(Barcelona, 3 març 1859 – Caldetes, Maresme, 11 agost 1883)
Crític musical. Fill del metge Joan Marsillach i Parera i germà d’Adolf.
Fou un dels instructors i propagadors de Wagner a la Península i fou membre actiu del patronat del festival de Bayreuth.
Escriví Ricardo Wagner (1878), primera obra publicada sobre aquest compositor a Catalunya.
(Mataró, Maresme, 28 novembre 1883 – Barcelona, 29 maig 1959)
Pianista i pedagog. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb Enric Granados.
Inicià una carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l’ensenyament. Professà a l’Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l’Acadèmia Marshall.
És autor d’una Suite Catalònia, d’un Allegro di concerto i d’una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder.
Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.
(Gràcia, Barcelona, 1883 – Vilajuïga, Alt Empordà, 11 febrer 1972)
Arqueòleg i industrial. Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer.
Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural.
Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses).
(Barcelona, 14 març 1883 – 26 juny 1971)
Violinista i compositor. Inicià la carrera de concertista als set anys. Posteriorment féu concerts per Europa i Amèrica.
Escriví les òperes Acté (1903), Joana de Nàpols (1903) i Neró i Acté (1928).
També va compondre, entre d’altres, el poema Nova Catalònia, la simfonia poemàtica Juventus i el quartet Mobilis in mobili, a més de nombroses sardanes.
Publicà unes memòries en tres volums, Mis experiencias (1944-57), i el tractat El violín (1958).
(Barcelona, 7 maig 1883 – 30 maig 1960)
Enginyer i biòleg. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Salvador.
Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d’Història Natural. Director general de CAMPSA (1931). Durant la guerra civil fou director general d’Indústria.
Féu importants estudis oceanogràfics. Publicà Contribució a al fauna malacològica de Catalunya (1906-12), Zur Frage dar Teerverwertung (1909), Amfineures de Catalunya (1915), Oceanografia (1916), Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya (1917), Piscicultura (1919) i, també, En las filas alemanas (1914-15), sobre la Primera Guerra Mundial.
Fou el pare de Joan Maluquer i Wahl.
(Barcelona, 1883 – segle XX)
Compositor, crític i pianista. Fou deixeble del mestre Lluís Millet.
Dirigí l’Orfeó Núria. Fundà i dirigí la societat de concerts Catalònia.
Era crític i col·laborador musical a “El Poble Català” i a algunes publicacions periòdiques espanyoles i franceses.
És autor de diverses partitures per a l’escena i d’obres corals.
(Barcelona, 31 març 1883 – 18 maig 1955)
Pintor i decorador. Després d’estudiar pintura i gravat, treballà al taller d’Antoni Gaudí, instal·lat a la Sagrada Família (1907-08), on estigué en contacte amb J. Torres i Garcia; també col·laborà amb Gaudí a la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma de Mallorca.
Féu moltes donacions per a causes particulars, com ara la del despatx particular i antesala del despatx de l’alcalde de Barcelona a la Casa de la Ciutat, i la del pavelló reial i algunes dependències del Palau Nacional de Montjuïc.
També exercí com a il·lustrador i com a exlibrista.
(Barcelona, 26 agost 1883 – 3 novembre 1963)
“Lata” Pintor i dibuixant. Un dels més destacats de començaments del segle XX. Fill de Lluís Labarta i Grané. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i aprengué de molts artistes contemporanis.
Viatjà per l’estranger i, a la tornada, amb altres artistes fundà la societat Les Arts i els Artistes.
Va fer moltes decoracions en edificis públics i en esglésies, però la seva millor producció artística és el paisatge, al qual es dedicà especialment a partir del 1922.
Popularitzà a el “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Cuca Fera”, el pseudònim de Lata. Va fer moltes il·lustracions de llibres.
(Figueres, Alt Empordà, 19 febrer 1883 – Pont de Molins, Alt Empordà, 4 setembre 1935)
Polític i enginyer industrial. Formà part activa dels agrupaments catalanistes juvenils sorgits entorn de Solidaritat Catalana.
Fou un dels fundadors i redactors de la revista “Catalunya”, dedicada a divulgar les realitzacions del catalanisme.
Afiliat a la Lliga Regionalista, fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona. Fou diputat provincial per Figueres. El 1922 s’adherí a Acció Catalana.
Des del seu càrrec de president de la Unió de Sindicats Agrícoles, contribuí a l’organització del règim cooperatiu de diverses institucions de l’Empordà.
Fou l’iniciador i impulsor de la construcció del pantà de Crespià que embassà les aigües del riu Fluvià.
Dades dels Països Catalans 