(Barcelona, 1872 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Es dedicà sobretot a l’escenografia i a la il·lustració de llibres.
(Barcelona, 1872 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Es dedicà sobretot a l’escenografia i a la il·lustració de llibres.
(Catalunya, 1872 – segle XX)
Actor. Era el pare de l’actriu Assumpció Casals i Rovira.
Fou una de les figures més prestigioses de l’escena catalana.
(Barcelona, 1872 – abans 1925)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari “La Barretina”.
També treballà com a periodista, escrivint al diari “La Veu de Catalunya”.
Morí en un accident ferroviari.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1936)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i fou pensionat per l’Ajuntament barceloní a París i a Roma.
Féu llargues estades de treball a Itàlia i Suïssa, i realitzà algunes obres a Buenos Aires, l’Havana i Nova York.
Conreà principalment la pintura de paisatge.
(Barcelona, 25 novembre 1831 – 11 febrer 1872)
Pintor. Desenvolupà una gran activitat com a escenògraf, treballant per als teatres barcelonins.
També es presentà en algunes ocasions com a cantant.
(Barcelona, 1860 – 1872)
Associació. El 1872 prengué el nom d’Ateneu Barcelonès, després de la seva fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 setembre 1872 – Barcelona, 5 setembre 1917)
Geògraf, arqueòleg i historiador. Juntament amb Juli Soler descobriren el conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues), les quals donà a conèixer per articles i conferències.
Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat i en el Butlletí del qual col·laborà, així com en la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi, de la qual féu el volum de la província de Lleida.
Una altra obra seva és España regional.
(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)
Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.
Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.
Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.
Foren germanes seves:
(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)
Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.
Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.
Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).
(Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 24 febrer 1923)
Pintor. Estudià a Barcelona i a Madrid, ciutats on exposà diverses vegades.
S’inclinà pels tipus populars i les escenes de costums (Pescadors, Costums de la platja de Barcelona).
Té una obra al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.