(Sogorb, Alt Palància, 21 octubre 1887 – Tolosa, Llenguadoc, 10 gener 1940)
Metge i polític. Regidor de València (1923) com a membre del Partit d’Unió Republicana Autonomista. Membre del Partit Radical-socialista (1931), després fou diputat per Esquerra Republicana (1935).
Va ser director general de mines (1933), sots-secretari d’Agricultura (al ministeri de Marcel·lí Domingo) i sots-secretari d’Obres Públiques durant tota la guerra civil.
(València, 3 octubre 1887 – Xàbia, Marina Alta, 1980)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1914 guanyà una càtedra de composició d’escultura decorativa a l’Escola d’Arts i Oficis de Santiago de Compostel·la. Ensenyà també a Sevilla i València.
Dedicat preferentment a la imatgeria religiosa i a l’escultura ceràmica i decorativa, les seves obres més conegudes són els monuments a Joaquim Agrassot i Antoni Muñoz i Degrain (València), Jesús Nazareno (Sevilla) i El misterio de la lanza (Màlaga).
(València, 28 maig 1887 – Madrid, 14 abril 1967)
Erudit i crític literari. Llicenciat a Madrid. Membre de la Real Academia Española de la Lengua, de la d’Historia, de la d’Arts i de les Ciències. Ha col·laborat a “Revista de Filología Española”, “Boletín de la Academia de la Historia”, “Revista castellana”, etc.
Ha publicat El americanismo en el idioma castellano (1916), Notas sobre cuestiones gramaticales (1920), El teatro en Valencia (1926), Poetas dramáticos valencianos, l’estudi crític de l’obra del segle XIV Regles de Amor i Parlament d’un Home i una Fembra (1926) i les Obres de Joan de Timoneda.
(Palma de Mallorca, 1880 – 1887)
Centre d’ensenyament. Fundat per Alexandre Rosselló. Impartia classes d’ensenyament primari, i secundari, de ciències mercantils i dret, i era dirigida per Mateu Obrador i Bennàssar.
La influència que tingué de la Institución Libre de Enseñanza fou determinant, i d’acord amb l’ideari de la Institució, oferí una ensenyança activa, laica i mixta.
Per dificultats econòmiques i problemes ideològics va ser tancada.
(Pollença, Mallorca, 1862 – 1887)
Escriptor. La seva breu activitat poètica revela una forta influència de Miquel Costa i Llobera.
El 1888 fou publicada, amb pròleg de Costa, una edició pòstuma de les Poesies de Guiraud.
(València, 4 novembre 1825 – 6 març 1887)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Dedicat principalment a la pintura al fresc, hi decorà l’església del Col·legi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i les esglésies de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneixa i Almàssera, i als palaus del marquès de Campo i del comte de Parcent.
A l’oli sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan -o de Romero-, els de l’oratori del baró de Terrateig, etc.
Féu més de vuitanta retrats i a la fi de la seva vida es dedicà a la pintura escenogràfica.
(Artà, Mallorca, 1887 – Palma de Mallorca, 1975)
Folklorista. Mestre nacional, exercí en es Migjorn Gran (Menorca), a Artà i a Palma de Mallorca. Publicà una bona part dels seus reculls a “Llevant” (1917-30), “Tresor dels Avis” (1922-28), fundades per ell a Artà, i a d’altres publicacions de Palma de Mallorca.
El 1914 començà la sèrie “Folklore Balear”, on edità Rondaies de Menorca (1914), Cançonetes menorquines (1922) i unes notes sobre Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924).
Més tard, edità Folklore balear (1965) i a partir del 1959 fou el promotor de la Fundació Tresor dels Avis, per a la formació d’un arxiu folklòric i bibliogràfic, de la qual fundà un “Bolletí Informatiu”, que tingué diversos títols.
(Elx, Baix Vinalopó, 1887 – Alacant, 1952)
Escriptora. És autora de contes i poesies de publicació esparsa i de la novel·la curta La que quería ser monja (1915).
També conreà la música.
(València, 7 gener 1887 – Xirivella, Horta, 1 juliol 1924)
Periodista i polític. Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista el 1908, en fou secretari el 1914. El desembre de 1915 participà en l’intent, frustrat, de formar la Joventut Nacionalista Republicana. Els darrers anys de la seva vida presidí la Joventut Valencianista, a la qual retornà.
Dirigí el setmanari “Pàtria Nova” (1915) i col·laborà, en català, als diaris “La Correspondencia de Valencia” i “Las Provincias”.
Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en col·laboració de premsa, el pseudònim de Marian.
(Palma de Mallorca, 1815 – 1887)
Mestre d’obres. Vinculat a l’eclecticisme romàntic italianitzant, va incorporar a les seves obres elements balears: palau del comte de San Simón (1852-54) i església de sa Vileta (1853).
Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina. Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana. Restaurà edificis, com el casal de son Cigala i la casa de son Peretó.
Fou el pare de Bartomeu Ferrà i Perelló.
Dades dels Països Catalans 