(Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881)
Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona.
Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881).
(Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881)
Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma.
Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).
(Barcelona, 18 juny 1881 – Sabadell, Vallès Occidental, 11 abril 1964)
Pintor. Fou també dibuixant i decorador ceramista. Realitzà nombrosos ex-libris. Obtingué premis importants.
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
(Barcelona, 10 febrer 1881 – 28 setembre 1932)
Pintor i dibuixant. Autodidacte. Relacionat inicialment amb el grup Els Negres, rebé més endavant la influència de Nonell.
Des del 1906 exposà regularment a Barcelona. També ho féu a Madrid i a París.
Es dedicà principalment als retrats i paisatges.
(Barcelona, 15 abril 1804 – 3 febrer 1881)
Compositor. Mestre de capella de Girona, Valladolid i de l’església barcelonina de Santa Maria del Mar, on actuà des del 1850 fins que morí.
Les seves composicions eclesiàstiques són misses, responsoris, misereres, tedèums, salves i nadales.
(Barcelona, 1881 – 1939)
Escultor. Fill de Faust Baratta i Rossi. Deixeble de l’Escola de Llotja, estudià amb una beca a París, i quan tornà continuà la professió i el taller del pare.
Treballà en marbre, bronze, vori i també conreà la joieria. És autor d’una font del parc de Montjuïc.
Fou el pare de Faust Baratta i Ruiz (Barcelona, 1921 – 1960) Dramaturg. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d’esperança (1957) i A reveure, papà (1958).
(Barcelona, 1881 – segle XIX)
Entitat continuadora de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
Creada pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats per Josep Pàmias i per Manuel Bochons, els quals foren els principals redactors de la Revista del Ateneo Obrero de Barcelona.
A partir de l’octubre de 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors (en gran part, membres del Foment del Treball Nacional).
(Barcelona, 26 abril 1824 – Sanlúcar de Barrameda, Cádiz, 30 setembre 1881)
Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progressista, com a diputat i senador.
Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista “La América”.
(Canet de Mar, Maresme, 24 abril 1818 – Barcelona, 21 maig 1881)
Mestre. És autor de diverses obres didàctiques, de la Biografia de Mariano Cubí y Soler, i el 1861 fou redactor del periòdic bisetmanal “El boletín de instrucción pública”.
Dades dels Països Catalans 