(Mallorca, 1850 – Madrid, 1903)

Dirigent obrer. Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal; però, influït per la lectura de “La Federación” de Barcelona, edità a Palma “El Obrero” (novembre 1869-octubre 1870) i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional.

Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny de 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes. Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa (abril 1872) resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Actuà com a secretari després de la dimissió d’Anselmo Lorenzo i residí a Alcoi, on tingué un destacat paper en l’aixecament cantonal del juliol de 1873. Resident a Madrid, i després a Barcelona (des de 1875-76), mantingué el seu càrrec en la clandestinitat.

El 1881 féu costat a l’anarco-col·lectivisme català que procurà de rompre amb el revolucionarisme clandestí i tornar a engegar un moviment obrer legal i ampli (1881-83).

Posteriorment al fracàs de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola anà de nou a Madrid (1884), on col·laborà força a “La Revista Social” (cal destacar, sobretot, Historia de las ideas anarco-colectivistas en España) i intentà a la fi del segle la reorganització d’un moviment obrer públic, allunyat tant de les discussions anarquistes intel·lectualitzades com dels intents terroristes.