Arxiu d'etiquetes: 1883

Hysern i Molleras, Joaquim

(Banyoles, Pla de l’Estany, 4 maig 1804 – Madrid, 14 març 1883)

Metge. Estudià al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, d’on fou professor.

A Madrid fou catedràtic del Colegio de San Carlos (1830), on introduí l’estudi racional de la fisiologia, i des del 1838 ensenyà fisiologia comparada a l’Ateneo. Fou conseller i inspector general d’instrucció de l’estat.

Instal·là un observatori astronòmic i féu importants observacions meteorològiques. Fou un entusiasta propagador de l’homeopatia.

Publicà, entre altres obres, La filosofía médica reinante (1848).

Grau i Miró, Joan

(Girona, 1883 – Barcelona, 1918)

Dibuixant humorístic. Col·laborà com a caricaturista en revistes catalanes, com “En Patufet”, moltes vegades amb pseudònims. Els seus treballs el feren mereixedor de gran estima.

Organitzà a Barcelona el Saló dels Humoristes i celebrà algunes exposicions a la sala Parés de Barcelona.

Fill seu fou Emili Grau i Sala.

Grahit i Grau, Josep

(Girona, 8 abril 1883 – Barcelona, 18 juliol 1960)

Advocat, escriptor i periodista. Fill d’Emili Grahit i Papell.

Jutge municipal a Barcelona, fou president de l’Associació de Periodistes i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, publicà La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) i el recull jurídic Anomalías de la ley y corruptelas judiciales.

Gironès i Casas, Joan

(Vic, Osona, 1883 – Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 1965)

Autor teatral i escultor.

Estrenà peces com Pel bon camí (1915), Dank al esperanto (1916), etc.

Com a escultor participà en algunes exposicions de primavera de Barcelona.

Giralt i Bullich, Casimir

(Barcelona, 23 juliol 1883 – 1957)

Advocat i polític. Format al Centre Nacionalista Republicà, fou una figura preeminent al Partit Republicà Radical; detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona. Conseller de Finances de la Generalitat (1931-32).

Redactor d’“El Poble Català”. Autor d’una novel·la (Aiguaforts) i d’obres dramàtiques (La barcelonina, Boi el meravellós, Deslliurança, 1904, etc).

Garcia i Oliver, Josep

(Mataró, Maresme, 1 setembre 1834 – 27 setembre 1883)

Polític i economista. Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès (1854).

Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, per això, fou un dels promotors de la Caixa d’Estalvis d’aquesta ciutat (1863), de la qual fou secretari, i hi fundà la Biblioteca Popular (1866).

Participà en la revolta del 1869. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts per Mataró (1881-83).

Gambús i Ballvé, Francesc Xavier

(Reus, Baix Camp, 22 agost 1883 – Auish, Gascunya, França, 1970)

Periodista i polític. Col·laborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de “Lo Somatent” (1901-03) i després va fundar i dirigir “Pàtria Nova” (1905).

El 1906 anà a Barcelona i passà a treballar com a redactor d’“El Poble Català” (1906-13) i dirigí “El Gall” (1912-13). Posteriorment, però, s’uní al lerrouxisme i treballà a “El Progreso”.

Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona (1919-22). Durant la II República milità en el partit de Manuel Azaña. El 1936 col·laborà a “Fructidor”, òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya.

Publicà la novel·la Ànimes Primitives (1910).

Gai Saber, Lo

(Barcelona, 1 març 1868 – 20 maig 1883)

(ort ant: Lo Gay Saber) Revista literària. Fundada per Francesc Pelagi Briz.

El tema central de la qual era la defensa de la unitat de la llengua arreu de les terres catalanes i representà un esforç seriós en el context de la Renaixença.

La Revolució de Setembre de 1869 aconsellà la suspensió voluntària del periòdic i deixà de sortir el 10 de novembre de 1869. Se’n reprengué la publicació l’1 de gener de 1878, incrementant-ne la part literària.

Suspesa per dificultats econòmiques el 15 de setembre de 1882, tornà a sortir com a mensual l’1 de febrer de 1883 fins al seu darrer número.

Gaceta de Cataluña

(Barcelona, 1 agost 1878 – 31 octubre 1883)

Diari conservador en castellà. Subtitulat de avisos, política y noticias.

Polemitzà amb el “Diari Català” pel Congrés Catalanista del 1880 i provocà una resposta per la qual el periòdic de Valentí Almirall fou suspès, acusat d’atacar el principi d’unitat nacional.

Fontanals i Sala, Alfred

(Barcelona, 1883 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1944)

Director i productor cinematogràfic.

Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri (Emboscada trágica) o a drames realistes (Humanitat, Regeneració).

El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat, continuada per L’herencia del diable.

En tots els films la direcció i la fotografia anava a càrrec d’ambdós socis.