(Ribesaltes, Rosselló, 26 febrer 1820 – 10 maig 1877)
Enginyer de mines. Visqué a Algèria els anys 1847-77. Hi fou inspector general de mines.
És autor de notables memòries professionals, referides a les seves experiències algerianes.
(Palma de Mallorca, 1877 – 1918)
Arquitecte. Titulat el 1905 a Barcelona. Fou arquitecte diocesà i es dedicà especialment a la restauració. Aixecà els plans del castell de Bellver i del palau de l’Almudaina, de la qual reconstruí la torre des Caps.
En un estil proper al modernisme construí les cases Casasayas a Palma. obra que havia començat Francesc Roca. És també l’autor del palau March (Palma) i la casa dels March a Cala Ratjada.
(Palma de Mallorca, 1877 – 1960)
Historiador. Pertanyent a una família noble mallorquina. Especialitzat en genealogia, la seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 (1911) li valgué l’ingrés com a membre corresponent a l’Academia de la Historia.
Altres obres seves són La Noblesa mallorquina, singularmente en el siglo XVII (1922, 1950), Antigues possessions d’Artà (1923), Memorias medievales de una villa mallorquina (1952) i El estamento prócer de Mallorca en Baja Edad Media y épocas posteriores (1954).
Fou arxiver de la diputació de Balears (1909-29) i president de la comissió de monuments (1923-27, 1951-60).
(Palma de Mallorca, 13 juny 1877 – Deià, Mallorca, 22 gener 1932)
Pintor. Autodidacte. Formà part del corrent modernista i conreà especialment el paisatge i la marina de Deià.
En les seves obres, d’una tonalitat més aviat fosca, es nota la influència de Santiago Rusiñol. Participà en la V i VI Exposicions Internacionals d’Art de Barcelona (1907 i 1911).
Visqué una vida solitària i una sensibilitat malaltissa que el portà finalment al suïcidi.
(Alcoi ?, Alcoià, segle XIX – Madrid ?, 1877)
Dirigent obrer internacionalista. Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener de 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol de 1873.
Posteriorment continuà (1874) essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid.
(Alacant, 8 octubre 1877 – Madrid, 25 maig 1918)
Compositor i director d’orquestra. Actuà en els principals teatres madrilenys.
Escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional, molt representada a Madrid.
(Maó, Menorca, 1877 – Madrid, 1963)
Arqueòleg i numismàtic. Llicenciat en dret, es dedicà especialment a l’arqueologia i a la numismàtica de l’illa de Menorca. Fou membre de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Col·laborà en la “Revista de Menorca” i publicà treballs relatius als temes esmentats, després d’una participació directa en les tasques arqueològiques.
Publicà també una Bibliografía numismática menorquina (1923).
(País Valencià, 5 març 1877 – 1895)
Companyia. Creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Silla a Cullera obtinguda per Francesc de P. Formosa.
Posteriorment aquesta concessió fou adquirida pel Banc Hispano-Colonial de Barcelona, pel baró de Casa Soler (1895), per Joan Campo (1895) i, finalment, per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
(Vic, Osona, 1817 – Barcelona, 14 desembre 1877)
Metge. Estudià al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, treballà de metge a Centelles, on el 1854 formà part de l’equip que combaté l’important epidèmia de còlera d’aquella zona.
L’any 1870 es traslladà a Barcelona on participà activament a les sessions de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia.
És autor d’escrits mèdics, com un manual d’obstetrícia, que era la seva especialitat, i un Tratado práctico para las comadronas.
(València, 7 novembre 1816 – Segòvia, Castella, 9 octubre 1877)
Polític. Fill d’Ildefonso Díez de Rivera. Quart comte d’Almodóvar (gran d’Espanya des del 1875).
Fou diputat a les corts per València i per Madrid, i senador. Alcalde de València (1857-59 i 1875-76).
El 1874 cooperà a la restauració borbònica (Alfons XII de Borbó).
Dades dels Països Catalans 