Arxiu d'etiquetes: 1881

Delcós, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972)

Notari i polític. Dirigent del partit radical socialista. Conseller de Perpinyà (1906), fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates. Diputat (1936-61), es distingí durant la Resistència i fou deportat.

Després de la guerra esdevingué sots-secretari d’estat de comerç i d’indústria. President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació (1936), ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país.

Delamont, Ernest

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1830 – Bordeus, França, 1881)

Historiador. Fou president del sindicat del canal de Boera.

Publicà diversos estudis sobre Pietro Orseolo, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalano-aragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa (1878).

Cronicón mayoricense

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1881 – 1884)

Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.

Aparegué en fascicles (1881-84) i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix (1894).

Les notícies són estretes de manuscrits de diversos autors mallorquins i reprodueix, a més, documents inèdits importants o impresos rars.

Cook, William Edwards

1 Resposta

(Desmoines, Iowa, EUA, 31 agost 1881 – Palma de Mallorca, 10 novembre 1959)

Pintor. Deixeble de Bouguereau a París. Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s’hi establí el 1931. La seva pintura és bàsicament cézanniana.

Formà part del Grup dels Set (1948) i influí considerablement sobre l’art mallorquí posterior.

Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals

1 Resposta

(Perpinyà, 1881 – )

Corporació patronal. És concessionària de les instal·lacions comercials i d’acolliment de l’aeroport de Perpinyà-la Llavanera, de l’equipament comercial del port de Portvendres, i, des del 1969, també del port de turisme i del port de pesca de la mateixa vila. Administra el port de turisme del Barcarès.

Ha fomentat la creació de l’important Centre d’Importació de Sant Carles, del qual és propietària des del 1970. Creà, el 1960, un centre de preparació a les Escoles Superiors de Comerç, i el 1969, un laboratori de llengües (inclou el català des del 1971).

El 1970 fou creada una Comissió Permanent d’Industrialització entre les cambres de comerç de Barcelona i de Perpinyà.

Bestard i Cànaves, Guillem

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 16 setembre 1881 – Londres, Anglaterra, 29 març 1969)

Artista, fotògraf i pintor. Membre de l’anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes.

La seva pintura amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini.

Berenguer i Soler, Enric

Deixa un comentari

(València, 1881 – Sevilla, Andalusia, 16 agost 1926)

“Blanquet”  Banderiller. Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps (el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías).

Ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia.

Bausil, Albert

5 Respostes

(Castres, Llenguadoc, 16 desembre 1881 – Perpinyà, 2 març 1943)

Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes (“Le Cri Catalan”, 1909, i “Le Coq Catalan”, 1917), etc.

Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d’amour et d’automne (1928), etc. Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novel·la Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon (1936).

Fou germà seu Lluís Bausil  (Carcassona, Llenguadoc, 1878 – Perpinyà, 1945)  Pintor postimpressionista. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les.

Bartre, Llúcia

Deixa un comentari

(Illa, Rosselló, 1881 – 1977)

Comediògrafa. Autora de nombroses comèdies de costums i de sainets en un llenguatge senzill i popular, com Primers passos (1931), Retalls (1933), Rialles (1942), Els set pecats capitals (1948), etc.

També ha publicat dues obres en francès.

Andreu i Pons, Benet

1 Resposta

(Maó, Menorca, 3 abril 1803 – 14 gener 1881)

Compositor, mestre de capella i organista. Fou mestre de capella (1826) i organista de l’església de Santa Maria de Maó.

A El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas (1851) exposa les reformes que havia introduït en el cant pla.

Autor de nombroses composicions d’església, dues farses (1832 i 1838) i una òpera titulada La fidanzata corsa (1846).