(Maó, Menorca, 1877 – Madrid, 1963)
Arqueòleg i numismàtic. Llicenciat en dret, es dedicà especialment a l’arqueologia i a la numismàtica de l’illa de Menorca. Fou membre de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Col·laborà en la “Revista de Menorca” i publicà treballs relatius als temes esmentats, després d’una participació directa en les tasques arqueològiques.
Publicà també una Bibliografía numismática menorquina (1923).
(País Valencià, 5 març 1877 – 1895)
Companyia. Creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Silla a Cullera obtinguda per Francesc de P. Formosa.
Posteriorment aquesta concessió fou adquirida pel Banc Hispano-Colonial de Barcelona, pel baró de Casa Soler (1895), per Joan Campo (1895) i, finalment, per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
(Vic, Osona, 1817 – Barcelona, 14 desembre 1877)
Metge. Estudià al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, treballà de metge a Centelles, on el 1854 formà part de l’equip que combaté l’important epidèmia de còlera d’aquella zona.
L’any 1870 es traslladà a Barcelona on participà activament a les sessions de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia.
És autor d’escrits mèdics, com un manual d’obstetrícia, que era la seva especialitat, i un Tratado práctico para las comadronas.
(València, 7 novembre 1816 – Segòvia, Castella, 9 octubre 1877)
Polític. Fill d’Ildefonso Díez de Rivera. Quart comte d’Almodóvar (gran d’Espanya des del 1875).
Fou diputat a les corts per València i per Madrid, i senador. Alcalde de València (1857-59 i 1875-76).
El 1874 cooperà a la restauració borbònica (Alfons XII de Borbó).
(Almoradí, Baix Segura, 3 abril 1820 – Múrcia, 4 febrer 1877)
Polític i escriptor. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península”.
Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d’Isabel II de Borbó i s’hagué d’exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances.
Publicà Hacienda de la nación (1872).
(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1877 – Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 1973)
Poeta, magistrat i crític d’art. Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París (1899), on s’havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual “18º de Latitude Sud”.
És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française.
La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l’assaig Aristide Maillol (1926).
(València, 1821 – 1877)
Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864. Realitzà la façana del teatre Principal (1854), el teatre de la Princesa, i els de Sagunt, Sogorb, Xàtiva i Requena, tots ells d’estil eclèctic i basat en un neoclassicisme lliure.
També va construir les places de toros de Yecla i Requena, encara que la seva obra més remarcable és la capella de l’Asil del Marqués de Campo, a València.
Fou el pare de Josep Camaña i Laymon.
Jaume Brotad (Illes Balears, 1700 – 1769) Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.
Joan Antoni Brotad (Illes Balears, segle XIX – 1877) Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma de Mallorca. És autor de diversos escrits científics.
(Felanitx, Mallorca, 23 juny 1877 – 18 maig 1953)
Historiador i arqueòleg. D’ideologia carlina, fundà i dirigí el setmanari “La Tradición”.
Féu excavacions a sa Mola de Felanitx en unes coves de l’edat de bronze i reuní una petita col·lecció arqueològica conservada per la Fundació Mossèn Cosme Bauçà, de Felanitx.
Escriví una Història de Felanitx i altres opuscles sobre història local.
(Castelló de la Plana, 21 setembre 1825 – 13 gener 1877)
Advocat i polític. Era cronista de la seva ciutat natal, de la qual fou també governador interí i diputat.
Destacà com a publicista i per les seves monografies El Desierto de las Palmas i Reseña histórica de Castellón.
Dades dels Països Catalans 