaise (1856 a 1866), treball complet i seriós, amb notes històriques que en faciliten la lectura.
Fou l’ànima del XXXV Congrés Arqueològic de França, celebrat el 1868 a Perpinyà.
Des del 1869 visqué a Tolosa.
(Perpinyà, 9 gener 1887 – Sant Joan de Pladecorts, Vallespir, 6 desembre 1936)
Compositor. Autor del ballet Le voile des fées (1914), del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe (1923), i, més tard, de Les bruixes del Cadí, peça per a violí i piano.
Deixà inèdita una gran part de la seva obra.
(Alacant, 12 juliol 1887 – Las Navas del Marqués, Castella, 18 novembre 1936)
Escriptor. Germà de Germà Bernàcer.
És autor de Canciones de la soledad y otras poesías (1908), El espejo de las horas (1923), Alquimia espiritual (1925), La novela innovelable (1926), El último deseo de Atilio Garcés (1927), Infantilia (1929), Tres comedias (1929), Mediterráneo (1933), Cazador de sombras (1933) i Cantos a bordo (1936).
(València, 1887 – )
Entitat bancària. Creada amb mig milió de pessetes i amb el nom de Fills de Manuel Villén. Després de canviar diverses vegades de nom, el 1982 prengué la denominació actual.
Afectat per la crisi bancària, el 1982 fou adjudicat al Banco de Vizcaya, el qual el 1991 procedí a la seva venda a tercers. Aquest any presentà un balanç amb uns recursos propis de més de 9.000 milions i més de 86.000 d’aliens i tenia una xarxa de 109 oficines, la majoria d’elles als Països Catalans, tot i que amb una bona representació a Andalusia.
Francesc Artigas i Dernis (Barcelona, 1887 – 1925) Pintor i escultor. Destacà com a aquarel·lista. Des del 1922 era professor de l’Escola de Bells Oficis.
Josep Artigas i Dernis (Barcelona, 1873 – segle XX) Decorador. Estudià a París. Escriví diverses obres de caràcter professional.
(Russafa, València, 9 juliol 1830 – València, 27 febrer 1887)
Advocat i polític. Diputat a Corts (1867, 1881), fou partidari de la Restauració i un dels redactors de la Constitució de 1876. Governador civil de la província de València (1865).
Fou diverses vegades degà del Col·legi d’Advocats de València i president de la societat Lo Rat Penat (1886).
(Catalunya, 1887 – segle XX)
Crític i assagista d’art.
Dades dels Països Catalans 