Arxiu d'etiquetes: 1870

Forn i Roget, Joaquim

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)

Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor.

Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d’assistent per a Espanya i la recent creada província d’Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral.

Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d’Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma.

Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d’altres, inèdits.

Fontserè i Domènech, Josep

4 Respostes

(Vinyols, Baix Camp, 26 febrer 1798 – Barcelona, 18 maig 1870)

Arquitecte. És autor de la plaça de toros de la Barceloneta, a Barcelona (1862) -ja desapareguda-, i de les esglésies de Vallbona de les Monges (1835) i de Pallejà (1862).

Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat.

Fou el pare de Josep Fontserè i Mestre.

Fleix i Solans, Francesc

Deixa un comentari

(Lleida, 13 setembre 1804 – Vichy, França, 23 juliol 1870)

Eclesiàstic. Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya.

Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana (1846-64), on organitzà el seminari tridentí.

El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona. Prengué part, a Roma, en el Concili Vaticà I (1869-70).

Fernández i Truyols, Andreu

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 15 desembre 1870 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 3 novembre 1961)

Biblista i jesuïta. Fou director de l’Institut Bíblic de Roma (1918-24). Del 1929 al 1947 residí a Jerusalem. s’especialitzà en geografia bíblica.

És autor d’una Vida de N. S. Jesucristo (segona edició, Madrid 1954).

Estruch i Simó, Antoni

Deixa un comentari

(Monistrol de Montserrat, Bages, 4 octubre 1870 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 octubre 1954)

Pastor episcopalià. Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca (1895) i prevere (1897).

Exercí a Monistrol (1897-1903). Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell (1903) i hi bastí un temple (1923). Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa.

Escriví en català i en castellà.

Estorch i Siqués, Miquel

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, octubre 1809 – Madrid, 1870)

Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona.

Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permeté de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s’establí a Suïssa, on fou nomenat director d’una escola normal.

Autor d’obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas.

Dalmases i de Massot, Faust de

2 Respostes

(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)

Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.

Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.

Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).

Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).

Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.

Corominas i Prats, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1870 – 7 maig 1946)

Metge i escriptor. Començà a escriure per al teatre el 1909. Són remarcables les seves comèdies Burgeseta i Dolça llar.

El seu germà Vicenç Corominas i Prats (Barcelona, 1877 – 1961), també escriptor, traduí al català diverses obres teatrals estrangeres. Destacà també com a dibuixant.

Congrés Obrer Espanyol, Primer

8 Respostes

(Barcelona, del 18 al 25 juny 1870)

Assemblea celebrada per 89 delegats de diferents societats obreres de tot l’estat espanyol. Fou organitzada, segons una idea del grup internacionalista de Madrid, pels dirigents del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i “La Federación”.

El congrés s’adherí a la I Internacional i determinà la construcció de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Hi foren presents tres tendències: bakuninista, sindicalista i cooperativista. Els primers i els segons s’uniren per afirmar la necessitat d’una acció sindical, minimitzar la importància del cooperativisme i establir uns principis organitzatius bàsics.

No gosaren d’imposar una clara declaració d’antipoliticisme i en defensaren un que, en realitat, permetia als afiliats de professar individualment qualsevol idea política.

Codina i Torner, Joan Maria

4 Respostes

(Miravet, Ribera d’Ebre, 1870 – Barcelona, 1936)

Director cinematogràfic. El 1908 dirigí Maria Rosa, film basat en l’obra d’Àngel Guimerà. El 1911 realitzà Lucha de corazones (rodada en un dia) i Amor que mata.

Dirigí també pel·lícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València (La lucha por la divisa, 1910; La barrera número trece, 1912). Per a la Condal Films dirigí La Pasionaria, amb Tórtola Valencia com a actriu.

Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llarg-metratges (La dama duende, 1919; El león, 1920).