(València, 1 novembre 1880 – desembre 1883)
Publicació mensual. Redactada en castellà, incloïa algunes col·laboracions literàries en català. Hi publicaren molts i importants escriptors de l’època.
Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres.
(Alacant, 15 març 1816 – Madrid, 1883)
Periodista i polític. Col·laborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz. Progressista, prengué part activa en la política del seu partit (1843-56) i fou diputat a corts.
Fou un dels fundadors de la “Revista de legislación y jurisprudencia” i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica (1856) i altres estudis jurídics. Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret.
(Maó, Menorca, 26 juny 1883 – Sevilla, Andalusia, 13 març 1922)
Farmacèutic i químic. Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Ensenyà a la universitat de Madrid i fou catedràtic de química a la de Sevilla.
Publicà obres de química i zoologia, com Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares.
(València, 20 agost 1883 – 28 novembre 1947)
Escriptor i periodista. Germà d’Enric. Capdavanter del valencianisme catalanista, promogué els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaixement”.
Dirigí el “Diari de Sabadell” i “La Publicitat”, i, retornat a València, fundà la revista, “La República de les Lletres”.
La seva poesia –Cordes vibrants (1910), Himnes i poemes (1916), Cançons valencianes (1929) i Guerra, victòria, demà (1938)- té un to civil, emotiu i de vegades popular.
Signava molt sovint amb el nom de Miquel Duran de València.
(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.
Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.
Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).
Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956) Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.
(València, 1883 – 6 març 1939)
Diari. Fou el segon i reeixit intent de Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” (de Madrid), de tenir un periòdic a València. De caire conservador, es destacà per l’afany informatiu, amb quatre edicions diàries.
Comprat pel partit Unió Valencianista (maig 1918), augmentà el to regionalista i dugué a terme campanyes autonomistes. Després entrà en decadència i fou un diari favorable a Primo de Rivera durant la dictadura, i republicà a partir del 1930.
Fou controlat per la UGT a partir de juliol de 1936.
(València, 22 desembre 1883 – 7 juny 1884)
Setmanari obrer en prosa i en vers d’orientació anarquista. Publicà 25 números, sota la direcció de Joaquim Payà.
Inicialment escrit en català, a partir del tercer número fou bilingüe.
D’estil directe i revolucionari, va ésser multat diverses vegades fins que fou suspès.
Era distribuït pel País Valencià i per Catalunya.
(Cocentaina, Comtat, 15 maig 1883 – 30 octubre 1914)
Escriptor. Publicà diverses novel·les: Voto perpetuo, Yeso, Antes muerta, De rebeldía, Cleofé, El tío Huelga, i alguns volums de poemes: Los malditos cantos, Aires levantinos, Felicidad.
Una part dels seus versos catalans són reunits en el llibre Tendrors (1908).
Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort.
(Alacant, 27 juny 1883 – Sant Joan d’Alacant, Alacantí, 22 maig 1965)
Economista. Germà de Juli. Fou catedràtic a Madrid.
Publicà les obres Industrias de la alimentación y industrias afines (1906), Elementos de tecnología industrial, aplicados al comercio (1906), Sociedad y felicidad (1916), La doctrina funcional del dinero (1945), Análisis del mercato finanzario (Roma, 1951), La doctrina del gran espacio económico (1953) i Una economía libre sin crisis ni paro (1955).
(Palma de Mallorca, 1883 – 1884)
Diari en castellà. Subtitulat republicà, democràtic i federalista. Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà.
Fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura el novembre de 1883.
Dades dels Països Catalans 