(Perpinyà, 10 agost 1829 – París, França, 29 abril 1883)
Polític, periodista i literat. Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant en col·laboracions a periòdics i l’assaig polític (La Commune, 1871, etc) com amb l’agitació i l’actuació directa.
Conreà també la narració (Joan de l’Aiguille, 1869) i el drama històric (Maurice de Saxe, 1870, estrenat a a la Comédie Française).
(Perpinyà, 24 juliol 1803 – 24 març 1883)
Impressor. Continuador de l’obra del seu pare Joan Alzina.
Són conegudes més d’una seixantena d’impressions seves, entre elles la continuació de “Le Roussillonnais”, fundat pel seu pare, la de l’Ordo diocesà anual, així com la de “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”, fins a la seva fi, l’any 1837.
La seva obra principal fou el “Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales”, del qual va imprimir 15 volums.
(Ènguera, Canal de Navarrès, 13 octubre 1883 – Madrid, 23 agost 1936)
Metge i polític. En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els Legionarios de Albiñana, que subsistí fins a la Guerra Civil.
Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta. Participà a la revolta de Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933.
Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra Civil.
És autor de diversos llibres.
(Olot, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1963)
Jurista. Coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña (1962) i codirigí amb el seu fill Joan Gassiot i Llorens l’Enciclopedia Jurídica Española.
(Buenos Aires, Argentina, 1809 – Madrid, 1883)
Militar. Prengué part en la primera guerra carlina. Combaté els carlins catalans en la guerra dels Matiners (setembre a novembre 1848) com a capità general de Catalunya.
(Barcelona, 1803 – Palma de Mallorca, 1883)
Sisè marquès d’Alfarràs, vuitè de Llupià i cinquè del Poal. Fou un dels fundadors i primer president (1851-60) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, hi dirigí la secció d’agricultura.
(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 novembre 1883 – Perpinyà, 1948)
Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló.
Autor de l’obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont.
(París, França, 1883 – segle XX)
Arpista de família catalana. Estudià al Conservatori del Liceu.
Obtingué el seu diploma professional als dotze anys. Amplià els seus estudis d’arpa a París, on guanyà el seu títol en 1907.
Oferí, amb bon èxit, nombrosos concerts.
(l’Havana, Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)
Pintor i poeta. La seva família tornà a Barcelona quan ell tenia 7 anys.
Intervingué en política a favor de les tendències catalanistes. Publicà un Recull de poesies catalanes.
(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)
Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.
Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.
Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.
Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.
Dades dels Països Catalans 