(Olot, Garrotxa, octubre 1809 – Madrid, 1870)
Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona.
Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permeté de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s’establí a Suïssa, on fou nomenat director d’una escola normal.
Autor d’obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas.
(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)
Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.
Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.
Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).
Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).
Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.
(Barcelona, 1 maig 1870 – 7 maig 1946)
Metge i escriptor. Començà a escriure per al teatre el 1909. Són remarcables les seves comèdies Burgeseta i Dolça llar.
El seu germà Vicenç Corominas i Prats (Barcelona, 1877 – 1961), també escriptor, traduí al català diverses obres teatrals estrangeres. Destacà també com a dibuixant.
(Barcelona, del 18 al 25 juny 1870)
Assemblea celebrada per 89 delegats de diferents societats obreres de tot l’estat espanyol. Fou organitzada, segons una idea del grup internacionalista de Madrid, pels dirigents del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i “La Federación”.
El congrés s’adherí a la I Internacional i determinà la construcció de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Hi foren presents tres tendències: bakuninista, sindicalista i cooperativista. Els primers i els segons s’uniren per afirmar la necessitat d’una acció sindical, minimitzar la importància del cooperativisme i establir uns principis organitzatius bàsics.
No gosaren d’imposar una clara declaració d’antipoliticisme i en defensaren un que, en realitat, permetia als afiliats de professar individualment qualsevol idea política.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 1870 – Barcelona, 1936)
Director cinematogràfic. El 1908 dirigí Maria Rosa, film basat en l’obra d’Àngel Guimerà. El 1911 realitzà Lucha de corazones (rodada en un dia) i Amor que mata.
Dirigí també pel·lícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València (La lucha por la divisa, 1910; La barrera número trece, 1912). Per a la Condal Films dirigí La Pasionaria, amb Tórtola Valencia com a actriu.
Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llarg-metratges (La dama duende, 1919; El león, 1920).
(Barcelona, 23 febrer 1869 – 14 febrer 1870)
Organisme. Succeí a l’anterior Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona. Reuní la major part de les associacions obreres de la ciutat -el setembre de 1869 tenia 34 societats i uns set mil afiliats-.
Envià Farga i Pellicer, que n’era el secretari, i Gaspar Sentiñón al congrés de Basilea de l’AIT (setembre 1869).
Posteriorment s’adherí a la Primera Internacional (febrer 1970) i fou l’organitzadora del I Congrés Obrer Espanyol (juny 1870) que creà la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
(Catalunya, segle XIX -)
Títol, atorgat amb la grandesa d’Espanya el 1860 al general Joan Prim i Prats.
Fou convertit en ducat de Los Castillejos el 1870 per Amadeu I a favor del fill d’aquest, Joan Josep Prim i d’Agüero.
Passà als Salvadó-Prim i als Muntadas-Prim.
(Barcelona, 5 juliol 1870 – París, França, 31 octubre 1927)
Pintor. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell i germà d’Emili.
Amic de Ramon Casas i de Isidre Nonell, estudià a l’Escola de Belles Arts barcelonina, on fou deixeble d’Antoni Caba, i a París, a l’Acadèmia Whistler, de la qual més tard fou professor. En aquesta ciutat fundà el 1904 l’Acadèmia de la Grande Chaumière i es relacionà amb l’avantguarda artística parisenca.
Conreà un estil realista, que evolucionà cap al fauvisme. Pintà retrats i escenes de costums. Exposà al Salon National des Beaux-Arts, de París; té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona; el 1928 hom celebrà a París dues exposicions pòstumes.
Col·laborà al llibre del seu pare Escenografia teatral.
(Manresa, Bages, 3 març 1803 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 13 juny 1870)
Historiador i sacerdot. Fou primer rector de Santa Maria de Sants (1846) i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants (1851), interessant aplec de dades històriques.
Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet.
És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell (1870), també inèdita.
(Vic, Osona, 4 març 1816 – l’Havana, Cuba, 16 agost 1870)
Autor dramàtic.
D’idees liberals, va escriure drames romàntics, sarsueles i poemes en castellà, però la seva obra més apreciada avui són els quadres de costums escrits més tard en català La teta gallinaire (1865) i La tornada d’en Titó (1867).
Dades dels Països Catalans 